El consum privat, pilar de l’economia

  Si alguna cosa caracteritza les economies avançades és l'existència d'una àmplia classe mitjana. L'estil de vida d'aquest grup inclou aspectes com el gaudi d'un habitatge, l'accés a serveis educatius i sanitaris, la possibilitat de beneficiar-se de la jubilació, una vida que combina moments d'oci (amb períodes vacacionals) amb uns altres de treball, etc. L'estil de vida de la classe mitjana està relacionat amb uns determinats nivells de renda. Un estudi recent de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) opta per definir com a classe mitjana la formada per les llars en què el consum diari se situa, com a mínim, en 10 dòlars nord-americans per persona i dia (en paritat de poder de compra). En una família de quatre membres, significaria un llindar de consum d'uns 15.000 dòlars anuals.

  Efectivament, una de les característiques de les classes mitjanes és la seva elevada propensió al consum. I, com les classes mitjanes són el component majoritari dels països amb renda més elevada, es pot afirmar que el gros del seu consum mou l'economia. A la majoria de països de l'OCDE, la despesa de consum privat representa entre el 50% i el 60% del producte interior brut anual. Destaca el cas dels Estats Units, on el consum representa més del 70% del producte, mentre que, a l'altre extrem, se situen les economies nòrdiques europees, que no arriben al 50%. És clar que les decisions del consumidor són crucials per a l'evolució de les economies.

  Si, fins fa poc, l'existència d'una classe mitjana rellevant era un privilegi gairebé exclusiu de les economies desenvolupades, la realitat està canviant a passos accelerats. En les dues últimes dècades, hem assistit a l'aparició d'un nou contingent de classes mitjanes a les economies emergents. D'acord amb les previsions de l'OCDE, el 2020 dues terceres parts de les classes mitjanes viuran en zones diferents d'Amèrica del Nord i d'Europa. Aquests 2.200 milions de persones seran responsables del 54% del consum total de la classe mitjana mundial. En definitiva, es tracta d'un canvi de panorama molt profund, ja que, per primera vegada des de la Revolució Industrial, el gros del consum mundial s'haurà desplaçat d'Occident a Orient, tant en nombre de consumidors com en capacitat de despesa.

  En canvi, als països avançats, les perspectives de l'evolució de la despesa de consum privat són poc esperançadores. La crisi i la recessió han posat al descobert els excessos de l'expansió econòmica prèvia, entre els quals destaca un cert excés de consum. L'alegria gastadora va sorgir de la bona marxa en general de l'economia i de l'ocupació, però també d'unes condicions financeres laxes i d'una liquiditat generosa. Alguns estudis mostren el vincle directe entre el grau d'endeutament de les famílies i la gravetat de la crisi i l'increment de l'atur. L'elevat consum ajuda també a explicar altres desequilibris que han sofert algunes economies, com el dèficit de la balança de pagaments corrents.

  Caldrà purgar en els propers anys els excessos del passat? A curt termini, la ressaca de la crisi es farà notar en la despesa de consum de les llars, sobre la qual conflueixen diversos factors de contenció, com la retirada dels estímuls fiscals (subvencions per a la compra de cotxes, per exemple), la lenta millora del mercat laboral o el baix nivell de confiança. La ineludible reducció de l'endeutament de les famílies tampoc afavoreix una ràpida millora de la despesa corrent. A mitjà termini, però, cal esperar que el consum recuperi el seu tradicional paper de motor als països desenvolupats. Això sí, perquè el seu ritme sigui sostenible, ha de ser coherent amb les possibilitats reals de l'economia.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.