La farmacologia estudia els efectes dels fàrmacs sobre les persones. La seva aplicació clínica és utilitzada en el diagnòstic i en l'alleujament dels símptomes d'una malaltia. Algunes vegades, per iniciar un tractament ràpid. D'altres, quan es desconeix l'origen de la patologia, s'apliquen medicaments d'ampli espectre per eliminar una extensa varietat de factors que podrien estar provocant la malaltia. És el cas, per exemple, dels antibiòtics, tot i que, de vegades, aquests tractaments són durs i causen efectes no desitjats.

  I és que es pot establir una analogia entre la farmacologia i els plans de rescat financers de Grècia, Portugal i Irlanda, ja que s'han dissenyat a mida per aplicar els efectes beneficiosos i aconseguir així una nova via de creixement sostenible el més aviat possible. Com succeeix de vegades en la farmacologia, el remei utilitzat ha hagut de ser força generalista, ja que, quan s'ha intervingut, la crisi ja s'havia estès al conjunt de l'economia.

  A Grècia, per exemple, el detonant de la crisi va ser l'important deteriorament dels comptes públics. Després d'importants revisions a l'alça del nivell de deute públic al gener de l'any passat, al final del 2010, es va situar en el 143% del PIB. Com a referència pot servir que, segons el tractat de Maastricht, el nivell de deute públic no ha de superar el 60% del PIB. Les mesures d'austeritat que la situació exigia i l'augment de la incertesa que aquesta situació va generar van afectar la solvència del sector privat i la capacitat de creixement del conjunt de l'economia, que ja no era gaire elevada. Això, al seu torn, va dificultar encara més l'ajustament fiscal i va fer que el país hel·lènic entrés en una espiral perversa de la qual era gairebé impossible escapar sense ajuda financera externa.

  A Irlanda, l'origen de la crisi va ser l'esclat d'una bombolla immobiliària combinat amb un sistema financer molt sobredimensionat. A Irlanda, per exemple, els crèdits representaven el 270% del PIB el 2009, mentre que, a Grècia i a Portugal, aquesta xifra era del 90% i del 174%, respectivament. El sistema financer irlandès va haver d'assumir enormes pèrdues en els seus préstecs hipotecaris. Les pèrdues van haver de ser nacionalitzades, i es va produir una transmissió de risc bancari a risc sobirà. El deute públic, que, el 2007, representava el 25% del PIB, podria arribar al 111% enguany, segons el Fons Monetari Internacional. En aquest cas, el deteriorament econòmic dels sectors privat i públic també va acabar afectant la capacitat de recuperació del conjunt de l'economia, fet que va agreujar la situació dels sectors immobiliari i financer. Irlanda, per tant, també va acabar entrant en una espiral perversa i es va veure obligada a demanar ajuda financera.

  Finalment, en el cas de Portugal, la baixa productivitat de l'economia i el fort increment dels salaris en els quinze últims anys van minar la competitivitat del país, que es va traduir en una pèrdua de quota als mercats d'exportació i en un creixent dèficit per compte corrent. Entre els anys 2002 i 2007, la taxa de creixement mitjana del PIB lusità va ser de l'1,0%, i, el 2010, el dèficit per compte corrent va arribar al 10,3%. Malgrat que el deute públic es trobava en nivells relativament més baixos que el grec, ja que, el 2008, representava el 71,6% del PIB, la recessió també va acabar pressionant-lo a l'alça. L'FMI espera que, el 2011, se situï en el 111% del PIB. Atesa la incapacitat de creixement mostrada durant l'última dècada, era difícil pensar que, sense reformes importants, l'economia podria ara alçar el vol, i, per tant, els dubtes sobre la sostenibilitat del deute públic es van disparar. Com en els dos casos anteriors, això va fer que Portugal també entrés en una espiral perversa de la qual no podia sortir sense acudir a l'ajuda financera externa.

  Cada programa d'ajuda, per tant, ha hagut de posar l'accent en diferents aspectes, perquè les febleses de cada país són diferents. Al mateix temps, però, moltes de les mesures recomanades són comunes, ja que, al final, es va veure afectat el conjunt de l'economia de cada país. La consolidació fiscal és un objectiu comú i, per tant, tots els països adopten mesures per aconseguir-la, però aquest repte és especialment important per a Grècia, ja que ha d'aconseguir rebaixar el dèficit fiscal del 15,5% del PIB que tenia el 2009 fins al 2,6% el 2014. Per complir aquest objectiu, està adoptant nombroses i doloroses mesures, orientades a reduir la despesa pública, com reduir dràsticament el nombre de funcionaris i el seu sou, rebaixar la despesa social i augmentar els ingressos, amb l'eliminació de diverses deduccions o amb l'increment de l'IVA. El paquet també inclou un important pla de privatitzacions empresarials, que el Govern espera que ajudi a reduir de forma considerable les necessitats de finançament.

  Els principals objectius del paquet d'Irlanda són reestructurar el sistema financer, reduir-ne la dimensió, recapitalitzar-lo i millorar la regulació bancària. Totes aquestes iniciatives ja estan en marxa i, ara com ara, progressen adequadament. El Banc Central d'Irlanda treballa intensament per crear dos grans bancs, un al voltant del Bank of Ireland i un altre centrat en l'Allied Irish Banks. Les recapitalitzacions fetes han aconseguit dotar el sector d'un bon nivell de solvència, com ho demostren els resultats de les proves de resistència publicats al juliol, ja que els bancs irlandesos les van superar amb nota. A més a més, s'ha fixat un agressiu pla de desinversions perquè el sector recuperi una dimensió sostenible.

  Finalment, les mesures acordades al pla de rescat portuguès pretenen, sobretot, millorar la competitivitat del país, reforçar el sistema financer i retornar, a curt termini, les finances públiques a un nivell d'equilibri. Atesa la impossibilitat de millorar la capacitat exportadora del país amb una devaluació de la moneda, Portugal durà a terme una devaluació interna: reduirà les cotitzacions socials, de manera que el cost de la mà d'obra es reduirà i, per tant, el preu dels productes portuguesos podrà ser més competitiu. Al mateix temps, s'augmentaran els impostos indirectes, com l'IVA, de manera que les arques públiques no perdran ingressos. El Govern lusità també ha posat sobre la taula un ambiciós pla de liberalització i privatització en sectors industrials, clau per millorar-ne l'eficiència. Finalment, destaca també la profunda reforma del mercat laboral que el país durà a terme.

  En definitiva, els plans econòmics de rescat a mida són beneficiosos per als països que els implementen, de la mateixa forma que, en funció dels pacients i de les malalties que presentin, unes medicines són més indicades que unes altres. És clar que, igual que en la ciència mèdica, un mal diagnòstic fa que les medicines aconsellades no siguin útils per a la recuperació del pacient. És a dir, les mesures de política econòmica proposades en els plans de rescat financer poden estar ben dissenyades, però, si les hipòtesis de partida són incorrectes o massa optimistes, la seva eficàcia seria incerta.

  Aquest requadre ha estat elaborat pel Departament d'Economia Europea

  Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.