Els preus de les primeres matèries

  Al començament del mes de juliol del 2008, l'índex CRB, àmpliament utilitzat per seguir la tendència global dels preus de les primeres matèries, va assolir un nivell màxim històric. Era el moment en què el barril de petroli cotitzava prop dels 150 dòlars. Amb prou feines set mesos després, quan s'havia fet evident la gravetat de la crisi, l'índex havia perdut més de la meitat del seu valor. El cru va baixar de 40 dòlars. Però, a partir d'aquest moment, va tornar la tònica alcista, que s'ha perllongat fins no fa pas gaire i s'ha interromput en les últimes setmanes.

  De fet, fins no fa pas gaire, la tendència històrica dels preus de les primeres matèries havia estat de disminució en relació amb els preus de les manufactures. Es parlava de la «maledicció de les primeres matèries», que requeia sobre molts països amb abundància de recursos naturals, els quals, però, eren incapaços de pujar-se al carro del desenvolupament. En les últimes dècades, aquesta tendència ha canviat, tot i que, de tota manera, els preus actuals del barril de petroli, per exemple, s'apropen molt, en termes reals, als màxims registrats cap a la meitat dels setanta. Però és indiscutible que la irrupció de les economies emergents, amb la Xina al capdavant, ha capgirat la demanda de recursos energètics, minerals i agrícoles. La producció d'aquests materials també s'expandeix, però sovint no és capaç de seguir el ritme de la demanda, de manera que les tensions es reprodueixen.

  Que els preus de les primeres matèries pressionin a l'alça és un fet molt rellevant. Aquests preus incideixen directament sobre els índexs d'inflació nacionals, afecten els preus relatius dels components del procés productiu, pertorben les balances de pagaments i compliquen la política monetària. El ciutadà nota directament a la seva butxaca els efectes quan omple el dipòsit de combustible del vehicle o, als països en desenvolupament, quan compra l'arròs o el blat de moro de la seva subsistència. Els països importadors veuen escapar la renda disponible quan han de pagar més per consumir la mateixa quantitat de producte importat, i viceversa. Els grans beneficiats són les regions productores, com l'Amèrica Llatina (en especial, el Brasil), Austràlia o parts d'Àfrica, que, de tota manera, han de tenir molt present que les freqüents fluctuacions dels preus provoquen sovint l'alternança entre l'opulència i la penúria.

  Però, possiblement, el que desperta més inquietud és la creixent volatilitat que s'observa en els preus de les primeres matèries. Són molts els qui responsabilitzen els especuladors financers d'aquests canvis sobtats de tendència i, fins i tot, de la mateixa pujada dels preus. Segons aquesta interpretació, la creixent presència d'inversors als mercats de primeres matèries o les entrades de capital cap a fons de primeres matèries en anys recents distorsionen el mercat i generen bombolles que el desestabilitzen. No obstant això, els estudis empírics no han aconseguit trobar una relació directa entre l'activitat financera, o especuladora, i l'augment i la volatilitat dels preus. En tot cas, no és fàcil identificar clarament la influència dels diversos factors que incideixen sobre la formació dels preus de les primeres matèries cotitzades en cada moment del temps. Ara com ara, ens podem conformar amb el fet que, si els preus de les primeres matèries pugen, no és del tot negatiu, ja que, molt probablement, significa que el món està en expansió i que el comerç internacional bull. I, si baixen, tampoc és del tot bo, ja que potser és perquè l'activitat s'afebleix, tot i que aquest descens contribuirà a una eventual recuperació.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.