Els altres emergents

  Mentre les economies avançades -Amèrica del Nord, Europa Occidental, Japó- es debaten en un entorn de baix creixement, perillosos desequilibris en les finances públiques i incertes perspectives econòmiques, la resta del món avança amb fermesa en creixement i en millora del nivell de vida. Mentre els països rics amb prou feines creixeran l'1,5% el 2011, la resta superarà el 6%. Més o menys el mateix que ha succeït en l'última dècada i que es preveu que continuï en els pròxims anys. El pes del món desenvolupat recula davant de l'avanç implacable del món en desenvolupament i les distàncies entre els dos es comencen a reduir.

  Aquest floriment de les economies menys avançades va arrencar en els anys noranta de la mà, principalment, dels països asiàtics i s'ha estès a altres regions al llarg de l'última dècada. La gran recessió del 2008-2009, que tan directament va afectar els països rics, amb prou feines va incidir sobre la resta. Els protagonistes estel·lars d'aquest gir de l'economia mundial són els grans emergents: la Xina, l'Índia i el Brasil, als quals es pot afegir Rússia. Grans en població, en extensió i en potencial expansiu. Economies molt diferents les unes de les altres, però amb el denominador comú d'haver alterat el patró establert del comerç internacional, la disponibilitat de mà d'obra, els fluxos de primeres matèries o el sistema de tipus de canvi.

  Però els grans emergents només són la part més visible del fenomen. Molts altres països estan aconseguint un lloc en l'entramat del comerç i de l'economia mundial i, per aquesta via, estan accedint a nivells creixents de benestar. Es troben a l'Europa de l'Est, a l'Amèrica Llatina, a Àsia i a Àfrica. En general, es considera que els seus bons resultats són conseqüència dels avanços en diversos àmbits decisius, com l'estabilitat macroeconòmica, és a dir, el manteniment dels desequilibris dins de paràmetres acceptables, evitant, per exemple, situacions com la hiperinflació. També són països amb economies obertes al comerç i a la inversió exterior, amb un nivell acceptable de desenvolupament del capital humà i de la capacitació tecnològica i, sobretot, amb unes condicions polítiques i institucionals que propicien i afavoreixen el desenvolupament dels negocis i de les transaccions mercantils.

  Certament, també ens trobem amb un nombrós grup de països que tenen moltes dificultats per establir les bases mínimes per encetar el camí cap a la prosperitat econòmica. El principal escull sol ser l'espiral de conflicte i violència, política o criminal, que afecta nombrosos estats. El caldo de cultiu del conflicte es troba en la pobresa i en els baixos nivells de renda per capita en què sobreviuen milions de persones. En aquests països, l'existència de recursos naturals accentua el risc de violència, mentre que la corrupció té un efecte letal sobre la capacitat de funcionament de les institucions. Altres factors de naturalesa no econòmica també poden encendre la metxa del conflicte, com l'exclusió o la desigualtat que afecta grups regionals, religiosos o ètnics. La veritat és que, en aquests casos, redreçar el país i aconseguir el funcionament de les institucions bàsiques són processos delicats i fràgils que poden durar molts anys.

  Quins països seran capaços, en els pròxims anys, de traspassar la línia que els separa de la qualificació d'emergents? La resposta té interès, perquè invertir-hi pot comportar importants rèdits en el futur, però també planteja riscos, ja que la història passada no té per què continuar indefinidament. En qualsevol cas, l'emergència de nous països sempre serà una bona notícia per al conjunt de l'economia mundial.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.