Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 351 - Novembre 2011
|
|
|
Conjuntura internacional - Estats Units
|
|
|
|
|
Estats Units: un repunt que evita el pitjor
|
|
Els Estats Units creixen l'1,6% i allunyen l'escenari d'una recaiguda.
|
|
El repunt de la demanda agregada allunya l'economia nord-americana del temut escenari de la recaiguda, tot i que no milloren les perspectives per a l'última part del 2011 ni per al conjunt del 2012. El producte interior brut (PIB) del tercer trimestre va créixer el 0,6% intertrimestral (l'1,6% interanual), gràcies a un consum privat que va recuperar una part del vigor dels anys expansius i a un sector exterior que es va beneficiar del repunt exportador del juliol i d'uns preus del petroli més favorables.
|
|
El sentiment empresarial millora lleugerament, llevat de les perspectives d'ocupació.
|
|
El consum públic, per la seva banda, va continuar feble i va evidenciar la desaparició gradual dels estímuls fiscals que han contribuït a incrementar el deute públic fins al 100% del PIB. Pel costat inversor, destaca el fort impuls de la despesa en béns d'equipament, que va avançar el 10% interanual, amb el suport del sector industrial. La construcció va tornar a aportar una petita contribució positiva al creixement.
|
|
|
|
La lleugera millora de la percepció empresarial és coherent amb la fortalesa del tercer trimestre. L'índex de sentiment de l'Institute for Supply Management (ISM), tant en serveis com en manufactures, va mostrar lleugers avanços, que van deixar els dos índexs en uns nivells que són coherents amb creixements del conjunt de l'economia propers al 2%. El punt feble de la dada cal buscar-lo en el component d'ocupació dels serveis, que es va situar per sota de la referència de 50, que és la frontera entre expansions i recessions, i va evidenciar que, al mercat laboral, no hi ha motius per a gaires alegries.
|
|
|
El quart trimestre hauria de ser més feble que el tercer.
|
|
Per bé que el repunt ha de comportar un augment de la confiança dels diferents sectors econòmics que faci més improbable la hipòtesi d'una recaiguda, cal esperar un quart trimestre una mica més feble que el tercer, atesa la temporalitat d'alguns dels factors que li donen suport. En primer lloc, la renda disponible de les llars va alentir l'avanç en el tercer trimestre, de manera que l'embranzida del consum del període es va aconseguir a costa d'una reducció de la taxa d'estalvi, en una economia que precisa el despalanquejament d'unes llars en què el deute brut es manté en un elevat 114,4% de la renda disponible. En segon lloc, el vigor consumista es va centrar en béns duradors, que tenen un comportament més erràtic que els béns no duradors i que els serveis, que continuen gairebé estancats. En tercer lloc, continua existint l'impediment d'un petroli car, el qual, tot i ser més barat que durant la primera meitat de l'any, s'alenteix més a poc a poc del que s'esperava. En un entorn de preus de les primeres matèries a la baixa, el petroli continua molt per damunt dels 100 dòlars per barril, preu que comporta la reducció de la capacitat adquisitiva de les llars per realitzar altres compres.
|
|
|
|
Les vendes al detall del setembre van seguir el patró vigorós del consum privat del tercer trimestre, amb un increment del 5,9% interanual, sense cotxes ni benzina, reforçat per unes bones vendes d'automòbils, una fortalesa que no ho és tant, ja que, en gran part, es van aconseguir a força d'importants descomptes en preus.
|
|
Els preus es prenen un respir, amb l'IPC en el 3,9% i l'IPC subjacent en el 2,0%.
|
|
La moderació de les perspectives d'inflació també apunta a una tebiesa de la demanda en els pròxims trimestres. L'índex de preus al consum (IPC) del setembre va pujar el 3,9% interanual, lleugerament per damunt del 3,8% de l'agost, gràcies a uns preus energètics que encara reflecteixen els alts preus del petroli d'uns mesos enrere. No obstant això, l'IPC subjacent, el general sense energia ni aliments, que segueix amb més fidelitat les tendències dels preus, va posar fi a una sèrie de cinc mesos alcistes amb un increment mínim en relació amb l'agost que el va portar a acumular uns guanys del 2,0% interanual. Així mateix, sense la contribució dels lloguers, l'increment del setembre hauria estat gairebé nul. El vestit i, en especial, els béns duradors van veure recular els preus, a causa dels esmentats descomptes en la venda d'automòbils. El costat positiu d'aquesta moderació de la inflació del setembre hauria de deixar a la Reserva Federal un major marge de maniobra en cas que fossin necessàries noves polítiques expansives.
|
|
|
Es reactiva la creació de llocs de treball, però l'atur continua en el 9,1%.
|
|
L'evolució del mercat de treball també va seguir la pauta d'un cert repunt sense una millora de les perspectives a mitjà termini. A la creació de 103.000 llocs de treball nets al setembre, es va afegir una revisió a l'alça de 99.000 llocs de treball en els mesos de juliol i d'agost que va dur fins a 1.074.000 la creació neta de llocs de treball acumulats enguany. No obstant això, la taxa d'atur va romandre ancorada en el 9,1%, i les taxes més àmplies d'atur, que inclouen els desanimats i els qui treballen a temps parcial involuntàriament, van empitjorar lleugerament, un augment que dificultarà noves reduccions significatives de la taxa d'atur al llarg del 2012, ja que desanimats i subempleats absorbiran una part important dels llocs de treball que s'hagin creat.
|
|
El mercat immobiliari mostra una tímida millora gràcies a l'habitatge multifamiliar.
|
|
Al mercat de l'habitatge, millora lleugerament la percepció empresarial, tot i que no s'espera l'arribada d'una recuperació significativa fins ben entrat el 2013. En aquest sentit, els preus continuen ancorats al fons, amb un índex Case-Shiller de preus de l'habitatge de segona mà que, al juliol, va romandre gairebé inalterat. Així mateix, les execucions d'hipoteques, que alimenten la sobreoferta d'immobles, van continuar sense remetre. El sector s'orienta cap al lloguer i els edificis multifamiliars, la demanda dels quals va esperonar l'inici d'habitatges del setembre fins als 658.000, en termes anuals, un increment del 15,0% en un mes, que, no obstant això, no altera el fet que es continuï estant molt lluny dels 1,6 milions d'habitatges iniciats, xifra que podria ser considerada normal.
|
|
El repunt exportador i el petroli més barat redueixen el dèficit comercial.
|
|
En l'àmbit del sector exterior, l'abaratiment del petroli es va deixar sentir més que en els preus de consum. La disminució de la factura importadora que va comportar el relaxament del preu del cru i dels seus derivats, que són responsables del 57,1% del total del dèficit comercial, i el repunt de les exportacions del juliol, que, en la seva major part, es va mantenir a l'agost, van fer que el dèficit comercial de béns i serveis combinat del juliol-agost fos de 91.233 milions de dòlars, el 10,3% per sota del corresponent al maig-juny. On encara no hi ha indicis de millora és en la relació bilateral amb la Xina, que explica gairebé la totalitat del desequilibri exterior nord-americà si s'exclou el petroli, un desequilibri que fa que es continuï pressionant la potència asiàtica perquè acceleri el ritme d'apreciació de la seva divisa. Així i tot, la contribució que pugui tenir el sector exterior al creixement hauria de ser limitada, a causa de l'alentiment del creixement global. En aquest sentit, la fracció del total que representen les exportacions nord-americanes a l'Àsia Oriental, que, ara com ara, és la regió amb un creixement més intens, és del 22,8% i evoluciona a la baixa.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
