Perspectives 2012

  L'any 2011 s'acomiada enmig d'una sensació d'inquietud, que genera una elevada preocupació sobre la trajectòria de l'economia el 2012. L'exercici que acaba ha confirmat que la recuperació serà més lenta i irregular del que seria desitjable, a causa de les complicacions sorgides a les economies avançades. A les emergents, en canvi, l'activitat s'ha desaccelerat lleugerament, i és possible que aquesta tònica s'estengui a l'any vinent, però el ritme de creixement continuarà superant amb escreix el 5%.

  La pèrdua d'impuls de les economies desenvolupades el 2011 estava, en part, prevista, a causa de la naturalesa de la crisi econòmica i financera del 2008-2009 i de les polítiques aplicades per superar-la. D'una banda, una recessió originada, en bona part, per un excés de deute acostuma a comportar una sortida més lenta i feble. De l'altra, la retirada de les contundents polítiques fiscals, monetàries i financeres utilitzades per afrontar la major recessió en diverses dècades havia d'anar, inevitablement, en detriment del creixement posterior, llevat que la demanda del sector privat substituís ràpidament l'acció de la pública. No obstant això, quatre factors han contribuït a pertorbar la recuperació de les economies avançades, que, malgrat tot, van aconseguir taxes de creixement notables en el primer trimestre del 2011.

  En primer lloc, el relleu del sector públic per part del sector privat com a motor de les economies és molt més lent del que s'esperava. En segon lloc, el terratrèmol i el posterior tsunami que, al març, van afectar el nord-est del Japó van provocar una ruptura important de les cadenes de subministrament, en especial en automoció i en components electrònics, que es va fer notar a nivell mundial. En tercer lloc, l'escalada dels preus de les primeres matèries el 2009 i el 2010, després dels mínims registrats al final del 2008, va culminar al començament del 2011 i va complicar, així, la recuperació dels països importadors. Malgrat la reculada posterior, els preus de les principals primeres matèries se situen en nivells encara superiors a la mitjana del 2010. Finalment, la crisi del deute sobirà europeu, desencadenada al final del 2009 i que, el 2010, va comportar el rescat de dos països membres de la zona de l'euro, no solament no s'ha atenuat el 2011, sinó que s'ha estès i s'ha agreujat i ha despertat preocupants interrogants sobre la capacitat de les institucions europees d'instrumentar els remeis necessaris per estabilitzar la situació.

  En aquest context, la confiança dels empresaris i dels consumidors ha experimentat una important reculada i els mercats financers han patit greus turbulències. La disjuntiva de la política econòmica continua essent com donar suport a la recuperació de l'activitat reparant, al mateix temps, els desajustaments fiscals. Als Estats Units, la disputa pressupostària continua amenaçant l'estabilitat, però confiem que el creixement es mantindrà el 2012 al voltant del 2%. La gran incertesa és a Europa, que encara el que podria ser una nova recessió. Les polítiques d'ajustament adoptades amb més o menys intensitat en funció dels països afecten de forma inevitable la capacitat de despesa de les famílies i del sector públic. L'agreujament de la crisi del deute sobirà i la percepció que no hi ha un full de ruta per superar-la desanimen la inversió privada. Les turbulències financeres, l'enduriment de les condicions de finançament i les noves exigències reguladores impedeixen que el crèdit flueixi amb normalitat. Així, sembla que tots els elements es conjuren perquè la crisi del deute acabi contagiant i contaminant l'economia real i generi un entorn molt desfavorable per a l'economia europea el 2012.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.