Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 352 - Desembre 2011
|
|
|
Conjuntura internacional
|
|
|
|
|
Estats Units
|
Estats Units: el vigor de la tardor no aclareix l'horitzó
|
|
Els Estats Units repunten en la segona meitat de l'any, sense millorar les expectatives per al 2012.
|
|
La recuperació de l'economia és consolida. Els indicadors d'activitat de l'octubre donen continuïtat al repunt del tercer trimestre, quan el producte interior brut (PIB) va créixer el 0,5% intertrimestral, l'1,5% interanual. Això hauria d'apropar el creixement del conjunt del 2011 a l'1,8%, un ritme que se situa per damunt del que es pensava al setembre. Les causes d'aquest renovat vigor cal buscar-les en el comportament dels consumidors, en l'abaratiment del petroli i en la inversió industrial.
|
|
L'embranzida consumista es basa en la reducció de l'estalvi.
|
|
Aquest to més positiu de l'economia nord-americana durant la segona meitat de l'any conjura l'espectre de la recaiguda i és especialment benvingut en un entorn en què l'economia global està deprimida. Malgrat tot, els Estats Units continuen tenint un seriós problema de creixement insuficient, la conseqüència del qual és que deixa ociosa una part important dels recursos productius i perpetua la feblesa dels mercats, del treball i de l'habitatge. El repunt, amb aspectes de temporalitat, no representa una millora significativa del problema. Això és així perquè l'embranzida consumista es basa en la reducció de l'estalvi, perquè la inversió en indústria hauria de moderar el vigor i perquè no sembla que les davallades del preu del cru hagin de continuar amb la mateixa intensitat. Així mateix, la falta d'acord polític sobre com s'ha de perfilar el full de ruta de la consolidació fiscal pot comportar que, el 2012, la política fiscal sigui més un llast que un estímul. Tot plegat impedeix que millorin les expectatives per al 2012, amb un creixement que difícilment anirà més enllà del 2,0%.
|
|
|
La indústria moderarà el repunt, però li queda recorregut a l'alça.
|
|
Aquest afany dels consumidors es va fer sentir en el consum al detall, que, un cop exclosos els volàtils automòbils i la benzina, va mantenir la tònica alcista i va avançar el 6,0% interanual a l'octubre, que, en termes reals, el va dur a superar en un 2,0% els nivells del desembre del 2007, previs a la crisi. Així mateix, les vendes d'automòbils dels tres últims mesos fins a l'octubre van intensificar els avanços, mentre l'índex de sentiment dels consumidors de la Universitat de Michigan del novembre deixava enrere quatre mesos d'atonia.
|
|
|
|
No obstant això, aquesta embranzida del consum s'ha assolit gràcies a un descens de la taxa d'estalvi, que, en termes de la renda disponible de les llars, va passar del 5,3% del juny al 3,6% del setembre, el mínim des del desembre del 2007, quan els efectes de la crisi del crèdit encara no s'havien fet sentir entre els consumidors i l'endeutament no preocupava. Considerant que el deute de les llars, després d'un màxim del 130,2% de la renda disponible al setembre del 2007, es mantenia, al final de juny, en un elevat 114,4%, s'entén que la taxa d'estalvi hauria d'evolucionar a l'alça en els pròxims mesos, amb el consegüent efecte d'una davallada en la despesa de consum. Addicionalment, el bon resultat de les vendes d'automòbils hauria de tendir a moderar-se en els pròxims mesos.
|
|
La creació d'ocupació és lenta i la taxa d'atur és del 9,0%.
|
|
Pel que fa a la continuïtat de la inversió a la indústria, un altre pilar del repunt, el veredicte és menys clar. Durant l'any 2011, la inversió industrial s'ha beneficiat d'un tractament fiscal generós, que permet una amortització molt ràpida de la inversió. La reducció per al 2012 d'aquests avantatges hauria de comportar un cert alentiment. En aquesta línia, els índexs de sentiment empresarial de l'Institute of Supply Management (ISM) de manufactures i de serveis mostren una tendència a la baixa. L'ISM de manufactures de l'octubre es va situar en el nivell dels 50,8 punts, mentre que el de serveis es va quedar en els 52,9. En els dos casos, es tracta de resultats coherents amb un creixement feble del conjunt de l'economia. La inversió industrial podria, però, trobar un punt de resistència el 2012, ja que, malgrat els últims repunts, a la recuperació encara li queda recorregut a l'alça, amb un nivell que se situa encara el 7,5% per sota del corresponent a l'inici de la crisi, un cop descomptats els increments de preus. La bona dada de la producció industrial de l'octubre, que va avançar el 3,9% interanual, reforçaria aquesta hipòtesi.
|
|
|
|
|
El mercat laboral és la veritable pedra de toc d'aquesta crisi. El repunt del tercer trimestre es va fer sentir en la formació d'ocupació, que, en el període juliol-octubre, va acumular 469.000 nous llocs de treball. El problema aquí és la lentitud de la recuperació. Entre el març del 2010 i l'octubre del 2011, en 20 mesos de recuperació, l'economia nord-americana va crear 2,3 milions de llocs de treball, una xifra que queda molt lluny dels gairebé nou milions que es van perdre entre el 2008 i el 2009. L'elevada proporció d'aturats de llarga durada, el 42,5% del total, percentatge que dobla els màxims de crisis anteriors, crea problemes d'adequació, amb vacants laborals que no es cobreixen perquè els aspirants no tenen les habilitats requerides. La insuficiència del creixement de la demanda agregada podria fer que la taxa d'atur, que, a l'octubre, es va situar en el 9,0%, repunti lleugerament el 2012. Un canvi de tendència és difícil, ja que el contingent de desanimats o de treballadors que treballen involuntàriament a temps parcial, que no figuren en la taxa d'atur oficial, absorbirà una part important dels nous llocs de treball que es vagin creant.
|
|
L'IPC, que va pujar el 3,5% (el 2,1% la subjacent), s'hauria de moderar el 2012.
|
|
L'atur i l'alentiment dels salaris redueixen els ingressos de les llars i contribueixen decisivament a incrementar l'impagament de les quotes hipotecàries, la qual cosa deriva en execucions amb habitatges que, pendents de subhasta, alimenten la sobreoferta d'immobles. Com no hi ha una millora de l'ocupació, les ajudes que no redueixen el total del deute hipotecari cauen en sac foradat, ja que, després del període de gràcia, la quota hipotecària torna a quedar sense pagar. Així, tant els preus de l'habitatge com l'activitat de la construcció continuen ancorats en el fons, amb una recuperació que es faria esperar fins a la segona meitat del 2013. Pel fet d'estar al fons, la inversió residencial ha deixat de sostreure creixement al conjunt de l'economia. Però el pou és profund, i una mitjana d'això és el pes de la inversió residencial en el PIB, que, en el tercer trimestre, era del 2,4%, molt lluny del 5,2% corresponent al període 1995-2000, previ a la bombolla.
|
|
|
|
Amb aquest panorama de baix creixement, l'evolució de la inflació deixa a la Reserva Federal espai per a polítiques expansives que afavoreixin l'ocupació i que pal·liïn el problema de morositat hipotecària, amb una possibilitat real que hi hagi una tercera expansió quantitativa el 2012. La moderació del preu del petroli, que mostra un cert retard en la translació als preus de consum, va fer que l'índex de preus al consum (IPC) alentís l'increment fins al 3,5% interanual a l'octubre. Una moderació de la inflació que és més clara en l'índex subjacent, que exclou els preus energètics i els de l'alimentació, que va pujar el 2,1% interanual, amb el suport del preu del lloguer de l'habitatge, una partida que, a l'octubre, va contribuir a més de la meitat de l'increment del total de l'índex subjacent en relació amb el setembre. La moderació dels preus de les primeres matèries i la persistència de la baixa utilització de la capacitat productiva han de fer que la inflació es continuï moderant al llarg del 2012.
|
|
El Japó creix un mínim 1,5% en el tercer trimestre i confirma la recuperació.
|
|
Pel que fa al sector exterior, es reafirma la tendència de correcció del desequilibri comercial, gràcies a un cert dinamisme de les exportacions, que conflueix amb la moderació dels preus del petroli, que redueix el total de les importacions. Així, el dèficit de la balança comercial de béns i de serveis del setembre va ser de 43.107 milions de dòlars, el millor registre de l'últim any, que es confirma en la bona evolució del dèficit que exclou el petroli i els productes derivats, més tendencial. Però, considerant que l'alentiment econòmic global reduirà la demanda d'exportacions nord-americanes i que la resistència del petroli a davallades de preus més dràstiques impedirà que baixin les importacions, aquesta bona evolució no hauria de redundar, en els pròxims trimestres, en contribucions significatives al creixement del PIB.
|
|
Japó
|
Japó: una recuperació amb data de caducitat
|
|
|
|
Després de tres trimestres consecutius de reculades, l'economia japonesa va confirmar la recuperació dels efectes del tsunami i de la crisi nuclear del març. El PIB del tercer trimestre va sorprendre a l'alça i va avançar l'1,5% intertrimestral, que el situa només el 0,2% per sota del nivell del mateix període de l'any anterior. La recuperació es va basar en el robust creixement del consum privat, que va avançar l'1,0% intertrimestral, i en la recuperació de les exportacions, que van avançar un contundent 6,2%, des de nivells de partida molt baixos. No obstant això, les últimes dades qüestionen que aquesta expansió pugui anar gaire més allà.
|
|
|
Però el creixement no anirà a més. La producció industrial recula i les exportacions patiran els efectes de la feblesa global.
|
|
Els indicadors mensuals del setembre suggereixen que el creixement del trimestre es va concentrar en els mesos de juliol i d'agost. Així, la producció industrial, que havia recuperat més de dos terços del 15,2% perdut amb el tsunami del març, va recular al setembre el 3,4% en relació amb l'agost i va evidenciar un cert esgotament, que també va quedar confirmat en les comandes de maquinària, que anticipen la despesa d'inversió. En el cas de les exportacions, al setembre, es va compensar el que s'havia perdut a l'agost, però la continuïtat de la recuperació sembla difícil. Les exportacions ja han assolit els nivells previs al tsunami del març, la qual cosa, juntament amb l'alentiment del creixement global, en especial a Àsia, on van a parar la meitat de les exportacions japoneses, deixa poc espai de maniobra. En aquest sentit, tampoc no ajuda l'apreciació del ien, amb la majoria de les empreses exportadores que pateixen una erosió dels beneficis més intensa que al conjunt de la indústria.
|
|
La demanda fluixeja i els preus tornen a baixar.
|
|
També van seguir el replegament de la indústria les vendes al detall del setembre, la venda d'automòbils de l'octubre i l'habitatge, que, al setembre, va posar fi a les alces del juliol i de l'agost. En el mateix sentit, els preus tornen a adoptar una certa orientació deflacionista. L'IPC va recular al setembre i va tornar als mateixos nivells de l'any anterior, mentre que l'IPC subjacent, el general sense energia ni aliments, va fer un altre pas enrere i va baixar el 0,4% interanual.
|
Xina
|
Xina: inflació i ajustament fi
|
|
L'IPC xinès s'alenteix fins al 5,5%; el d'aliments, fins a l'11,9%.
|
|
Ben segur, el primer ministre Wen Jiabao va sentir alleujament en comprovar que, a l'octubre, la taxa d'inflació per fi es va moderar, ja que aquesta dada era esperada amb candeletes des que, al gener, les autoritats xineses van establir com a principal prioritat macroeconòmica per al 2011 frenar l'avanç desmesurat dels preus. L'IPC general va pujar el 5,5% interanual, clarament per sota del 6,1% del setembre, mentre que el d'aliments -que, a la Xina, representa la meitat de l'índex general- també es va alentir, del 13,3% a l'11,9%. Així i tot, la fita més important cal buscar-la en els preus de producció, on la pujada es va moderar del 6,5% al 5,0%.
|
|
Ara la prioritat torna a ser el creixement i encarrilar una desacceleració suau.
|
|
Però, en els temps que corren, les alegries duren poc. Per contenir la taxa d'inflació, la Xina va apujar sis vegades el tipus d'interès en un any i va establir sostres al crèdit. Aquestes restriccions van recaure, en especial, sobre les petites i les mitjanes empreses, que representen el 80% dels llocs de treball, ja que les entitats creditícies preferien prestar als grans conglomerats amb garantia de l'estat. D'aquesta manera, durant la primera meitat del 2011, el to restrictiu de les polítiques econòmiques ha contribuït a un alentiment de l'activitat econòmica que hauria de portar el PIB a créixer lleugerament per sota del 9,0% en el quart trimestre. El registre de la producció industrial a l'octubre, amb un avanç del 13,2% en relació amb el 13,8% del setembre, certament apunta en aquesta direcció de suau desacceleració, tot i que altres indicadors, com la producció de vehicles a motor o d'energia elèctrica, suggereixen una desacceleració més intensa.
|
|
|
|
La desacceleració de l'economia global i els evidents símptomes de fatiga que mostra el sector immobiliari també podrien fer que l'aterratge de l'economia xinesa fos menys suau del que seria desitjable. Això explicaria que Wen Jiabao declarés que havia arribat el moment d'una sintonització preventiva, és a dir, relaxar la política monetària i donar suport al creixement. Les primeres mostres d'aquest canvi de rumb de les polítiques econòmiques no s'han fet esperar: a l'octubre, va augmentar el crèdit i va baixar el tipus repo a set dies.
|
|
|
Les exportacions es continuen alentint, però menys que les importacions.
|
|
D'altra banda, el sector exterior, en contrast amb els anys anteriors a la crisi, s'ha convertit en un factor de feblesa. El superàvit comercial de l'octubre va créixer fins als 17.033 milions de dòlars. Aquest resultat, però, és conseqüència més de la reculada de les importacions, en especial de primeres matèries, que del bon comportament exportador. Les exportacions van créixer el 15,9% interanual, immerses en una dinàmica d'alentiment que hauria de continuar fins al final de l'any. Per àrees geogràfiques, destaca la desacceleració dràstica de les exportacions a Europa, que van pujar el 9,2% interanual, i, amb menys pes, la de les destinades a l'Amèrica del Nord, que van guanyar el 13,0%. Les exportacions a Àsia, que representen el 46,3% del total, també es van desaccelerar, però, així i tot, van avançar el 18,4%.
|
|
|
El mercat immobiliari mostra signes d'esgotament.
|
|
Pel que fa a l'habitatge, els preus de l'octubre van presentar reculades a la majoria de ciutats importants, amb les vendes també en franc declivi. Destaca el descens acumulat del 5,5% en relació amb el juny a la ciutat de Wenzhou, situada a la província de Zhejiang, una de les econòmicament més actives i amb una notable proliferació d'empreses petites i mitjanes. En tot cas, la constant migració del camp a la ciutat ofereix un suport al creixement que no tenen altres economies. Així mateix, al consum privat li queda un recorregut a l'alça important que hauria de compensar un menor avanç de la inversió i de les exportacions. Les velocitats relatives d'aquests processos marcaran la marxa de l'economia el 2012 i més enllà. Això explica la renovada importància de la sincronització fina a la qual fa referència el primer ministre Wen.
|
Brasil
|
Brasil: objectiu, aterratge suau
|
|
Es consolida la tendència de desacceleració de l'economia brasilera.
|
|
La tendència de desacceleració de l'economia brasilera s'ha intensificat en els últims mesos. Els indicadors d'activitat, entre els quals cal destacar la important reculada de la producció industrial al setembre (-1,6% interanual), així ho corroboren. Els motius són, fonamentalment, tres: l'impacte ajornat de l'enduriment de les polítiques econòmiques al començament del 2011 per contrarestar el risc de sobreescalfament; la persistència d'un real massa apreciat durant un llarg període, i el recent deteriorament de les perspectives de creixement global. Atès aquest escenari, les autoritats econòmiques brasileres han canviat el rumb de les polítiques econòmiques per canalitzar l'aterratge suau d'una economia que va trampejar la crisi gairebé a ritme de dragó.
|
|
|
|
El marge d'actuació pel flanc fiscal és limitat, tot i que s'està estudiant una reducció de l'impost sobre les inversions estrangeres en accions o la possibilitat de recórrer de nou a estímuls quasi-fiscals per la via de la banca pública. Ara com ara, doncs, el pes d'aquesta tasca ha recaigut, principalment, sobre la política monetària. Al setembre, després d'una llarga tendència d'increments que va portar la taxa SELIC fins al 12,5% al juliol, i malgrat que la taxa d'inflació seguia en màxims, el Banc Central del Brasil va donar prioritat al creixement i, sense avisar prèviament, va començar a abaixar el tipus d'interès de referència. El va tornar a abaixar a l'octubre, i tot fa pensar que tornarà a fer-ho en 50 punts bàsics al final d'aquest mes i que el deixarà en l'11,0% fins al final de l'any. Així mateix, també s'han relaxat els requisits de capital per al crèdit al consum, i no es descarten nous estímuls en aquesta mateixa línia.
|
|
La política monetària brasilera es posiciona en clau contracíclica amb rebaixes de tipus i amb relaxament dels requisits de capital sobre crèdit al consum.
|
|
El real també s'ha sumat a la causa. Després d'un llarg període d'apreciació, la incertesa externa i el repunt de l'aversió al risc l'han afeblit fins a nivells no vistos des del 2009. L'esperat relaxament monetari en els pròxims mesos hauria d'impulsar, fins i tot, una depreciació més intensa el 2012, tot i que la persistència dels influxos de capital i els termes d'intercanvi encara favorables atenuaran l'efecte.
|
|
|
|
Malgrat el reprès to contracíclic de les polítiques econòmiques, no anticipem una clara millora en el ritme d'activitat fins a mitjan 2012, sempre que les condicions externes no empitjorin gaire més. I aquesta millora hauria de ser gradual. A més a més, el tempo i la intensitat dels estímuls s'hauran de mesurar amb prudència mentre es mantinguin les pressions sobre els preus. En aquest sentit, la fermesa del consum i la inèrcia en la formació dels salaris (principal motor de les pressions inflacionistes) continuen generant dubtes sobre el canvi de rumb de la política monetària: la inflació va començar, per fi, a moderar-se a l'octubre (fins al 6,97%, a causa, sobretot, d'efectes de base favorables), però es resisteix a allunyar-se de la cota del 7% i, difícilment, retornarà al rang objectiu el 2011.
|
|
El real, amb una clara tendència depreciadora, se suma a la causa.
|
|
De cara al 2013, i si es compleix el pronòstic d'aterratge suau, sí esperem que el repunt progressiu de l'economia global i la proximitat del mundial donin un nou ímpetu al creixement del Brasil.
|
Mèxic
|
Mèxic: creixement robust
|
|
|
|
L'alentiment del ritme de recuperació durant el segon trimestre, no solament a Mèxic sinó a escala global i, en especial, als Estats Units, va esbossar una fase de moderació del creixement que, ara com ara, s'ha atenuat. Les dades de creixement del PIB en el tercer trimestre, amb un avanç del 4,5% en xifra interanual i de l'1,3% en relació amb el trimestre anterior, certifiquen que l'economia mexicana continua avançant amb pas ferm per una via de recuperació robusta. Amb el suport de les exportacions i de l'aportació, cada vegada més important, de la despesa domèstica, la segona economia de l'Amèrica Llatina es resisteix a cedir davant dels vents de moderació que afecten una part de l'economia global.
|
|
L'economia mexicana sorprèn amb un avanç robust del 4,5% en el tercer trimestre.
|
|
A més a més, els últims indicadors conjunturals suggereixen que l'activitat manté un to favorable. El sòlid avanç de la producció industrial al setembre (3,6% interanual) i, en especial, el bon funcionament de les manufactures -principals beneficiàries del repunt del creixement als Estats Units- auguren la continuïtat de l'avanç econòmic. Així i tot, continuem esperant un menor ritme d'avanç de cara al 2012, al voltant del 3,5%, d'acord amb la moderació del ritme de recuperació global i amb la correcció gradual de la bretxa de producció.
|
|
Hi ha marge per implementar nous estímuls si el risc de desacceleració externa es materialitza.
|
|
Precisament, el fet que aquesta bretxa sigui encara negativa explica, en part, per què el notable dinamisme de la demanda continua sense desencadenar gaires pressions sobre els preus: la inflació general sense aliments es manté en mínims cíclics, mentre que la subjacent de serveis continua reculant. Uns increments salarials relativament moderats i un impacte moderat de la recent feblesa del peso també han contribuït a aquesta moderació dels preus. La resta es pot atribuir al ferm compromís de les autoritats mexicanes amb les polítiques d'estabilitat macroeconòmica.
|
|
|
|
Aquest compromís no solament ha permès que la seva economia hagi sortit enfortida de la crisi i pugui encarar la desacceleració externa des d'una posició relativament còmoda, sinó que, a més a més, li concedeix un cert marge per implementar nous estímuls (sobretot pel flanc monetari) en el cas que siguin necessaris. En aquest sentit, la bona dada de creixement del tercer trimestre confirma el nostre escenari central, que no contempla rebaixes en el tipus d'interès de referència fins al primer trimestre del 2012.
|
|
|
|
Així i tot, el futur immediat de l'economia continua estretament vinculat al que passi a l'altra riba del Río Grande. Si la situació als Estats Units es complica o, fins i tot, si la crisi de la zona de l'euro persisteix i amplifica la percepció de risc global, la moderació de cara al 2012 podria ser més intensa i podria donar peu a treure's l'as monetari de la màniga.
|
Matèries primeres
|
Tot i les aigües remogudes, el petroli aguanta
|
|
El petroli es manté en els 108,5 dòlars i mostra una resistència a la baixa.
|
|
El preu del cru va mostrar resistències a la baixa entre el 20 d'octubre i el 22 de novembre i va cedir un mínim 0,5% que l'ha portat a situar-se en els 108,50 dòlars per barril (qualitat Brent, per a lliuraments a un mes), el 16,7% per damunt del nivell del començament de l'any i el 29,6% per damunt del nivell d'un any enrere.
|
|
La tendència a la baixa es consolida, malgrat alguns repunts esporàdics.
|
|
El preu del petroli va continuar mostrant una resistència a la baixa, a diferència de la resta de primeres matèries. Això obeeix, en primer lloc, a factors d'oferta i demanda. Així, l'Agència Internacional de l'Energia va pronosticar que el preu del petroli continuarà el 2012 per damunt dels 100 dòlars per barril, amb una demanda global que s'ha modificat molt poc malgrat el menor creixement i amb uns baixos nivells d'existències. Un segon factor que dóna suport al petroli car és la persistència de les tensions polítiques a la zona del nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà. Té aquí un pes significatiu la possibilitat d'una escalada del conflicte del programa nuclear iranià. Iran, amb 4,3 milions de barrils diaris, és el segon productor mundial, i una interrupció de la producció afectaria, en especial, la Xina i l'Índia, que són la destinació d'un terç del total de les seves exportacions.
|
|
|
|
Les davallades van predominar a la resta de primeres matèries, afectades pel menor creixement global i per l'alentiment de la demanda xinesa. L'índex CRB va cedir el 3,0% entre el 20 d'octubre i el 22 de novembre. Els metalls preciosos van presentar un repunt en l'última setmana d'octubre, que, de llavors ençà, s'ha anat corregint a la baixa. El coure també va arribar a guanyar el 21,5% al final d'octubre, com a reacció als forts descensos del setembre, però després va cedir el 10,6%.
|
|
2012: més despalanquejament a la vista
|
|
|
|
Tres anys després de la fallida de Lehman Brothers, la recuperació de les economies avançades progressa, en general, de forma dubitativa i, en alguns països, s'enfronta a seriosos riscos de recaiguda. Aquesta tònica de feblesa s'explica, fonamentalment, per dos factors que llasten el creixement econòmic: d'una banda, la necessitat de dur a terme importants ajustaments fiscals per estabilitzar i començar a reduir el pes del deute públic i, de l'altra, els esforços que ha de realitzar el sector privat -famílies, empreses i entitats financeres- per reduir l'elevat nivell d'endeutament. Aquest requadre se centra en aquest segon procés, el del despalanquejament privat, amb l'objectiu de dilucidar, partint de l'experiència històrica i de les circumstàncies actuals, com cal esperar que es desenvolupi, en especial en el cas d'Espanya.(1)
|
|
|
|
A llarg termini, l'endeutament (o palanquejament) privat ha tendit a augmentar per l'efecte, per exemple, d'innovacions al sector financer, de la disminució dels tipus d'interès reals o del procés de globalització, que ha facilitat l'accés al finançament extern i a mercats de capital més profunds. No obstant això, com moltes altres variables econòmiques, aquest palanquejament mostra un comportament cíclic al voltant d'aquesta tendència: un cicle d'endeutament típic es perllonga, de mitjana, uns sis anys, durant els quals la ràtio de palanquejament puja al voltant dels 24 punts del PIB. Tot seguit, comença un cicle de despalanquejament que dura, de mitjana, uns cinc anys, al llarg dels quals la ràtio de deute es redueix uns 19 punts del PIB. Al voltant d'aquestes mitjanes, la durada i la intensitat dels episodis de despalanquejament han tendit a variar, de menys a més, en funció de la seva associació amb una recessió econòmica, amb una crisi immobiliària o amb una crisi bancària (vegeu el gràfic següent). En presència d'una crisi bancària, els cicles de despalanquejament presenten, de mitjana, un ajustament de la ràtio del deute d'uns 32 punts del PIB i una durada propera als set anys.
|
|
|
|
|
(1) En gran part, el contingut d'aquest requadre està basat en el Document d'Economia de "la Caixa" de pròxima publicació titulat «Perspectives de despalanquejament», d'Aspachs, Jódar i Gual.
|
|
|
|
Un procés típic de despalanquejament mostra també diferents fases. Inicialment, tant el PIB com el volum de crèdit tendeixen a baixar, la qual cosa limita la reducció de la ràtio d'endeutament. Al cap d'un any, i durant aproximadament dos anys, el creixement nominal del PIB es recupera, però el crèdit continua caient, situació que provoca una caiguda important del palanquejament. Durant tres anys més, en la fase que culmina el cicle de despalanquejament, el creixement del crèdit torna a registrar taxes positives de creixement, tot i que inferiors a les del creixement del PIB nominal, la qual cosa encara permet reduir el nivell d'endeutament en percentatge del PIB.
|
|
|
|
Espanya, com altres economies avançades, es troba sumida en ple cicle de despalanquejament. El boom del crèdit associat a la bombolla immobiliària va disparar la ràtio de crèdit fins al 172% del PIB el 2008, uns 55 punts del PIB per damunt de la tendència a llarg termini. De llavors ençà, aquesta ràtio ha iniciat una via descendent, ara com ara suau, que l'ha portat fins al 167% del PIB al setembre del 2011. Una extrapolació de la tendència observada a llarg termini mostraria que, cap a la meitat de la dècada, la ràtio s'hauria de situar al voltant del 145% del PIB, la qual cosa exigiria reduir el nivell actual de palanquejament en 22 punts del PIB en un horitzó de poc més de quatre anys.
|
|
|
|
Si aquest fos el cas, la magnitud de l'ajustament global entre el 2008 i el 2015 seria similar a l'observada en altres economies que, en el passat, s'han vist forçades a un procés de despalanquejament en un context de crisi immobiliària i de crisi bancària. Per aquest motiu, sembla una aproximació raonable del que podríem esperar que succeís. Un creixement acumulat del PIB nominal del 17% entre el tercer trimestre del 2011 i les acaballes del 2015 (el que implica una taxa anual mitjana del 3,8%, fruit, per exemple, d'un creixement real de l'1,8% i d'una inflació del 2,0%), combinat amb un creixement acumulat del crèdit molt modest durant el mateix període, inferior al 2%, comportaria un despalanquejament d'aquesta intensitat. El 2012, cal esperar que el saldo viu de crèdit es contregui gairebé el 2,5%, mentre que el PIB nominal creixerà més del 2%, la qual cosa reduiria la ràtio de palanquejament fins al 155% del PIB al final de l'any.
|
|
|
|
Així i tot, en els pròxims anys, diversos factors poden afectar l'evolució del procés de despalanquejament. Per començar, la prolongació de les tensions de liquiditat que sacsegen en aquests moments els mercats de finançament majorista limitaria l'oferta de crèdit i intensificaria el procés de despalanquejament. Per tot plegat, una resolució ràpida de la crisi del deute sobirà europeu és essencial per evitar un cercle viciós de despalanquejament accelerat. Així mateix, a Espanya, el procés de despalanquejament també dependrà d'altres factors relacionats amb el sistema financer, com el ritme de reconeixement de les pèrdues del crèdit de dubtós cobrament. En aquest sentit, un sanejament accelerat dels actius bancaris afectats podria, en teoria, facilitar l'oferta de crèdit nou. No obstant això, el cost fiscal d'una estratègia d'aquest tipus seria considerable, la qual cosa representa un seriós risc en el context actual de dubtes sobre el deute públic.
|
|
|
|
Finalment, tot allò que permeti un major creixement del PIB, fonamentalment les millores de la productivitat, farà més suportable el despalanquejament, ja que reduirà la ràtio d'endeutament per la via dels augments del denominador. Al capdavall, tot el que sigui minimitzar el protagonisme del numerador en l'evolució de la ràtio de crèdit sobre el PIB, és a dir, tot el que sigui evitar una forta caiguda de la demanda o de l'oferta de crèdit, alleujarà el dolor, d'altra banda inevitable, del procés de despalanquejament.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Enric Fernández
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
