La banca, sota pressió

  La delicada situació econòmica que travessen les economies desenvolupades afecta molts agents econòmics. Els bancs no podien ser l'excepció. Les tensions i les turbulències dels últims temps han estat molt relacionades amb el sistema financer. Les hipoteques subprime, les bombolles immobiliàries o l'escalada del deute del sector privat no financer són exemples significatius. Conseqüentment, des del 2008, la capitalització borsària dels bancs europeus ha evolucionat en una direcció clarament més negativa que a la resta de sectors. A més a més, la prima de risc del sector bancari s'ha situat molt per damunt dels nivells considerats normals, els credit default swaps del sector han assolit cotes màximes i la majoria d'entitats han vist com les agències d'avaluació de crèdit reduïen de forma significativa les seves qualificacions.

  El difícil entorn econòmic complica el retorn a la normalitat dels balanços bancaris. El baix creixement de l'activitat, els elevats nivells d'atur i el fràgil pols de la confiança dels consumidors i dels empresaris no faciliten la fluïdesa del crèdit ni el descens de la morositat. La feblesa del mercat immobiliari, el descens dels beneficis empresarials i les dificultats de finançament als mercats majoristes intensifiquen la tensió sobre l'activitat d'intermediació entre els estalviadors i els inversors, fonament de l'operativa bancària. Però no és solament el context macroeconòmic. Les noves propostes reguladores també afegeixen tensió i compliquen la gestió dels balanços.

  Les propostes es concentren al capital. Es va començar amb l'anomenada reforma Basilea III, destinada a augmentar el nivell de capital i a endurir-ne la definició, però amb un llarg calendari d'implantació. No obstant això, els mercats i els reguladors pressionen per avançar aquest calendari. Així, l'exercici realitzat recentment per l'Autoritat Bancària Europea ha anat dirigit a demandar nivells més elevats de capital en funció del deteriorament del deute sobirà en el balanç de les entitats. Per tant, sigui per l'exposició creditícia o per la sobirana, els sistemes financers de la majoria de països europeus continuen sota tensió. D'altra banda, els supervisors nacionals, de forma individual i independent, han aplicat criteris dispars en termes de definició, de requeriments de capital i de calendaris d'aplicació de les noves disposicions.

  Més enllà del capital, hi ha iniciatives reguladores de tot tipus, com les que fan referència a la liquiditat. A més a més, s'han proposat canvis en la comptabilització dels actius financers, ajustaments en el calendari de provisions i taxes sobre les transaccions financeres. En alguns països, es planteja desvincular la banca d'inversió de la comercial. A nivell global, s'exigeix més capital a les entitats sistèmicament importants.

  En resum, les tensions sobre el sistema financer tenen caràcter estructural i regulador. Es tracta de construir entitats més eficients, més ben capitalitzades, menys endeutades i amb més liquiditat. I això és bo per al sistema financer en conjunt, per a l'economia en general i per als clients i els ciutadans. Només falta que l'enduriment de les exigències sigui el mateix a tot arreu i que no sigui excessiu en un moment de fràgil conjuntura econòmica.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.