Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 353 - Gener 2012
|
|
|
Conjuntura internacional - Estats Units
|
|
|
|
|
Estats Units: una brisa de millora
|
|
Els Estats Units acaben el 2011 en un to més robust del que estava previst.
|
|
L'economia nord-americana consolida el creixement i dóna continuïtat al que, en un principi, semblava un repunt circumscrit al tercer trimestre. Així, els últims indicadors mostren que el creixement del quart trimestre podria superar el 0,7% intertrimestral, clarament per damunt del que s'esperava fa un mes, resultat que deixaria el creixement per al conjunt del 2011 en l'1,8%. Malgrat tot, això no implica que la crisi estigui conjurada. Per al 2012, aquesta millora moderada de les perspectives de la demanda interna es veurà afectada per la crisi europea i per un replegament de la política fiscal, de manera que no s'espera que el creixement vagi gaire més allà del 2,0%, un ritme insuficient per propiciar el final de la feblesa dels mercats de treball i de l'habitatge.
|
|
El creixement serà modest el 2012, afectat per la crisi europea.
|
|
El bon to que s'espera per al quart trimestre es basa, a parts iguals, en la robustesa de la inversió en equipament, a la qual s'afegeix un cicle alcista d'existències, i en un consum privat que, si s'ha de jutjar pels últims indicadors, mantindrà el bon to del tercer trimestre. Un altre factor positiu que cal tenir en compte de cara al 2012 podria ser un replegament fiscal inferior al previst. El principi d'acord assolit pel Senat per ampliar la rebaixa de la fiscalitat a les nòmines i a l'assegurança d'atur, si es confirma l'aprovació al Congrés, conjuraria l'amenaça que representava el final d'aquestes mesures per a l'evolució de l'ocupació i del consum privat.
|
|
|
Millora la confiança dels consumidors.
|
|
No obstant això, és probable que aquesta millora de les perspectives es vegi enterbolida per la crisi europea. Els bancs europeus són dipositaris del 3,3% del deute brut total de l'economia nord-americana, 1,8 bilions de dòlars, que combina el de les llars, les empreses i el sector públic. Una prolongació de la crisi europea provocaria un enduriment de les condicions de finançament d'aquest deute, que, potencialment, podria arribar a sostreure fins a 0,8% punts de creixement el 2012, una probabilitat que empeny a la baixa la previsió per al 2012.
|
|
|
|
La bona marxa del consum privat va tenir el principal reflex en la dràstica millora del sentiment dels consumidors. L'índex de confiança del consumidor del Conference Board va experimentar, al novembre, la pujada mensual més important dels 15 últims anys i va passar dels 40,9 als 56,0 punts. Tot i que el nivell continua essent més propi de recessions que d'expansions, la millora confirma que la recuperació guanya solidesa. Una bona mostra d'això és el bon to que mostren les vendes al detall. Un cop exclosos els volàtils automòbils i la benzina, el comerç al detall va avançar el 5,6% interanual al novembre, amb una lleugera desacceleració de l'indicador, propiciada, en part, per la revisió alcista de la lectura de l'octubre i del setembre. Durant la primera meitat del 2012, l'embranzida del consum privat es veurà limitada, però, per l'evolució dels ingressos de les llars, l'increment dels quals es continua situant per sota del creixement del consum.
|
|
El mercat de treball continua feble, amb una recuperació lenta.
|
|
Aquesta millora necessària dels ingressos dependrà de l'evolució del mercat laboral, que és la veritable pedra de toc d'aquesta crisi. La feblesa del mercat laboral ha estat molt vinculada a l'esclat de la bombolla immobiliària, però hi ha dades que suggereixen que la recuperació de l'ocupació podria arribar abans que la de l'habitatge. Fins ara, la recuperació del mercat laboral s'ha vist entorpida, en part, per l'elevada taxa de subocupació, és a dir, pels ocupats que treballen involuntàriament a temps parcial. Això és així perquè, quan augmenta la demanda de treball, els treballadors subocupats passen a recuperar les hores que havien perdut, situació que retarda la contractació de nous empleats. La proporció de subocupats continua essent molt elevada, amb 8,4 milions de treballadors que declaren treballar a temps parcial per falta de demandes. Així, dels 8,75 milions de llocs de treball perduts durant la crisi, només se n'han recuperat 2,5 milions en 21 mesos.
|
|
La recuperació podria començar amb la reducció de la subocupació.
|
|
No obstant això, les coses podrien estar començant a canviar. L'estadística de les hores treballades va arribar, al novembre, a les 33,6 hores setmanals de mitjana, una xifra que s'apropa als nivells previs a la crisi (33,8) i que deixa enrere el mínim de 33,0 hores que va prevaler entre el juny i l'octubre del 2009. Històricament, l'augment de les hores treballades setmanals precedeix a la reducció de la subocupació, de manera que, si continua aquest patró, es podria començar a veure una certa reducció de la subocupació en els pròxims mesos. Això redundaria en l'inici d'una recuperació efectiva del mercat de treball, que es començaria a veure durant la segona meitat del 2012. El camí continua ple de dificultats. La taxa d'atur del novembre va baixar al 8,6%, però la millora va ser deguda, en gran part, a un descens de la població activa, i tot indica que no s'allunyarà gaire del 9,0% al llarg del 2012. Els dos milions de llocs de treball perduts al sector de la construcció, de difícil recol·locació, l'elevat nombre de desanimats i la proporció d'aturats de llarga durada continuen essent unes lloses pesades.
|
|
El preu de l'habitatge continua baixant.
|
|
El mercat de l'habitatge continua patint els efectes d'un excés d'oferta, alimentat per les execucions per l'impagament d'hipoteques. Per tot plegat els preus no acaben de tocar fons. La reculada de l'índex Case-Shiller d'habitatges de segona mà, que, al setembre, va ser més intensa que a l'agost, suggereix que la recuperació trigarà a arribar (segona meitat del 2013, segons les nostres previsions). L'activitat a la construcció millora perquè parteix de nivells baixos. Així, els 685.000 habitatges iniciats al novembre, en termes anuals, representen un increment del 24,3% interanual, que farà que el sector contribueixi al creixement de l'economia, però la realitat és que els nivells continuen estant per sota de la meitat dels que van prevaler durant el període 1995-2000, previ a la bombolla.
|
|
|
La indústria té recorregut a l'alça, però modera el repunt.
|
|
Pel que fa a la inversió, les millores en els beneficis empresarials i un tracte fiscal favorable a la inversió, que també es podria ampliar al 2012, van ajudar a un fort avanç del tercer trimestre, que, probablement, s'anirà moderant. La qüestió, aquí, és de sostenibilitat. Potser per això, la millora dels índexs de sentiment empresarial de l'Institute of Supply Management (ISM) de manufactures i de serveis és molt més tímida que el creixement de la despesa d'inversió del tercer trimestre. L'ISM de manufactures del novembre va pujar de 50,8 a 52,7 punts, mentre que el de serveis va passar de 53,8 a 56,2 punts, nivells que, tot i millorar, continuen essent coherents amb creixements modestos de l'economia. En aquest mateix sentit, tot i que la indústria encara té recorregut a l'alça, el ritme de recuperació tendeix a alentir-se. Una mostra d'això són l'evolució de la producció industrial, que, al novembre, va recular lleugerament, i la moderació de la millora de la utilització de la capacitat productiva, que, al llarg del 2011, és més lenta que el 2010.
|
|
L'IPC puja el 3,4%, i el subjacent, el 2,2%, però s'hauria de moderar el 2012.
|
|
La persistència del baix creixement i l'evolució dels preus de les primeres matèries, que queden lluny dels increments de la primera meitat del 2011, han de fer que la inflació es moderi al llarg del 2012. Però l'índex de preus al consum (IPC) va presentar, al novembre, un alentiment mínim, amb un increment del 3,4% interanual (3,5% a l'octubre), mentre que, per la seva banda, l'índex subjacent, que exclou els preus energètics i els de l'alimentació, va interrompre la tendència a la baixa dels últims mesos i va mostrar un increment del 2,2% interanual, lleugerament superior al 2,1% de l'octubre. La contribució dels lloguers imputats de l'habitatge a la inflació es va moderar al novembre, però altres components, com el vestit i la sanitat, van agafar el relleu.
|
|
|
|
|
Al sector exterior, continua la correcció del desequilibri comercial. La balança comercial de béns i serveis de l'octubre va ser de 43.466 milions de dòlars, 24.388 milions sense el petroli i els seus derivats, xifra que constitueix la lectura més baixa des del juny. No obstant això, a l'octubre, les millores van ser degudes més a la feblesa importadora que al creixement de les exportacions, que, després de dos mesos alcistes, van patir l'afebliment de la demanda global. Per aquest motiu, la contribució del sector exterior al creixement serà limitada el 2012, de manera que l'economia nord-americana haurà de continuar trobant suports en la demanda interna.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
