Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 354 - Febrer 2012
|
|
|
Unió europea
|
|
|
|
|
Zona de l'euro
|
Massa caps per lligar a la zona de l'euro per reduir la incertesa
|
|
Les negociacions polítiques a la zona de l'euro s'allarguen i les expectatives econòmiques es deterioren.
|
|
Les expectatives econòmiques a la zona de l'euro s'han deteriorat en els últims mesos. Un dels motius d'aquesta situació prové de l'esfera política. La crisi del deute sobirà ha posat de manifest la urgència de reformar els fonaments de la unió monetària. No obstant això, el llarg procés de negociació en llasta la credibilitat. D'altra banda, els indicadors de conjuntura econòmica mantenen la tendència de deteriorament.
|
|
|
|
Centrant-nos en el primer aspecte, els progressos en les negociacions sobre el pacte fiscal a la zona de l'euro progressen lentament. No obstant això, el president de França, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, en declaració conjunta, van afirmar que estaven satisfets amb els avanços realitzats. Els detalls, de tota manera, no es coneixen.
|
|
|
|
El segon focus de negociació se centra entre els creditors privats i el Govern grec sobre la suma del quitament del deute grec. Les últimes notícies indiquen la possibilitat d'un acord pel qual, finalment, es procedirà a un intercanvi dels bons afectats per una nova emissió de deute públic grec, tot i que es continua negociant les condicions i es desconeix el percentatge de creditors que podrien acceptar el bescanvi.
|
|
S&P rebaixa la qualificació creditícia de diversos països membres de la Unió Europea.
|
|
És evident que, mentre es negocia projectes de gran importància, com el nou pacte fiscal, combinat amb noves propostes de canvis reguladors, és difícil que es pugui reduir el nivell d'incertesa. Tot plegat ha propiciat que l'agència d'avaluació creditícia S&P hagi rebaixat la qualificació de nou països, com França i Àustria, on l'ha rebaixat un grau, des d'AAA a AA+. A causa de la pèrdua de la màxima qualificació creditícia de diversos països membres de la zona de l'euro, S&P també ha procedit a reduir al nivell d'AA+ la qualificació de la Facilitat Europea d'Estabilitat Financera.
|
|
|
|
Paradoxalment, la senyalització d'un increment del perfil de risc a la zona de l'euro no ha afectat les emissions de deute sobirà dels països que han emès amb rendibilitats inferiors a les prèvies a l'anunci d'S&P. Probablement, perquè el mercat ja havia incorporat, en el preu dels actius financers, aquestes decisions. Malgrat tot, ara Portugal té una qualificació de BB per part d'S&P. Aquest grau en l'escala creditícia s'anomena grau especulatiu o també bo porqueria. En l'actualitat, S&P té assignada una qualificació de BB a països com Costa Rica, Sèrbia, Guatemala i Filipines.
|
|
Els agents econòmics marquen amb gran prudència les decisions de despesa i d'inversió.
|
|
Aquest alt nivell d'incertesa ha afectat negativament les expectatives econòmiques dels agents econòmics, que manifesten el seu escepticisme i marquen amb gran prudència les decisions de despesa i d'inversió. Efectivament, des del costat de la demanda, es constata un avanç feble del consum de les famílies. Aquesta atonia es reflecteix, clarament, en la dada de les vendes al detall del mes de novembre, que presenta una caiguda interanual del 2,4% i accelera la tendència dels últims mesos, com es pot apreciar al gràfic següent. I sembla que les perspectives a curt termini van a pitjor, ja que la dada de confiança dels consumidors del mes de desembre va marcar un mínim de -21,1, nivell que no s'observava des de l'agost del 2009.
|
|
|
El sector exterior registra un superàvit de 6.900 milions d'euros al novembre.
|
|
Pel que fa al sector exterior, la desacceleració de la demanda interna a la zona de l'euro té com a contrapartida una millora del saldo dels intercanvis amb l'exterior. Així, al novembre del 2011, es va registrar un superàvit de 6.900 milions d'euros de la balança comercial, enfront d'un dèficit de 2.300 milions en el mateix mes del 2010. En termes desestacionalitzats, les exportacions van créixer el 3,9% en relació amb l'octubre i les importacions es van estabilitzar.
|
|
|
|
Des del punt de vista de l'oferta, també s'aprecia un deteriorament general de les expectatives a curt termini. La producció industrial a la zona de l'euro del mes de novembre es va reduir el 0,1% intermensual i el creixement interanual va baixar fins al 0,3% negatiu. En la composició de l'índex de producció industrial, els béns duradors i els no duradors van presentar una reducció intermensual del 0,8%, que no va poder ser compensada per l'increment en l'epígraf d'energia (0,5%). Geogràficament, la sorpresa positiva de França, que va presentar un creixement intermensual de l'1,1%, no va poder compensar les caigudes a Alemanya (1%) i a Espanya (1%).
|
|
La producció industrial manté la tendència de deteriorament.
|
|
No totes les dades són negatives, ja que és necessari destacar que hi ha dos aspectes positius en els indicadors de conjuntura econòmica. En primer lloc, la incertesa política ha depreciat l'euro, situació que, en els pròxims trimestres, hauria de tenir un impacte positiu en el comerç exterior, tot i que, d'altra banda, representa un risc potencial d'encariment de les importacions de petroli.
|
|
El menor creixement mundial, la incertesa política i la situació del sistema financer obliguen a revisar a la baixa el creixement econòmic.
|
|
No obstant això, l'última dada d'inflació del mes de desembre a la zona de l'euro es va reduir des del 3,0% del novembre fins al 2,7% interanual. La feblesa de la demanda agregada, que comporta una pèrdua de poder de fixació de preus per part de les empreses, en combinació amb l'estabilitat del preu del petroli, ha permès la reducció de l'índex de preus al consum. La previsible tendència de caiguda de l'IPC harmonitzat tindrà un impacte positiu, ja que representarà un menor deteriorament de la renda real disponible de les famílies. Un seguit de factors ha modificat la previsió de la trajectòria de creixement per a enguany a la zona de l'euro. En primer lloc, el Banc Mundial ha rebaixat el creixement mundial per al 2012 del 3,6% al 2,4%. Aquesta reducció tindrà un impacte nociu sobre les exportacions europees, ja que quatre dels vuit països que més exporten a tot el món són membres de la zona de l'euro. En segon lloc, el deteriorament addicional, durant l'últim mes, dels indicadors de conjuntura econòmica augura uns trimestres de creixement negatiu.
|
|
|
|
|
Addicionalment, s'han generat dubtes sobre si els països de la zona de l'euro podran consolidar els comptes públics en un entorn de menor creixement. És a dir, hi ha el risc que les retallades addicionals anunciades en països com Itàlia i Espanya, entre d'altres, afectin negativament l'activitat econòmica. Finalment, la possibilitat que la incertesa sobre la capacitat del sistema bancari europeu per recapitalitzar-se mantingui la restricció creditícia al sector privat durant més mesos és molt realista.
|
|
|
|
Tots aquests elements ens impulsen a revisar en sis dècimes a la baixa el creixement del producte interior brut de la zona de l'euro per a enguany, del 0,3% al -0,4%. És indubtable que el deteriorament de les expectatives econòmiques a la zona de l'euro es tradueix en un comportament més prudent dels agents econòmics en les decisions de consum i d'inversió.
|
Qui va dir que seria un camí de roses?
|
|
|
|
La crisi financera internacional i la seva seqüela a Europa, la crisi del deute sobirà, han evidenciat algunes deficiències estructurals en l'entramat institucional de la zona de l'euro que han estat obviades durant massa temps. En concret, la Unió Monetària Europea (UME) no disposa de mecanismes efectius per evitar l'acumulació de desequilibris fiscals excessius -s'ha demostrat que el Pacte d'Estabilitat i Creixement era insuficient- o per compensar la renúncia al tipus de canvi nominal com a instrument d'ajustament dels desequilibris externs dins de la unió. Se sabia que aquestes mancances existien des del mateix moment en què es va gestar la unió, de la mateixa manera que se sabia que, tard o d'hora, caldria corregir-les. No obstant això, és molt propi de la condició humana ajornar les decisions difícils fins que les circumstàncies les fan inevitables. Això explica per què les grans confederacions han tendit a forjar-se després d'un episodi traumàtic, i la zona de l'euro no serà l'excepció.(1) A Europa, aquesta inevitabilitat ha arribat amb la pitjor crisi a la qual s'ha enfrontat des de la segona guerra mundial, un escull dolorós però, desafortunadament, necessari perquè la zona de l'euro faci un pas de gegant cap a la seva destinació final: una unió amb més integració fiscal i econòmica.
|
|
|
|
A hores d'ara, són pocs els qui dubten que el futur de la zona de l'euro exigeix més Europa, entesa com un espai amb més integració fiscal, econòmica i, a la llarga, probablement política. Aquesta exigència no deriva, simplement, de la necessitat immediata de solucionar la crisi del deute sobirà, que també, sinó que l'objectiu és apuntalar els mateixos fonaments de la UME, sens dubte incomplets per garantir la viabilitat de la moneda única a llarg termini. L'objectiu és, per tant, molt ambiciós, i el procés per assolir-lo, molt complex: avançar definitivament cap a una unió fiscal requereix canvis en els tractats europeus i una reforma dràstica de la governança econòmica, que, ara com ara, no s'han materialitzat amb prou contundència i concreció.
|
|
|
|
Des de la fallida de Lehman Brothers, el 2008, s'han celebrat 22 cimeres del Consell Europeu i una infinitat de reunions bilaterals, i, tot i que és cert que, en les successives cimeres, s'han anat adoptant mesures dirigides a establir una major coordinació fiscal entre els Estats membres, també ho és que, inicialment, van ser excessivament timorates, fins a l'extrem que, en lloc de neutralitzar la crisi, van deixar entreveure una manca de resolució i una inadequació de l'entramat institucional que van ensorrar la confiança dels inversors i dels agents econòmics. No va ser fins a l'últim tram del 2011, quan la crisi va adquirir caràcter sistèmic i les tensions financeres van engolir economies no perifèriques, com França o Àustria, que es va arribar a un major consens sobre la necessitat d'avançar per aquesta via i les mesures van assolir més envergadura.
|
|
|
|
(1) Vegeu, per exemple, M. Brodo, M. Agnieszka i L. Jonung (2011), A Fiscal Union for the Euro: Some Lessons from History, NBER WP # 17380.
|
|
|
|
|
Fins avui, el pas més decidit en aquesta direcció es va fer al desembre. D'una banda, amb un nou pacte fiscal de disciplina pressupostària al si de la zona de l'euro (batejat com fiscal compact); de l'altra, amb l'entrada en vigor del 6-pack o pacte d'estabilitat, que inclou una nova directiva i 5 noves regulacions i constitueix la reforma més important dels mecanismes de governança econòmica de la Unió Europea des de la gestació de la UME 20 anys enrere. L'esmentat pacte d'estabilitat va ser proposat per la Comissió Europea al setembre del 2010 i va ser aprovat pels 27 socis de la Unió Europea i pel Parlament Europeu a l'octubre del 2011. A la pràctica, estableix que, des del passat 13 de desembre, els països de la zona de l'euro que estiguin sotmesos a un procediment de dèficit excessiu (superior al 3% del PIB) i que no compleixin les recomanacions específiques per corregir aquest excés poden ser sancionats amb multes financeres gairebé automàtiques (fins al 0,2% del PIB), si així ho recomana la Comissió Europea i tret que una majoria qualificada del grup s'hi oposi. Així mateix, reforça l'objectiu de deute requerint als països amb un deute excessiu que el redueixin de forma progressiva, a raó d'una vintena part cada any de la diferència entre el nivell actual i el 60% del PIB. D'altra banda, introdueix un procediment de desequilibris excessius per prevenir divergències en competitivitat, dèficits per compte corrent insostenibles, bombolles d'actius i altres desequilibris macroeconòmics. Aquest procediment derivarà en recomanacions de la Comissió als Estats membres, les quals, si s'incompleixen, també podran implicar sancions financeres (fins al 0,1% del PIB).
|
|
|
|
La imminència de l'entrada en vigor del 6-pack va aplanar el camí perquè el Consell Europeu aprovés els principis del nou compromís fiscal durant la cimera del desembre. Les autoritats alemanyes van arribar a la reunió amb un objectiu: incorporar regles fiscals a la legislació primària de la Unió Europea i dels diferents Estats membres que gravin a foc l'objectiu d'equilibri pressupostari, sota pena de sancions automàtiques. Tot i que no van aconseguir convèncer tots els seus socis europeus per modificar els tractats de la unió -el Regne Unit s'hi va oposar rotundament-, sí van aconseguir el compromís dels Estats membres de la UME -i el suport dels seus socis de la Unió Europea, llevat del Regne Unit i la República Txeca- d'incorporar una «regla d'or» d'equilibri pressupostari a les respectives legislacions primàries nacionals (preferiblement a la Constitució). Aquesta regla restringirà el dèficit estructural del sector públic al 0,5% del PIB i el seu incompliment implicarà sancions automàtiques. Així mateix, van acordar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea supervisi la transposició d'aquesta regla fiscal a nivell nacional i que tant els detalls d'aquesta regla com de la resta de mesures acordades en el pacte (reducció del deute excessiu o renúncia a la unanimitat d'opinió sobre l'aplicació de sancions automàtiques o desemborsaments del Mecanisme Europeu d'Estabilitat) se segellin mitjançant un acord intergovernamental, que ja està en procés de redacció i que es preveu que sigui ratificat abans del març del 2012.
|
|
|
|
D'aquesta manera, el nou pacte fiscal reforça el que estableix el 6-pack. En conjunt, aquests acords estableixen les bases per a avanços més importants cap a la integració fiscal i econòmica. Per començar, dóna un marge de confort més ampli al Banc Central Europeu per adquirir deute públic de països perifèrics. Així mateix, obliga els països amb més desequilibris a una major disciplina i a sotmetre els pressupostos a la supervisió de la Unió Europea. Al seu torn, això ajudarà a establir una confiança mútua dins de la unió i facilitarà també la tasca de les autoritats dels països financerament més sòlids a l'hora de convèncer la seva ciutadania que, eventualment, un mandat més ampli del BCE i una mutualització dels riscos mitjançant algun tipus de bo d'estabilitat servirien per a l'interès general, ja que aportarien una important dosi de solidesa a la moneda única.
|
|
|
|
Una emissió comuna de deute sobirà contribuiria, en especial, a l'estabilitat financera i a l'eficiència econòmica de la zona de l'euro. Per començar, constituiria un poderós instrument per afrontar les dificultats de liquiditat que tenen plantejats, actualment, alguns Estats membres -ja que els permetria beneficiar-se de la major qualitat creditícia d'altres socis- i minimitzaria el risc d'una pèrdua sobtada de l'accés al mercat en el futur. Així mateix, en originar una considerable reserva d'actius segurs i líquids, dotaria els bancs de la zona de l'euro d'una font de garanties més sòlides i facilitaria la transmissió de la política monetària del BCE. D'altra banda, la gran dimensió, liquiditat i qualitat creditícia d'aquest mercat de bons es traduiria en un tipus d'interès relativament baix, de manera que es reduirien els costos de finançament tant del sector públic com del privat a la zona de l'euro.
|
|
|
|
Europa va triar el seu destí fa anys. Des del principi, es va saber que aquest camí seria llarg, complex i turbulent i que assolir certs objectius exigiria un cost polític només assumible quan no hi hagués cap altra elecció. Sortir del forat actual ens obliga a avançar amb pas ferm cap al pròxim objectiu: la Unió Fiscal Europea. L'alternativa és enfonsar-se en l'abisme, ja que, a hores d'ara, fer marxa enrere no és, en realitat, una opció.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Marta Noguer
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
Alemanya
|
Perspectives de sensible desacceleració de l'economia alemanya el 2012
|
|
Situem la previsió de creixement del PIB germànic en el 0,5%, amb riscos a la baixa.
|
|
La primera estimació confirma que el PIB d'Alemanya va créixer el 3,0% l'any passat. D'aquesta manera, l'economia germànica va superar el nivell màxim previ a la Gran Recessió del 2008-2009 després de dos anys de recuperació. El 2011, el creixement va provenir, sobretot, de la demanda interna, tant del consum com de la inversió. En canvi, el sector exterior, malgrat el dinamisme de les exportacions, només va contribuir amb 0,8 punts percentuals a l'expansió del PIB.
|
|
|
|
No obstant això, tot i que encara no es coneix el detall de l'evolució del quart trimestre, es pot deduir que el PIB es va contreure unes dues dècimes en relació amb el tercer. Això s'explica, d'una banda, pel fort repunt experimentat durant el període juliol-setembre i, de l'altra, pel refredament del sentiment econòmic, a conseqüència, principalment, de la crisi del deute de la perifèria de la zona de l'euro.
|
|
|
|
No obstant això, en els últims mesos, s'ha revertit l'empitjorament del clima empresarial, de manera que, tot i que és probable que continuï la feblesa econòmica al llarg de l'hivern, esperem que sigui transitòria i no gaire profunda. Així, situem la previsió de creixement del PIB para al 2012 en el 0,5%. Malgrat tot, cal assenyalar l'existència de riscos a la baixa si empitjora la crisi del deute sobirà europeu, atesa la importància dels intercanvis comercials amb els socis de la zona de l'euro.
|
|
L'augment de la renda disponible i la marxa favorable del mercat laboral impulsen l'optimisme dels consumidors alemanys.
|
|
Aquest augment de l'activitat econòmica es basarà en la política monetària relaxada, en l'expansió de l'economia global i, sobretot, en el vigor del consum privat. La confiança del consumidor va millorar al novembre i al desembre del 2011 i es va consolidar en un nivell sensiblement superior a la mitjana històrica. Aquest optimisme es basa en l'augment de la renda disponible. En efecte, en el tercer trimestre, el salari real va augmentar el 0,6% en relació amb el mateix període de l'any anterior, tot i que es constata una desacceleració.
|
|
El dèficit públic d'Alemanya es redueix fins a l'1% del PIB el 2011, i el Govern està decidit a mantenir la disciplina pressupostària el 2012.
|
|
També va contribuir positivament l'evolució favorable del mercat laboral. Així, el nombre d'ocupats va assolir un nou rècord el 2011 i va augmentar l'1,3% en relació amb l'any previ. Al desembre, va continuar baixant l'atur en termes desestacionalitzats, i l'indicador de demanda de treball BA-X va continuar pujant. De fet, nombroses branques d'activitat registren un dèficit de treballadors especialitzats.
|
|
|
|
La tendència descendent de la inflació en els últims mesos és un altre motiu d'ànim per als consumidors. En efecte, després d'haver arribat al 2,6% al setembre, va tancar l'exercici en el 2,1%. El 2012, esperem que continuï aquesta tendència cap avall, si els preus energètics no donen una sorpresa negativa. En tot cas, el 2011, la productivitat per ocupat es va continuar incrementant i va anotar un ascens anual de l'1,6%, percentatge que va propiciar que la variació interanual de l'IPC sense els productes energètics fos només de l'1,3% al desembre.
|
|
|
|
Pel que fa a la inversió, la millora del clima econòmic també apunta a un cert vigor al llarg del 2012. Així, l'índex ZEW va pujar amb força al gener i va presentar una alça per segon mes consecutiu. D'altra banda, els baixos tipus d'interès haurien d'impulsar la inversió en construcció.
|
|
|
|
Des del punt de vista de l'oferta, després de la reculada de la producció industrial a l'octubre-novembre en relació amb el bimestre anterior, la reducció de les comandes industrials només pot augurar una modesta evolució en els pròxims mesos d'hivern. En canvi, la producció de la construcció va augmentar el 3,1% a l'octubre-novembre en relació amb els dos mesos precedents. I, tot i que és previsible un alentiment, es manté un fons de fortalesa.
|
|
|
|
La bona marxa de l'economia el 2011 va facilitar que el dèficit públic alemany es reduís fins a l'1,0% del PIB, després d'haver-se situat, en els dos anys previs, per damunt del límit del 3% establert al Tractat de la Unió Europea. El control del dèficit públic també ha estat afavorit per unes rendibilitats molt baixes per al deute alemany, que s'ha vist beneficiat per la fugida cap a la qualitat per part dels inversors. El 2012, el Govern alemany està decidit a prosseguir la política de disciplina pressupostària.
|
|
|
|
D'altra banda, en l'exercici actual, s'ha iniciat la reforma gradual del sistema de pensions, que apujarà l'edat de jubilació en dos anys, fins als 67 anys, el 2030. Això també facilitarà la sostenibilitat de les finances públiques germàniques.
|
França
|
L'economia francesa, en hores baixes
|
|
|
|
Segons els indicadors disponibles, després d'un creixement intertrimestral del 0,3% en el període juliol-setembre, revisat a la baixa en 0,1 punts, l'economia francesa va experimentar, probablement, una lleugera contracció en el quart trimestre, que podria continuar en els primers compassos d'enguany. En un marc en què l'indicador de clima econòmic roman sensiblement per sota del nivell normal i en què subsisteixen problemes de competitivitat, i a causa també d'un cert alentiment de l'economia global, hem rebaixat la previsió de creixement del PIB francès fins al 0,1% per al 2012. Els riscos són, sobretot, a la baixa, atesa la notable interrelació amb els països de la perifèria de la zona de l'euro, afectats, al seu torn, per la crisi del deute sobirà.
|
|
Rebaixem la previsió de creixement del PIB francès per al 2012 fins al 0,1%.
|
|
Des de l'òptica de la demanda, el consum fluixeja. La confiança dels consumidors es va estabilitzar al desembre, però en un nivell molt baix. Aquest pessimisme està motivat, en part, per la negativa evolució del mercat laboral. Així, la taxa d'atur mostra una tendència lleugerament ascendent i s'aproxima al 10%. La taxa d'inflació tampoc no proporciona gaires alegries, ja que, al desembre, va romandre en la cota més alta de l'any, el 2,5%. No obstant això, és previsible que, el 2012, es reorienti cap avall.
|
|
L'agència Standard & Poor's retira la màxima qualificació al deute sobirà francès a llarg termini.
|
|
Pel costat de l'oferta, s'observa, també, una conjuntura en hores baixes. En el període setembre-novembre, la producció industrial va baixar l'1,0% en relació amb els tres mesos anteriors, de manera que va registrar un ascens interanual, només, de l'1,1% en relació amb el mateix període de l'any anterior. Tot i que, al desembre, l'activitat del sector secundari va millorar lleugerament, a curt termini, les perspectives no són gaire favorables, ja que les comandes industrials van baixar el 2,3% en valor al setembre-novembre en relació amb els tres mesos precedents.
|
|
|
|
Pel que fa als serveis, es van animar una mica al desembre. Així mateix, l'activitat turística va anotar, a l'octubre, un augment interanual, gràcies als visitants francesos. No obstant això, l'indicador del clima econòmic del sector terciari es va col·locar, al desembre, apreciablement per sota de la mitjana històrica.
|
|
|
|
En aquest context, al final de la segona setmana de gener, l'agència d'avaluació creditícia Standard & Poor's va rebaixar la qualificació del deute sobirà francès i de vuit països europeus més. En el cas de França, la retallada només va ser d'un graó, fins a AA+. Aquesta mesura ja havia estat descomptada pel mercat, i la prima de risc del deute sobirà francès a llarg termini, en relació amb l'homòleg alemany, va romandre en uns 129 punts bàsics al començament de la tercera setmana de gener, lluny del rècord de 189 punts bàsics des del llançament de l'euro assolit cap a la meitat de novembre. D'altra banda, les agències Moody's i Fitch mantenen la màxima qualificació per al deute sobirà francès.
|
|
El Govern francès adopta mesures urgents per afrontar el deteriorament del mercat laboral.
|
|
Les tensions als mercats financers es transmeten de forma gradual al crèdit al sector privat. Així, en el quart trimestre, mentre que la demanda de finançament a la indústria creixia amb més intensitat que en el trimestre anterior, el finançament obtingut va augmentar amb més moderació que la demanda de crèdit. Així mateix, es va constatar l'alentiment del crèdit al sector privat al novembre. El crèdit a les empreses no financeres va avançar el 4,5% en els dotze últims mesos, 0,9 punts menys que a l'octubre, mentre que el destinat a les famílies va augmentar el 6,8%, mig punt per sota de la taxa anterior.
|
|
|
|
En aquest marc, i a tres mesos de les eleccions presidencials, el Govern va adoptar mesures urgents per afrontar el deteriorament del mercat laboral. Així, es facilitarà la reducció del temps de treball per a les empreses en dificultats, es donarà suport a la contractació de joves per part de microempreses i es millorarà la formació dels aturats de llarga durada. A més a més, es prepara una reforma de la formació professional, coherent amb les necessitats de l'economia per millorar la competitivitat.
|
Itàlia
|
Reajustant l'economia italiana
|
|
Itàlia cau en la recessió en el segon semestre del 2011, amb perspectives d'una reculada més important el 2012.
|
|
Després d'un descens intertrimestral del PIB del 0,2% en el tercer trimestre, tot i que encara no es disposa de les xifres oficials, probablement es registrarà una caiguda superior en el quart, de manera que l'economia italiana hauria entrat de nou en recessió sense haver recuperat el nivell previ a la gran crisi del 2008-2009. Pel que sembla, així ho suggereixen indicadors com la caiguda interanual del 4,1% de la producció industrial al novembre i del 8,1% de la construcció a l'octubre.
|
|
|
|
Sense tenir en compte els problemes de competitivitat, aquesta evolució és producte de l'efecte de les mesures de política econòmica restrictives adoptades l'any passat i també de l'alentiment de l'economia global. Així, la contribució del sector exterior al creixement, tot i que positiva, ha estat insuficient.
|
|
|
|
Les perspectives per al 2012, si s'ha de jutjar pels indicadors avançats i pels previsibles efectes de les mesures d'austeritat en marxa, amb augments d'impostos i retallades de despeses públiques, són de continuïtat de la recessió, si més no en els primers trimestres, de manera que situem la variació del PIB, en el conjunt de l'exercici, en el -1,5%. El paquet anomenat «Cresci Italia» de reformes estructurals, que es comenta més endavant, tindrà un efecte positiu sobre l'ampliació del creixement potencial, però el seu impacte serà, sobretot, a mitjà i a llarg termini.
|
|
Després de tancar el 2011 en el 3,3%, les pujades dels impostos indirectes dificultaran la reconducció de la inflació a Itàlia enguany.
|
|
El consum de les famílies dóna mostres de feblesa a causa de la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, de la reculada de l'ocupació, de l'augment de l'atur en els últims mesos i de l'increment de la incertesa. La taxa de variació dels preus de consum va finalitzar amb una alça interanual del 3,3% al desembre, propiciada, en part, pels augments dels impostos indirectes, increments que prosseguiran el 2012 i que dificultaran la reconducció de la inflació. Així, en aquest exercici, preveiem que prosseguirà la disminució del consum de les llars, el nivell de confiança de les quals ha assolit la cota mínima des de, com a mínim, la meitat dels anys noranta. També és esperable una reducció de la inversió, atesa la baixa utilització de la capacitat productiva, d'una banda, i la persistència de la crisi immobiliària, de l'altra.
|
|
|
|
Tot i que, el 2011, el dèficit del sector estatal es va reduir en 5.500 milions d'euros en relació amb l'any anterior, més del que s'esperava, al final de la segona setmana de gener, l'agència Standard & Poor's va rebaixar de nou la qualificació del deute sobirà italià fins a BBB+, mentre que Fitch la mantenia en A+, però amb perspectives negatives, i Moody's, en A2; totes aquestes qualificacions amb grau d'inversió, a diferència de Grècia, de Portugal i d'Irlanda. No obstant això, la prima de risc es va collocar en uns 485 punts bàsics, sensiblement per sota del rècord de 550 anotat en la segona setmana de novembre.
|
|
|
|
La recuperació de la confiança i la disminució de la prima de risc són molt importants per a la sostenibilitat de les finances públiques. En aquest context, el 20 de gener, el Govern presidit per Mario Monti va aprovar un nou paquet de mesures, centrades aquesta vegada en la liberalització de diferents sectors, com l'energètic, el transport, el financer i les assegurances, els serveis públics locals i els professionals, que inclou les farmàcies i els notaris. Al mateix temps, el paquet inclou mesures d'impuls de les infraestructures i de la construcció. A més a més, per afrontar un alt atur juvenil, els menors de 35 anys podran constituir la nova «societat simplificada de responsabilitat limitada» amb un capital a partir d'un euro. Així mateix, es podrà compatibilitzar els dos últims anys de formació universitària amb les pràctiques professionals.
|
|
|
|
Aquestes mesures han desencadenat una onada de protestes per part dels col·lectius afectats, però el Govern està decidit a aplicar-les, tot i que, durant els dos mesos de termini per validar-les al Parlament, podrien ser modificades. Pel que fa a la reforma estructural del mercat laboral, el Govern està dialogant amb els agents socials, però planeja tirar-la endavant en el termini d'algunes setmanes.
|
Regne Unit
|
Regne Unit: el tren continua aturat a l'estació
|
|
El decret «Cresci Italia» impulsa la competència i les infraestructures per recuperar la competitivitat perduda.
|
|
L'economia del Regne Unit s'assembla a un tren aturat a l'estació mentre la megafonia anuncia que un problema d'interrupció d'energia elèctrica n'impedeix la marxa però que en breu se solucionarà. Certament, l'economia britànica es troba immersa enmig del programa de consolidació fiscal anunciat fa dos anys. El programa d'austeritat fiscal implementat fins ara, en una combinació de retallades de despesa i increment d'impostos, puja ja a 42.000 milions de lliures esterlines. Un nivell d'ajustament que representa el 2,9% del PIB del Regne Unit.
|
|
El Govern transalpí prepara la reforma laboral.
|
|
I les últimes dades indiquen una absència de dinamisme en l'activitat econòmica. Des del punt de vista de la demanda, les vendes al detall llangueixen amb un registre del 0,7% interanual al novembre. Per la seva banda, les noves matriculacions de cotxes han caigut el 3,7% interanual al desembre. No obstant això, és necessari destacar que la feblesa que presenten els indicadors econòmics en relació amb el consum, en realitat, apunten més a una aturada en el creixement econòmic que a un inici de desacceleració econòmica que pugui desembocar en una recessió duradora. Afortunadament, la dada de la inflació del mes de desembre es va reduir del 4,8% al 4,2% i es converteix en una notícia positiva per a la renda neta de les famílies. La desacceleració de la inflació va ser liderada pels epígrafs d'energia i de roba.
|
|
Al Regne Unit, l'economia llangueix per la feblesa de la demanda agregada.
|
|
En termes de sector exterior, les últimes dades tampoc no són encoratjadores. En el mes de novembre, les importacions van créixer i les exportacions van disminuir, de manera que va augmentar el dèficit comercial i es va incrementar el risc que l'aportació del sector exterior al creixement es faci més negativa.
|
|
La feblesa es reflecteix en la producció manufacturera i en el sector de la construcció.
|
|
Des del punt de vista de l'oferta, la producció manufacturera va presentar una caiguda del 0,2% intermensual al novembre, mentre que, en termes interanuals, presenta un registre del 0,6% negatiu. És la primera caiguda interanual des del gener del 2010. Aquesta dada implica que, molt probablement, la producció manufacturera es va contreure en el quart trimestre de l'any passat. I no és una dada intranscendent, ja que aquest sector econòmic representa, aproximadament, el 10% del PIB del país. L'índex de gestors de compra (PMI) manufacturer del desembre es va situar en 49,6 punts, lleugerament per sota dels 50 punts, que és la frontera entre expansió i contracció, però va millorar el registre del mes de novembre, de 47,7 punts. Afortunadament, l'índex PMI del sector serveis va presentar un nivell de 54 punts al desembre i va augmentar en 1,9 punts el registre del mes anterior.
|
|
|
|
Així i tot, el sector de la construcció continua patint la feblesa en preus de l'habitatge, que, en funció de l'índex que s'adopti, varia del 0,4% al -1,3% interanual, situació normal, ja que les famílies mantenen l'actitud prudent davant la incertesa sobre el futur econòmic en els pròxims mesos.
|
|
|
|
En definitiva, els passatgers del tren estan impacients per reprendre el viatge, però sembla que, fins a la meitat d'enguany, no tornarà el corrent elèctric, ja que els indicadors econòmics avançats indiquen una absència de creixement significatiu durant el primer semestre.
|
Europa emergent
|
Europa emergent: Hongria preocupa
|
|
Hongria pateix notables turbulències financeres en les últimes setmanes.
|
|
Hongria ha centrat l'atenció pública en les últimes setmanes. Entre el 6 de desembre i el 5 de gener, la prima de risc-país es va disparar en 176 punts bàsics i es va situar per damunt dels 600 punts. Per la seva banda, el florí hongarès va perdre el 6% del seu valor en relació amb l'euro. Així mateix, la borsa de Budapest va recular el 9% en aquest període. Què ha estat passant al país? Tot i que el detonant immediat va ser la mala evolució de les negociacions amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i amb la Unió Europea (UE) sobre una important ajuda financera que el Govern magiar va sol·licitar al novembre passat, la veritat és que els problemes del país vénen de més lluny. Com s'aprecia al gràfic anterior, des del maig del 2010, quan va prendre possessió el nou Govern de centredreta liderat per Viktor Orban, els dubtes sobre la solvència pública hongaresa han tendit a créixer, dinàmica que s'ha intensificat des del setembre i que s'ha exacerbat encara més al final del 2011.
|
|
|
Als inversors els preocupa la situació de les finances públiques...
|
|
El factor essencial que explica aquesta posició dels inversors internacionals és la resposta inadequada que el Govern ha donat als problemes de les finances públiques. Tot i que és cert que la situació heretada en matèria d'endeutament públic era complicada, amb un deute públic acumulat de l'ordre del 80% del PIB (el més alt de l'Europa emergent), el que ha generat més incertesa ha estat la percepció que la política d'ajustament pressupostari seguida s'orientava massa a curt termini i no tenia unes directrius clares. Així, d'entrada, l'estratègia seguida per millorar el saldo públic el 2011 es va centrar, de forma primordial, en mesures excepcionals i no recurrents: la transferència al sistema públic de pensions del pilar privat del sistema (que va representar un ingrés atípic de l'ordre del 8% del PIB) i l'aplicació d'un conjunt de taxes a determinats sectors (banca, cadenes de distribució, etc.), que van generar un import proper al 2% del PIB.
|
|
...i la forma utilitzada per millorar el saldo públic, excessivament basada en mesures excepcionals.
|
|
Tot i que això va permetre, certament, convertir un dèficit públic que, el 2010, era equivalent al 4,2% del PIB en un superàvit del 3,5% el 2011, la falta d'actuació en termes estructurals provocarà que les finances públiques retornin al desequilibri el 2012. La Comissió Europea, per exemple, preveu un dèficit del 3,2%. A més dels efectes lesius per al creixement a llarg termini, la maniobra feta per adoptar aquestes mesures (amb una estratègia de comunicació que ha tendit a desconcertar els actors econòmics i amb una escassa predisposició a negociar amb els col·lectius afectats) ha afectat la credibilitat del país.
|
|
Així mateix, preocupen els canvis constitucionals, que poden limitar la independència del banc central.
|
|
Per completar un quadre de política econòmica poc ortodox, el Govern va decidir atacar de forma poc encertada un altre dels problemes heretats, el del pes del deute privat denominat en divisa estrangera (que puja al 60% del total del crèdit hipotecari, per exemple). Així, tractant de pal·liar els efectes de la forta depreciació del florí des del 2010 (superior al 14% enfront de l'euro), al setembre es va adoptar un pla d'amortització anticipada d'hipoteques en divises estrangeres a un tipus de canvi subvencionat en relació amb el de mercat, de manera que les entitats financeres són les que assumeixen les pèrdues.
|
|
|
|
En aquest context de reducció de la credibilitat de la política econòmica, esdeveniments externs han acabat de tensionar la situació financera. Així, la intensificació de la incertesa financera global associada a la crisi del deute de la zona de l'euro des del novembre passat i el deteriorament de l'activitat econòmica a Hongria, vinculable a la feblesa de la zona de l'euro, han generat, des de mitjan novembre, una dinàmica financera preocupant. Precisament, les difícils perspectives de poder cobrir les fortes necessitats de refinançament exterior de l'economia el 2012 van forçar que, en aquest mes de novembre, el Govern es dirigís als organismes multilaterals buscant un préstec d'uns 15.000 a 20.000 milions d'euros.
|
|
|
|
No obstant això, la coincidència d'aquestes converses amb canvis constitucionals que podrien afectar l'autonomia del banc central hongarès ha comportat la suspensió de les negociacions i una intensificació de les tensions financeres que pateix el país. Més enllà del contingut econòmic, altres aspectes de la nova constitució, com, per exemple, les limitacions a la independència judicial o canvis en els drets de les minories, han estat considerats potencialment incompatibles amb diferents aspectes del cabal comunitari. Tot plegat ha generat diferents accions de les institucions de la Unió Europea.
|
|
Això allunya la concessió d'un préstec de l'FMI i provoca la reacció de la Comissió Europea.
|
|
Particularment rellevant és l'informe de la Comissió Europea del passat 11 de gener, molt crític amb els esforços d'ajustament fiscal duts a terme el 2011 i amb els plantejats al pressupost del 2012. Això significa que seguirà el seu curs l'anomenat «procediment de dèficit excessiu», que, si el Govern magiar no adopta mesures correctives, podria acabar conduint a sancions econòmiques importants (com la pèrdua de fons estructurals). Així mateix, el 17 de gener, la Comissió va iniciar tres expedients per infracció del dret comunitari (per les qüestions de la independència del banc central i judicial i de la protecció de dades). Malgrat que l'escenari més probable és que Hongria, tot i que amb reticències, reverteixi els aspectes més controvertits i acabi acceptant els termes que facilitaran el crèdit de l'FMI i de la Unió Europea, és més dubtós que el biaix heterodox de la política econòmica es corregeixi totalment.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
