L'energia en el segle XXI

  El preu del petroli torna a tirar cap amunt en les últimes setmanes de febrer. Ara les causes són el cru hivern d'aquesta part de l'hemisferi i les tensions amb l'Iran. En qualsevol cas, la veritat és que el preu de la benzina al sortidor assoleix màxims històrics. El desastre de Fukushima, després del terratrèmol i del sisme submarí de l'any passat, comença a quedar enrere, però els seus efectes en la percepció del públic sobre l'energia nuclear difícilment s'esborraran en molt temps. Els conflictes sobre el gas natural, pel que fa a la seguretat del subministrament i al desplegament dels gasoductes, assoleixen nivells de qüestió diplomàtica. La pugna internacional sobre els efectes i la contenció de les emissions de gasos contaminants enfronta les grans potències. La política d'estímul a les energies renovables a Espanya s'ha convertit en una matèria molt controvertida. Algú dubta que el sector energètic és un assumpte d'alt voltatge?

  L'eficiència del mercat i la seguretat en el subministrament són les grans preocupacions tradicionals dels responsables de les polítiques energètiques nacionals, a les quals s'uneix, als països que han d'importar l'energia que consumeixen, la necessitat de reduir la dependència exterior per evitar el seu pes sobre la balança de pagaments. A aquestes exigències s'afegeix, ara, la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en la generació d'energia. Encertar la política adequada no és una tasca fàcil.

  A nivell internacional, es plantegen dos grans desafiaments en les pròximes dècades. El primer és atendre la demanda creixent d'energia dels països en desenvolupament. El segon, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle per contenir el canvi climàtic. Es tracta de dos reptes difícils de complir al mateix temps, ja que el 87% de l'energia que es consumeix al món prové del petroli, del carbó o del gas natural, les fonts contaminants. Les energies «netes» (la hidroelèctrica, la solar, l'eòlica, etc.) no arriben al 8%, mentre que la resta és energia nuclear. L'esforç en la contenció de les emissions de carboni és important als països desenvolupats. En el conjunt dels 34 que formen l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, les emissions de diòxid de carboni s'han mantingut estables en els 10 últims anys. Però, als països en desenvolupament, les emissions s'han doblat en aquest mateix període. Mantenir el creixement i el desenvolupament d'aquests països sense augmentar les emissions és complicat i molt car. Durant la recent cimera de Durban (Sud-àfrica) sobre el canvi climàtic, es van tornar a posar de manifest les grans resistències que desperten els intents de limitar les emissions, tot i que cal destacar alguns avanços.

  Espanya és molt deficitària en energia, ja que la producció pròpia amb prou feines cobreix una quarta part del consum total. Això comporta, cada any, una factura considerable per importacions energètiques. Si del dèficit corrent del 2011 (el 3,9% del producte interior brut) restem el saldo de la balança energètica, el saldo quedaria gairebé equilibrat. Espanya, seguint l'estratègia acordada amb la resta de països europeus, ha decidit que la reducció de la dependència energètica i de les emissions contaminants passi per una major participació de les energies renovables en la generació. No obstant això, satisfer aquest objectiu representa un canvi significatiu en el mix de generació, i això, lluny de relaxar la polèmica, planteja majors reptes per a la política reguladora del sector en els pròxims anys. Sens dubte, la controvèrsia sobre molts dels aspectes que envolten la política energètica continuarà envoltant el sector durant molt temps.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.