Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 355 - Març 2012
|
|
|
Conjuntura espanyola - Activitat econòmica
|
|
|
|
|
Recessió amb matisos importants
|
|
En el quart trimestre, el PIB va caure el 0,3% intertrimestral.
|
|
L'escenari de recessió es va confirmant a poc a poc, però amb matisos importants que cal tenir en compte. Durant el mes de febrer, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va donar per definitiva la reculada intertrimestral del 0,3% del producte interior brut (PIB) del quart trimestre del 2011. La valoració d'aquesta xifra no és fàcil. Pot semblar una caiguda relativament moderada, sobretot si la comparem amb el 0,7% d'Itàlia i dels Països Baixos o amb l'1,3% de Portugal. A més a més, sembla que els primers indicadors d'activitat del mes de gener han canviat el to recessiu dels últims mesos. No obstant això, cal ser molt prudent a l'hora d'interpretar aquests resultats, ja que el desglossament per components del PIB revela que la contracció de l'activitat és impulsada per una reculada de la demanda interna més intensa del que s'esperava. Tot seguit valorem aquests matisos.
|
|
|
|
Pel que fa a l'evolució dels components del PIB, s'esperava que el consum de les llars reculés en relació amb el registre del tercer trimestre. L'augment de l'atur del segon semestre i la intensificació de la incertesa generada pel repunt de les tensions a la zona de l'euro així ho suggerien. Però la magnitud de l'ajustament, del -1,0% intertrimestral, ens ha sorprès. L'evolució de les importacions ha estat també molt negativa, amb una reculada del 6,5% en relació amb el trimestre anterior. Una caiguda que recorda la reculada experimentada durant els pitjors trimestres de l'última recessió, entre l'últim trimestre del 2008 i el primer del 2009, quan les importacions van recular al voltant del 20%.
|
|
|
|
Sembla que les llars, per tant, estan reaccionant amb extremada prudència al canvi de perspectives econòmiques. Serà molt interessant analitzar l'evolució de la taxa d'estalvi del quart trimestre, que encara no s'ha publicat, ja que ens donarà informació sobre quina part del retrocés del consum és deguda a la reculada de la renda, a causa del deteriorament del mercat laboral, i quina part és deguda a l'augment de l'estalvi per precaució. La importància relativa de cada factor determinarà la velocitat de la recuperació. Si el principal factor és l'estalvi per precaució, la recuperació del consum podria ser relativament ràpida a mesura que les tensions als mercats de deute sobirà europeu es vagin esvaint i les expectatives de recuperació vagin guanyant terreny. Si, en canvi, el paper del deteriorament del mercat de treball ha estat important, això podria comportar una recuperació més lenta del consum.
|
|
Les causes de la reculada del consum aclariran la rapidesa de la recuperació.
|
|
Històricament, la recuperació del mercat laboral es produeix amb un cert retard i de forma més gradual que la de l'activitat. En aquest sentit, la major flexibilitat del mercat introduïda per la reforma laboral podria accelerar-la (per a una avaluació d'aquesta reforma, vegeu el capítol de mercat laboral). Ara com ara, la comptabilitat nacional trimestral ja ens avança que, molt probablement, el paper d'aquest factor no serà menor. En l'últim trimestre, la remuneració dels assalariats, que, durant l'any, havia anotat una reculada mitjana del 0,6%, es va contreure el 2,1% en termes interanuals.
|
|
|
|
D'altra banda, la reculada del consum públic també ha estat significativa, de l'1,1% intertrimestral, però, en aquest cas, l'important ajustament que pateixen els comptes públics ja permetia anticipar una disminució significativa. El cas de la inversió és també destacable. Tant la inversió en equipament com en construcció van registrar una reculada propera al 4% intertrimestral, una xifra inferior a les assolides el 2009, quan la inversió en equipament va recular més del 10% durant dos trimestres seguits, però gens menyspreable.
|
|
|
El consum públic i la inversió també reculen de forma significativa.
|
|
L'única dada positiva la van oferir les exportacions de serveis, que van créixer el 2,4%. Malgrat tot, la reculada de les exportacions de béns, del 3,4%, va acabar duent el total de les exportacions al terreny negatiu.
|
|
La majoria dels indicadors avançats d'oferta són encoratjadors.
|
|
La informació que ens proporciona el
desglossament del quart trimestre no és, per tant, gaire esperançadora.
El to positiu el posen els indicadors avançats del mes de gener, en
especial pel costat de l'oferta. El consum d'electricitat, per exemple,
va recular el 2,6% en termes interanuals, 2,3 punts percentuals menys
que al desembre. L'indicador de confiança de la indústria va millorar
sensiblement, es va situar en el nivell de l'octubre de l'any passat i
va corregir, així, l'important deteriorament de les acaballes de l'any
passat. La confiança de la construcció també va experimentar una
lleugera millora, tot i que, en aquest cas, va ser menor. Després dels
últims mesos, aquestes dades podrien assenyalar un punt d'inflexió,
tot i que, sens dubte, és massa aviat per afirmar-ho. El que és
interessant és que la gran majoria dels indicadors d'oferta apunten en
aquesta direcció.
|
|
|
|
Pel costat de la demanda, disposem de menys indicadors del mes de gener, de manera que no podem tenir una visió tan completa. De fet, un dels poc indicadors disponibles, la confiança dels consumidors, lluny de millorar, va experimentar una severa reculada, que la va situar en nivells que no s'assolien des de l'abril de l'any passat. La dada positiva la van oferir les matriculacions d'automòbils, que van entrar en terreny positiu després de quatre mesos d'intenses reculades.
|
|
|
|
Aquest escenari, per tant, suggereix que la contracció de l'activitat prosseguirà, com a mínim, durant el primer semestre d'enguany, tot i que, ara com ara, no sembla que el ritme de contracció pugui assolir les cotes registrades fa dos anys. Segons el nostre escenari de previsions, el PIB recularà l'1,0% en el conjunt de l'any, resultat que coincideix amb el publicat per la Comissió Europea (CE). La previsió d'aquesta institució, però, és una mica més pessimista, ja que aquest és el ritme de contracció que s'assoliria sense ajustar amb prou feines el dèficit públic. Si, al final, es manté l'objectiu de dèficit en el 4,4% del PIB, l'ajustament que haurà de dur a terme el Govern seria de tal magnitud que la reculada seria molt més important.
|
|
Els desequilibris assenyalats per la CE poden motivar més ajustaments.
|
|
La CE, a més a més, també va publicar el primer informe sobre el mecanisme d'alerta de desequilibris macroeconòmics, que consisteix en una selecció de deu indicadors que reflecteixen els potencials desequilibris macroeconòmics interns i externs dels diferents països. Espanya en suspèn 6 dels 10. Això ha motivat la realització d'un estudi més profund de l'economia espanyola, juntament amb 11 països més, entre els quals destaquen França, Itàlia i el Regne Unit. Aquesta anàlisi serà la base per motivar les reformes que la CE recomanarà a cada país. Malgrat l'atapeïda agenda reformadora del nou Govern, sembla que Brussel·les podria posar-li més deures.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
