El despalanquejament de les famílies i de les empreses

  En els anys previs a la recessió iniciada en la dècada passada, l'endeutament progressiu del sector privat va permetre, a molts països, un creixement econòmic molt més intens del que s'hauria registrat sense aquest endeutament. La irrupció sobtada de la crisi va frustrar l'expansió i va posar de manifest un nivell excessiu de deute. Aquest deute és ara un llast pesat que pot contrarestar els esforços per sortir de l'atonia econòmica. Sense una reducció significativa d'aquest endeutament, serà molt difícil recuperar les taxes de creixement d'antany.

  En l'origen de l'escalada del deute, hi ha un període d'abundància de liquiditat i de tipus d'interès reduïts, que propicien una expansió potent del crèdit. En el cas d'Europa, la creació de l'euro va comportar, en alguns països, un descens notable dels tipus d'interès a curt i a llarg termini i una ampliació de les fonts de finançament, en desaparèixer el risc de canvi entre els Estats participants. Al seu torn, l'expansió creditícia va afavorir una pujada de preus dels actius (la globalització frenava les pujades dels preus dels béns), en una espiral que va provocar l'aparició de bombolles especulatives.

  La dinàmica de l'expansió creditícia ha estat molt diferent en funció dels països, de manera que existeixen altres factors, de caràcter divers (institucionals, reguladors, estructurals), que, a cada moment, dificulten o impulsen l'actuació dels actors privats. Per exemple, en el cas dels Estats Units, el boom creditici dels anys 2000 va estar vinculat a les famílies i al crèdit hipotecari, mentre que les empreses van mantenir un nivell de palanquejament relativament baix, la qual cosa ha estat un factor molt important a l'hora de deixar enrere la fase recessiva. A Espanya, en canvi, el deute de les famílies es va triplicar en la primera dècada del segle, però també el corresponent a les empreses va experimentar una pujada significativa i es va situar per damunt de la mitjana comunitària.

  El palanquejament excessiu és una complicació important si l'economia interromp el creixement i cau en recessió. En aquestes condicions, és clar que és molt més difícil sortir de la crisi: les experiències prèvies demostren que la recuperació és més lenta. Per pal·liar el problema, es pot recórrer a traspassar deute del sector privat al públic (ajudes i subvencions a les famílies, a les empreses i als bancs), però, com estem constatant amb la crisi del deute sobirà de la zona de l'euro, es tracta d'una acció pal·liativa extremadament limitada. La solució ideal és que el creixement es reactivi, però l'escassa capacitat de despesa dels agents, derivada del propi endeutament, impedeix que la reactivació es produeixi de forma espontània. Llevat que s'aconsegueixin millores de productivitat i de costos, la qual cosa no acostuma a succeir de la nit al dia. Ajuda molt comptar amb un entorn exterior expansiu que contraresti l'enfonsament de la demanda interna amb la demanda d'exportacions. Quan és possible, devaluar la moneda pròpia permet estimular la producció interna. La inflació també ajuda, en reduir el valor relatiu del deute en circulació. Però devaluació i inflació són remeis amb moltes contraindicacions i, en qualsevol cas, no estan a l'abast de les economies que participen en l'euro.

  Per tant, la fase de desendeutament aboca a un creixement de l'economia més lent i fràgil del que acostuma a ser habitual en les sortides de les recessions convencionals. En el cas espanyol, la conjunció d'elevats nivells de palanquejament, tant a les empreses com a les famílies, i de l'exigència de frenar i de reduir el corresponent al sector públic augura un llarg període de creixement per sota del potencial. Un període que només podrà ser escurçat per un avanç decidit en la productivitat, en l'eficiència i en la competitivitat de tots els sectors econòmics.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.