Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 356 - Abril 2012
|
|
|
Resum executiu
|
|
|
|
|
Signes d'estabilització i moltes dosis de prudència
|
|
L'aprovació d'un nou rescat per a Grècia rebaixa les tensions dels mercats, però el petroli preocupa.
|
|
Els primers indicadors sobre l'activitat econòmica internacional en el primer trimestre apunten a una millora encoratjadora als Estats Units, a una desacceleració als països emergents i a una recessió suau a la zona de l'euro, on la resolució del segon programa d'ajustament de Grècia ha permès rebaixar les tensions als mercats. Els inversors perceben un cert gir de millora en relació amb el final del 2011, que es concreta en un increment gradual de l'apetència pel risc i en la recerca de rendibilitat. La renda variable i la renda fixa corporativa s'han beneficiat d'aquest ambient, que ha rebut el suport del relaxament monetari aplicat pels bancs centrals. No obstant això, convé apel·lar al realisme i reconèixer que una bona part dels focus d'inestabilitat dels mesos anteriors continuen encara presents, de manera que qualsevol notícia desfavorable podria desencadenar nous episodis de correccions a la baixa. El preu del cru de petroli continua sent un factor de preocupació amb capacitat de desestabilitzar la fràgil recuperació global.
|
|
Els Estats Units consoliden la recuperació.
|
|
Si s'entén que la crisi econòmica actual ha estat una crisi d'excés de deute i que, per sortir-ne, cal un ardu procés de despalanquejament, llavors la direcció adoptada per l'economia dels Estats Units és l'adequada. El sector més endeutat, les famílies, ha reduït l'endeutament des del 130% de la renda disponible al setembre del 2007 fins al 113% al desembre del 2011. Una reducció que queda a mig camí si es considera normal el deute del 90% de la renda disponible del començament del 2000. Sembla que aquesta millora sostinguda i l'avanç constant del mercat laboral esperonen l'increment de despesa dels consumidors, que es podria situar al voltant del 2% real al llarg d'enguany. En l'apartat inversor, la construcció continuarà ocupant la cua de l'economia, amb una sobreoferta d'immobles que es perllongarà fins ben entrat el 2013. Amb un to més positiu, la inversió en equipament s'hauria de mantenir en creixements superiors al 5% al llarg del 2012, després dels ferms avanços del 2011.
|
|
|
|
Al Japó, els resultats del primer trimestre són positius, gràcies al bon comportament de les empreses manufactureres exportadores, que són la fortalesa tradicional de l'economia japonesa. La producció industrial del febrer acumulava un increment del 6% des de l'inici d'enguany, mentre que les comandes de maquinària de les empreses exportadores, indicador avançat de la inversió en equipament, també repuntaven. Per la seva banda, el saldo comercial del febrer va ser millor del que s'esperava, gràcies al bon comportament de les exportacions, que van avançar el 2,9% en relació amb el gener. Així, s'allunya la perspectiva d'un dèficit per compte corrent al llarg del 2012, i es confirmen les perspectives alcistes del primer trimestre.
|
|
La Xina estableix un objectiu de creixement inferior al 8% anual.
|
|
A la Xina, cal destacar l'anunci de la reducció de l'objectiu de creixement anual per primera vegada en vuit anys. El primer ministre, Wen Jiabao, va anunciar que, a partir d'ara, l'objectiu del Govern de Pequín passa del 8,0% al 7,5%. El canvi comporta el propòsit explícit de reorientar el creixement de la inversió i de les exportacions cap al consum privat, que, a la Xina, representa només un terç del PIB i que acostuma a presentar taxes d'avanç inferiors a les de la inversió.
|
|
A la zona de l'euro, els indicadors mostren l'alentiment del deteriorament econòmic.
|
|
Per la seva banda, l'economia brasilera va créixer el 2,7% el 2011, una mica menys del que esperaven la majoria d'analistes i molt menys del que va avançar el 2010 (increment del 7,5%). Tot i que s'anticipava un impacte més gran dels estímuls engegats des de l'estiu, es confirma que, durant els últims compassos del 2011, l'activitat va mantenir un to de relativa feblesa que cal atribuir a la contenció de les exportacions netes i a la reducció de les existències. En contrast, la despesa interna va tornar a deixar constància de la seva resistència i va recuperar vigor en relació amb el trimestre anterior. Esperem que aquest repunt de la demanda interna es consolidi al llarg del 2012.
|
|
|
|
A la zona de l'euro, l'activitat econòmica ha iniciat l'exercici amb un pols feble, tot i que s'espera que guanyi vigor al llarg de l'any. Fins ara, la majoria dels indicadors avançats publicats mostren que el fort deteriorament de l'últim trimestre de l'any passat es comença a frenar. Els indicadors contemporanis apunten en la mateixa direcció. Així, la confiança dels consumidors ha millorat una mica des del mínim del desembre, la qual cosa va permetre que, en el mes de gener, les vendes al detall passessin d'una contracció interanual de l'1,1% a un creixement nul. La producció industrial del mes de gener es va contreure l'1,2%, però va reduir la caiguda presentada al desembre, de l'1,8%. I s'entreveu una recuperació addicional, segons es desprèn de la tímida millora dels índexs de confiança empresarial a la zona de l'euro. El sector exterior es manté com el principal puntal de la recuperació, amb una reducció del dèficit comercial en el mes de gener. No obstant això, el mercat laboral continua presentant un to molt feble, tal com ho mostra l'increment de la taxa d'atur fins al 10,7% en el mes de gener. A més a més, els ajustaments fiscals que s'estan aplicant, molt intensos en alguns països, i els processos de desendeutament del sector privat no permeten confiar que l'activitat es recuperi ràpidament.
|
|
La participació del sector privat en l'ajustament grec se salda amb un percentatge elevat d'acceptació voluntària.
|
|
En canvi, el segon programa d'ajustament de Grècia ha obtingut el llum verd, de manera que s'ha eliminat un dels factors d'incertesa que encara planaven sobre l'economia de la zona de l'euro. En efecte, la decisió sobre la reestructuració del deute públic grec en mans del sector privat es va saldar amb un grau elevat d'acceptació voluntària i amb una participació total superior al 95% del deute en mans dels creditors privats. El resultat del quitament de deute representa una reducció d'uns 105.000 milions d'euros en el saldo de deute del país hel·lènic, la qual cosa el situa en 245.000 milions d'euros, el 114% del PIB, abans de la nova injecció de fons públics.
|
|
El BCE injecta una important dosi de liquiditat.
|
|
D'altra banda, el Banc Central Europeu (BCE) va celebrar, l'últim dia de febrer, la segona de les dues subhastes de préstecs de quantia il·limitada amb venciment a tres anys a la banca de la zona de l'euro. El banc central va atorgar a les 800 entitats que hi van acudir un total de 530.000 milions d'euros. Aquesta liquiditat ha permès moderar el nerviosisme generat per la crisi del crèdit i ha continuat actuant favorablement sobre la reducció de les primes de risc dels bons sobirans d'Itàlia i, amb menys intensitat, d'Espanya. Addicionalment, aquesta circumstància s'ha vist reforçada per les satisfactòries col·locacions de deute públic dels dos governs i per les mesures estructurals que han anat adoptant. Atesa aquesta caiguda de les tensions, el BCE va interrompre la compra d'obligacions dels dos països al començament de març. No obstant això, les tensions no han desaparegut del tot, ni de bon tros, i, de fet, van ressorgir a Espanya arran de la revisió dels objectius de dèficit públic per al 2012.
|
|
A Espanya, el nou Govern impulsa importants reformes...
|
|
Els pressupostos de l'administració central espanyola per al 2012, que seran presentats al final de març, seran la pedra de toc de la política del nou Govern sorgit de les eleccions del passat mes de novembre. En aquests pocs mesos, l'impuls reformista de la nova administració s'ha posat de manifest en tres importants iniciatives: la reforma laboral, que pretén flexibilitzar el mercat de treball i que ja ha entrat en vigor; la reforma financera, que persegueix el sanejament dels actius problemàtics i que està generant importants moviments en el sector, i la presentació del projecte de llei d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera, l'objectiu de la qual és garantir l'estabilitat pressupostària en tots els nivells de l'administració pública.
|
|
|
|
Malgrat aquest ímpetu reformista, la desviació del dèficit públic el 2011 en relació amb els objectius establerts ha creat desconfiança sobre la capacitat de l'economia espanyola de sanejar el sector públic eliminant l'elevat desequilibri entre despeses i ingressos. Així, el dèficit públic de l'any passat va arribar al 8,5% del PIB, 2,5 punts percentuals per damunt de l'objectiu del Govern i de la Comissió Europea. Òbviament, l'ajustament fiscal va ser clarament insuficient, i la reconducció d'aquest desequilibri cap a cotes més reduïdes es converteix en un dels principals reptes de la política econòmica per a enguany, en especial en un context de contracció econòmica.
|
|
...però la clau està en l'ajustament del dèficit públic.
|
|
En aquesta tessitura, l'executiu espanyol ha revisat l'objectiu de dèficit del 2012 del 4,4% del PIB fins al 5,8% del PIB, per bé que la Comissió Europea va exigir reduir-lo fins al 5,3%, i manté l'objectiu d'assolir una desviació del 3% el 2013. Es tracta d'un repte molt sever, ja que la consolidació fiscal contemplada supera qualsevol ajustament del saldo públic registrat a Espanya en les últimes dècades. I més encara quan l'economia espanyola ha tornat a caure en una recessió, la durada i la profunditat de la qual són difícils de predir. Els indicadors d'activitat del primer trimestre evidencien que la demanda interna continua deprimida, tot i que es perceben senyals d'estabilització de la caiguda.
|
|
L'economia espanyola continua captant estalvi exterior per mantenir el nivell actual de despesa.
|
|
El sector exterior és el puntal que aconsegueix que el deteriorament de l'activitat no sigui més intens. L'enfonsament de les importacions, a causa de la feblesa de la demanda interna, i la bona marxa de les exportacions han reduït el dèficit per béns i serveis del 6,7% del PIB del 2007 al 0,6% del 2011. Cal destacar, en especial, el superàvit comercial assolit amb els principals socis, la zona de l'euro. No obstant això, aquesta trajectòria favorable ha estat compensada, en part, pel deteriorament de la balança de rendes, derivat dels pagaments creixents pel deute exterior. En definitiva, el 2011, l'economia espanyola va necessitar un finançament exterior de l'ordre dels 35.000 milions d'euros, un import que s'hauria de reduir de forma substancial el 2012.
|
|
|
|
En tot cas, això significa que, malgrat la recessió de l'activitat i la contenció de la despesa de les famílies, de les empreses i del sector públic, l'economia espanyola continua necessitant atreure estalvi exterior per finançar una despesa que encara supera la capacitat interna de generació de renda i de riquesa. En el context esmentat de desconfiança dels inversors internacionals a l'hora de finançar determinades economies de la zona de l'euro, és clar que el manteniment del flux de finançament cap a l'economia espanyola es fa molt complicat. Això fa que l'aplicació de les reformes iniciades i el rigorós compliment de l'ajustament dels pressupostos públics siguin requisits essencials per a l'estabilització de l'economia i per consolidar, així, les bases d'una recuperació futura.
|
|
|
|
27 de març de 2012
|
Cronologia
|
|
|
|
|
|
Agenda
|
|
|
|
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
