Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 356 - Abril 2012
|
|
|
Conjuntura internacional - Estats Units
|
|
|
|
|
Estats Units: cada vegada una mica millor
|
|
Els Estats Units poden créixer el 2,0% el 2012, amb el suport de la demanda interna i de les mesures d'estímul.
|
|
La nostra previsió de creixement de l'economia nord-americana per al conjunt del 2012 es manté en el 2,0%, però els riscos a la baixa s'han reduït sensiblement. Tot i que la crisi del deute europeu i el preu del petroli continuen sent uns perills considerables, els riscos interns han disminuït. Les polítiques d'estímul fiscal i monetari han contribuït a propiciar una reducció del deute privat i una recuperació del mercat laboral que donen continuïtat als nivells actuals de creixement. Cal tenir en compte, però, que queda molt camí per recórrer i que l'activitat privada encara no ha arribat a la situació de ser plenament sostenible per ella mateixa, de manera que els estímuls continuaran sent necessaris.
|
|
|
|
Si s'entén que la crisi econòmica actual ha estat una crisi d'excés de deute i que la sortida de la crisi implica un ardu procés de despalanquejament, es pot afirmar que els Estats Units estan al capdavant de les economies desenvolupades. Des del màxim del març del 2009 fins al final del 2011, el deute privat (particulars, empreses financeres i empreses no financeres) es va reduir del 303,1% al 250,9% del PIB, una disminució del 52,3% en termes de PIB, que gairebé dobla l'increment de l'endeutament del sector públic des del mínim del juny del 2007, del 32,5%.
|
|
L'economia nord-americana està al capdavant de les economies desenvolupades en la reducció del deute.
|
|
Als Estats Units, entre els tres sectors privats, les llars són les que han de marcar el ritme de la reducció del deute, ja que van començar la crisi relativament més endeutades que en altres economies. Els progressos són evidents (vegeu el requadre «Despalanquejament de les llars: tres països, tres històries»). El deute brut de les famílies ha passat del 130,0% de la renda disponible al setembre del 2007 al 112,8% al desembre del 2011. Una reducció que es queda a mig camí si es considera normal el deute del 90,2% de la renda disponible de l'inici del 2000. Sembla que aquesta millora sostinguda, afegida a la recuperació constant del mercat laboral, està esperonant els consumidors.
|
|
|
El consum privat mostra un fons de resistència al voltant de creixements del 2,0%.
|
|
Tot i que el consum privat es va desaccelerar al final del 2011, després d'haver experimentat un fort repunt, els dos primers mesos del 2012 mostren que hi ha un fons de resistència que hauria de possibilitar que el consum privat creixés al voltant del 2,0%, en termes reals, al llarg d'enguany. Apuntant en aquesta direcció, les vendes al detall tendencials, sense cotxes ni benzina, van créixer, al febrer, el 3,1% interanual en termes reals, una mica per damunt del ritme de les acaballes del 2011, amb una dada del gener que va ser revisada sensiblement a l'alça. Seguint aquest patró, la despesa de consum dels comptes nacionals del gener va avançar per damunt dels ingressos, la qual cosa permet esperar que, en el primer trimestre, el consum privat avanci a ritmes propers al 2,0%, en termes anuals, clarament per damunt del que s'esperava fa només dos mesos. Així mateix, l'índex de confiança del consumidor del Conference Board va reprendre la tònica alcista i es va enfilar fins als 70,8 punts, un nivell encara inferior a la mitjana històrica (al voltant dels 100 punts), però al qual no s'arribava des del febrer del 2008.
|
|
|
|
Malgrat aquest context de millora, la possibilitat d'un creixement sostingut del consum privat gaire més enllà del 2,0% sembla força difícil. En primer lloc, la reducció de l'endeutament encara no ha passat pel seu equador i, malgrat la millora del crèdit al consum, no és factible que es pugui tornar a la situació anterior a la crisi, quan el consum privat creixia al 3,0%, gràcies, en part, a una erosió constant de la taxa d'estalvi. En segon lloc, la situació actual del mercat laboral, malgrat la millora, continua limitant el creixement dels ingressos de les llars.
|
|
El mercat laboral millora, amb una taxa d'atur en el 8,3%, però l'augment de les rendes salarials es retardarà.
|
|
En aquest sentit, tot i que l'evolució del mercat de treball és un dels factors que més ha contribuït a millorar les expectatives del conjunt de l'economia, les prestacions que es poden esperar per al 2012 continuaran sent modestes. Després d'haver tocat fons, la recuperació del mercat de treball s'hauria d'escalonar en tres etapes successives: major utilització de la mà d'obra ocupada, augment de la contractació i recuperació dels salaris.
|
|
|
|
Les dades del febrer evidencien que la recuperació de les hores treballades i de les noves contractacions continuen millorant les expectatives. Així, al febrer, es van crear 227.000 nous llocs de treball, que situen en 3,5 milions el total de llocs recuperats des del març del 2010. El camí que queda per recórrer, però, encara és molt llarg, ja que cal crear 5,4 milions de llocs de treball per igualar el que es va perdre durant la crisi. Així mateix, la taxa d'atur es va mantenir, al febrer, en el 8,3%, molt per sota del 10,0% de l'octubre del 2010.
|
|
|
|
La recuperació de l'ocupació és real, però més modesta del que sembla, amb tres elements que llastaran la recuperació dels salaris. En primer lloc, la subocupació, és a dir, els treballadors que treballen involuntàriament a temps parcial a causa de la poca demanda, continua sent elevada. Tot i que la millora dels últims mesos és evident -entre setembre del 2011 i febrer del 2012, es va passar de 9,1 milions a 8,0 milions de subocupats-, el nivell es manté molt per damunt dels 4,5 milions, xifra que podria ser considerada normal. En segon lloc, la proporció d'aturats de llarga durada, de difícil recol·locació, continua sent del 42,6%, percentatge que gairebé dobla el de l'anterior màxim del 1983. En tercer lloc, la reducció de la taxa d'atur és deguda tant a la creació de llocs de treball com a la reducció de la població activa, la qual cosa evidencia que la situació encara no és del tot pròspera.
|
|
|
|
En l'apartat inversor, la construcció es continuarà mantenint a la cua de l'economia, amb una sobreoferta d'immobles que s'allargarà fins ben entrat el 2013. Un indicador de la lentitud de la recuperació del sector és la dada d'inici de nous habitatges al febrer, 698.000 en termes anuals, que, tot i situar-se per damunt del nivell del mateix període de l'any anterior, allarga fins als quatre mesos la persistència d'un nivell que se situa el 54,2% per sota de la mitjana del període 1995-2000, previ a la bombolla. Les expectatives més positives se centren encara al sector dels habitatges multifamiliars, però els preus continuen a la baixa, amb un índex Case-Shiller de preus de l'habitatge de segona mà que va continuar davallant al desembre, amb una reculada del 4,0% per al conjunt del 2011.
|
|
|
Les millores en l'habitatge són mínimes. Els preus continuen baixant i la construcció està estancada.
|
|
Amb un to millor, la inversió en equipament s'hauria de mantenir en creixements superiors al 5,0% al llarg del 2012, després dels ferms avanços del 2011. Per bé que la recuperació del sector manufacturer és una mica desdibuixada en els últims mesos, les expectatives empresarials al sector serveis, que representa el 86,2% de l'ocupació, continuen millorant. Així, l'índex d'activitat manufacturera de l'Institute for Supply Management (ISM) va recular fins als 52,4 punts, mentre que el de serveis va continuar avançant fins al nivell dels 57,3 punts, coherent amb un ritme de creixement del PIB per damunt de l'actual.
|
|
La inversió en equipament mantindrà el to el 2012.
|
|
En l'àmbit dels preus, la persistència del petroli car podria comportar una pujada de l'índex de preus al consum (IPC) gairebé del 2,5%. Aquest encariment dels preus energètics, que van repuntar al febrer, impedeix l'esperat replegament de la inflació, ja prou moderada. Així, mentre que l'IPC del febrer es va mantenir en el 2,9% interanual, el replegament es comença a apreciar en l'IPC subjacent, que exclou els preus energètics i els de l'alimentació, que va pujar el 2,2% interanual. Una moderació mínima que encara és més evident quan es pren en consideració la variació de preus entre el gener i el febrer. Els sectors que més van tirar cap avall l'increment de l'IPC subjacent van ser el vestit, els lloguers imputats als propietaris d'habitatges i l'oci.
|
|
El petroli car impedeix la correcció del dèficit comercial i sostreu creixement al conjunt de l'economia.
|
|
L'encariment del petroli també es fa sentir al sector exterior i evidencia de forma clara la pèrdua neta de creixement que representa per a l'economia nord-americana. La balança comercial de béns i serveis del gener va presentar un dèficit de 52.565 milions de dòlars. D'aquesta suma, 29.707 milions són atribuïbles a les importacions netes de petroli i dels seus productes derivats, la qual cosa, en termes anuals, representa el 2,3% del PIB. La persistència del preu del cru en els 125 dòlars per barril actuals representa, per tant, una pèrdua propera al 0,5% en termes de PIB en relació amb un hipotètic escenari en què el preu del petroli caigués fins als 100 dòlars per barril. Això explica l'interès de l'Administració Obama per abaratir el petroli amb mesures com l'alliberament de les reserves. Pel que fa a la balança que exclou el petroli, destaca el bon comportament de les exportacions, que van reaccionar a l'alça després d'uns mesos d'estancament, un fet significatiu si considerem l'entorn d'alentiment de la demanda global i, en especial, la feblesa dels socis comercials europeus.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
