Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 356 - Abril 2012
|
|
|
Unió europea
|
|
|
|
|
Zona de l'euro
|
Zona de l'euro: allunyant-se del precipici
|
|
Grècia i les noves previsions de creixement a la UE centren l'interès econòmic i polític.
|
|
Durant el mes de març, s'han produït dos canvis significatius en la situació de Grècia. En primer lloc, s'ha efectuat el bescanvi del seu deute sobirà en mans dels creditors privats. El resultat del quitament del deute representa una reducció d'uns 105.000 milions d'euros en l'estoc de deute de la república hel·lènica, la qual cosa el situa en 245.000 milions d'euros, el 113,9% del producte interior brut (PIB).
|
|
|
|
Precisament, aquest era un dels requisits bàsics exigits per la troica per donar llum verd al segon pla de rescat financer. Aquesta reducció de l'endeutament grec és clau per assolir un nivell d'estoc de deute inferior al 120,5% del PIB el 2020, un nivell considerat clau per garantir la viabilitat financera del país. El segon factor vital ha estat l'aprovació, per part dels ministres de Finances de la zona de l'euro i del Fons Monetari Internacional, d'un segon pla de rescat.
|
|
La troica aprova el segon pla de rescat financer de Grècia.
|
|
A la Unió Europea (UE), el pols polític passa, en els pròxims mesos, per dues eleccions i per un referèndum. En primer lloc, les eleccions presidencials franceses del 2012, que tindran lloc, en primera volta, el 22 d'abril i, en segona volta, amb els dos candidats més votats, el 6 de maig del 2012. En segon lloc, les eleccions legislatives gregues, que tindran lloc, previsiblement, a l'abril. Finalment, Irlanda convocarà un referèndum per decidir si s'adhereix o no al pacte fiscal que 25 països de la Unió Europea, tots menys el Regne Unit i la República Txeca, van acordar el 30 de gener i que està en procés de ratificació per part de cada Estat.
|
|
|
|
Aquestes decisions, que hauran de prendre els ciutadans d'aquests països, són punts clau en l'horitzó immediat de la UE i, segons els resultats, podrien provocar un augment de la incertesa. Aquesta remor de fons es produeix en un context de desacceleració econòmica a la zona de l'euro, tal com ho posa en evidència el desglossament de la dada del PIB del quart trimestre. El creixement interanual del 0,7% del PIB encobreix una forta heterogeneïtat. Mentre alguns països, com Itàlia o els Països Baixos, presenten creixements negatius interanuals del 0,5% i del 0,7%, respectivament, la locomotora alemanya manté un creixement interanual del 2%.
|
|
L'agenda política està centrada en les eleccions que se celebraran a França i a Grècia.
|
|
Un dels components que ha presentat una tendència més preocupant ha estat el consum privat, amb un creixement interanual del 0,6% negatiu. En un entorn d'incertesa política i econòmica, les famílies han optat per reduir despeses. Aquesta decisió també ha comportat un creixement menor de la inversió privada, afectada per l'atonia de la demanda i per la dificultat d'obtenir crèdit per finançar les oportunitats empresarials. Mentrestant, els Estats membres mantenen les trajectòries de consolidació fiscal, la qual cosa va provocar una caiguda interanual de la despesa pública del 0,3% al conjunt de la zona de l'euro. Afortunadament, les exportacions netes ho van compensar, ja que la caiguda de les importacions va ser més intensa que la desacceleració de les exportacions, de manera que la demanda externa va aportar tres dècimes al creixement del PIB del quart trimestre.
|
|
Els indicadors avançats suggereixen que el deteriorament econòmic s'hauria de frenar.
|
|
Les dades mostren que l'any passat va començar amb un fort creixement, el qual, però, va perdre força a mesura que passava el temps. Enguany, el perfil podria ser exactament l'oposat, és a dir, inici d'any amb un nivell d'activitat econòmica molt feble i final amb una mica més de força. La majoria dels indicadors avançats publicats fins ara indiquen que el fort deteriorament econòmic de l'últim trimestre de l'any passat s'hauria de frenar.
|
|
|
|
Des del punt de vista de la demanda, la confiança dels consumidors ha millorat una mica des del mínim de 21,3 punts negatius marcat al desembre. L'avanç no ha estat substancial, en part, perquè està limitat per la feblesa del mercat laboral. Al gener, la taxa d'atur de la zona de l'euro es va situar en el 10,7%, dues dècimes per damunt del registre mitjà de l'últim trimestre del 2011.
|
|
|
El sector exterior es manté com el principal puntal de la recuperació.
|
|
Al gener, 185.000 persones van perdre la feina, i, en total, hi ha 16,9 milions de persones aturades. Aquest és un indicador retardat de l'activitat econòmica, però és important destacar que no s'assolia una xifra tan elevada des de l'octubre del 1997. Aquesta dada, però, amaga una forta heterogeneïtat entre països, des de la taxa d'atur del 23,3% a Espanya fins a la taxa del 4% a Àustria.
|
|
|
|
L'estabilització de l'índex de confiança dels consumidors s'ha traduït, al gener, en un increment intermensual del 0,3% de les vendes al detall, de manera que el creixement interanual ha passat d'una contracció de l'1,1% a un creixement nul. La dada és un bon exemple d'aquesta lleugera millora, ja que les vendes al detall havien presentat quatre caigudes consecutives intermensuals en els mesos previs.
|
|
|
|
El sector exterior es manté com el principal puntal de la recuperació. El dèficit comercial del mes de gener es va reduir fins als 7.600 milions d'euros, amb una millora de 1.500 milions d'euros en relació amb el mes de desembre. I això malgrat que l'augment del preu del petroli va encarir de forma considerable les importacions de cru.
|
|
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, la producció industrial del mes de gener es va contreure l'1,2% i va reduir la caiguda presentada al desembre, de l'1,8%. I s'entreveu una recuperació addicional, atesa la temptativa de millora dels índexs de confiança empresarial a la zona de l'euro. Això podria reforçar la idea que la tendència de deteriorament econòmic hauria tocat fons. L'índex de confiança industrial ha millorat, des dels -7,0 punts del gener fins als -5,8 punts del febrer. L'índex de sentiment econòmic, que representa un agregat de la confiança dels empresaris i dels consumidors, va pujar un punt en relació amb el mes anterior, fins als 94,4 punts.
|
|
|
|
|
Tal com vam avançar a l'últim Informe Mensual, un dels riscos latents per a la recuperació econòmica és el preu del petroli. Ara com ara, el seu augment manté la inflació en el 2,7% des del desembre. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou els components més volàtils, l'alimentació i l'energia, es manté en l'1,5% interanual.
|
|
L'increment del preu del petroli evita la reducció de la inflació.
|
|
Desglossant la dada de la inflació, trobem que, al febrer, els components més inflacionistes, en relació amb el mes anterior, van ser la benzina, el transport, l'electricitat i el tabac.
|
|
|
|
Aquestes dades ens han obligat a revisar la nostra previsió d'inflació per a enguany de l'1,7% al 2,0%, lleugerament per sota de la revisió realitzada pel Banc Central Europeu, que va apujar la previsió del 2,0% al 2,4%. El banc emissor imputa el moviment a l'increment del preu del petroli i a les pujades esperades dels impostos indirectes en alguns països. A la seva nota, explica que, per fer la previsió dels preus de petroli, té en compte la seva corba de futurs. La nostra visió sobre el preu del petroli és menys pessimista, ja que considerem que no assolirà un nivell tan alt. La declaració del ministre del Petroli de l'Aràbia Saudita, Ali Naimi, afirmant que el preu de l'or negre no estava justificat i anunciant que el seu país augmentaria la producció fins al 25% si fos necessari per reduir el preu, reforça aquesta idea. Evidentment, els països productors de petroli desitgen maximitzar els ingressos, però no volen generar una recessió mundial.
|
|
|
|
Tot i que la nostra estimació és més optimista, compartim plenament la preocupació que mostren la majoria de bancs centrals, entre els quals hi ha el Banc Central Europeu, sobre el risc latent de noves pujades de la inflació i sobre l'impacte negatiu que això tindria sobre la renda disponible de les famílies.
|
|
Els ajustaments fiscals i el despalanquejament del sector privat impedeixen una forta recuperació econòmica.
|
|
Resumint, la Unió Europea ha esquivat un gran escull a Grècia, tot i que els reptes que té plantejats la república hel·lènica continuen sent considerables. No obstant això, mitjançant el bescanvi de deute, s'ha evitat una fallida desordenada que hauria tingut conseqüències desestabilizadores més greus, per la via del contagi, en altres països membres de la UE. A més a més, els indicadors econòmics apunten a una estabilització del deteriorament econòmic experimentat en els últims trimestres. No obstant això, els ajustaments fiscals, que, en alguns països, són intensos, combinats amb els processos de despalanquejament del sector privat haurien d'impedir un fort dinamisme de l'activitat econòmica. En definitiva, si fa uns mesos el pessimisme s'apoderava dels agents econòmics, sembla que aquest estat d'ànim ha de ser matisat per les últimes dades econòmiques, tot i que no elimina la fràgil situació econòmica de la zona de l'euro.
|
Despalanquejament bancari a Europa, repercussions al món emergent?
|
|
|
|
Tendim a analitzar la crisi financera de la zona de l'euro en una clau que podríem anomenar eurocèntrica. Ens preocupa, per exemple, que el procés de despalanquejament bancari que s'està produint pugui penalitzar el creixement d'Europa mitjançant una restricció del crèdit. Tot i que comprensible, aquesta visió eclipsa altres derivades del procés. En particular, s'esmenta poc, en el debat públic, el possible impacte que el despalanquejament de la banca de la zona de l'euro pugui tenir en el finançament d'altres regions del món, en particular de les economies emergents. No obstant això, es tracta d'una qüestió rellevant, perquè hi conflueixen dos fets que no sempre són tinguts en compte.
|
|
|
|
El primer és l'elevada importància que té el crèdit estranger en el finançament de les economies emergents. Segons dades del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), entre el primer trimestre del 2005 i el tercer del 2011, l'últim amb xifres disponibles, els actius exteriors enfront de les economies emergents en mans de bancs gairebé es van triplicar i han assolit, actualment, els 4,8 bilions de dòlars, un total equivalent, aproximadament, al 25% del crèdit nacional de les economies emergents i al 20% del seu PIB. Es tracta, a més a més, d'un procés notablement dinàmic, ja que, malgrat que quatre d'aquests set anys estan ja dominats per la crisi financera global, el crèdit estranger ha aconseguit créixer el 5% en mitjana trimestral. Aquest context dinàmic permet restar dramatisme al descens dels actius exteriors bancaris registrat en el tercer trimestre del 2011 i a la seva probable continuïtat en el quart trimestre.
|
|
|
|
Una segona realitat, no sempre recordada, és el paper preponderant que tenen els bancs europeus en aquest finançament exterior. Tal com s'aprecia al gràfic següent, aproximadament el 44% del finançament bancari internacional prové de bancs de la zona de la moneda única, seguits en importància pels bancs britànics (el 19% del total). Els bancs dels Estats Units mantindrien una quota sensiblement menor, de l'ordre del 15% del total. Per completar la visió convé esmentar la distribució geogràfica del finançament internacional bancari europeu. Com era d'esperar, és molt dominant a l'Europa emergent (el 80% dels actius exteriors en mans de la banca de la zona de l'euro), seguida, a distància, per l'Amèrica Llatina (el 50%). La seva importància és sensiblement menor a l'Àsia emergent i a l'Àfrica.
|
|
|
|
Considerant els dos fets conjuntament, el de la importància creixent del crèdit bancari exterior per a les economies emergents i el de la preponderància europea en aquesta modalitat de finançament (en especial a l'Europa emergent), s'entén la preocupació expressada per alguns analistes: si per afrontar les noves necessitats de capitalització, els bancs europeus es decantessin per reduir el palanquejament enfront de les contrapartides emergents, es podria produir un empitjorament sobtat del crèdit de la part del globus que, ara com ara, ha aconseguit salvaguardar el creixement?(1)
|
|
|
|
|
La resposta, a data d'avui, és que hi ha dos grans factors que poden ajudar a reduir aquest risc: i) la capacitat d'altres zones de suplir, si més no en part, el paper de la zona de l'euro en el finançament exterior emergent, i ii) l'existència de matisos sobre la vulnerabilitat autèntica de l'Europa emergent per afrontar l'efecte d'un hipotètic despalanquejament.
|
|
|
|
Així, quan s'analitza l'evolució temporal del crèdit exterior al conjunt de les economies emergents, es constata que existeix una substitució del paper del finançament exterior provinent de la zona de l'euro pel que realitzen els bancs dels Estats Units, el Regne Unit i la resta del món. En termes quantitatius, la quota de la zona de l'euro va baixar en 10 punts percentuals des del quart trimestre del 2008 (quan va assolir el nivell màxim), mentre que la nord-americana i la britànica ho van fer en quatre punts percentuals i la d'altres països en dos punts. Tot plegat, com s'ha comentat més amunt, en un context de creixement del volum total dels actius externs enfront dels emergents. Diferents analistes coincideixen a assenyalar que hi ha raons per creure que els bancs de la Xina i del Regne Unit podrien continuar jugant un paper compensador en el futur si el despalanquejament europeu fos realment intens, en especial a la regió crítica de l'Àsia emergent.
|
|
|
|
(1) Un debat previ, però diferent, al que ens ocupa en el present requadre fa referència a l'abast que, efectivament, acabarà tenint aquest procés de despalanquejament. Com ho destaca un estudi recent del BPI, es tracta d'una discussió oberta, amb càlculs de despalanquejament molt contrastats, que oscil·len entre els 0,5 bilions de dòlars i els 3 bilions de dòlars en els pròxims anys, és a dir, una xifra que balla entre l'1% i el 5% dels actius bancaris totals de la UE. Vegeu, en concret, G. Peter, M. Drehmann i V. Sushko (2012), «European Bank Funding and Deleveraging», BIS Quarterly Review (març), i Morgan Stanley (2011), «European Banks. What are the Risks of ?1.5-2.5tr Deleveraging».
|
|
|
|
Pel que fa al segon dels factors comentats, el relatiu a l'Europa emergent, un estudi recent del BPI apunta al fet que la composició i el termini del crèdit bancari exterior moderaran el risc.(2) Així, i malgrat que el BPI constata que l'Europa emergent presenta febleses, atesa l'elevada participació de la banca estrangera en el crèdit total dels països (aproximadament, el 50% del crèdit total està participat per la banca de la zona de l'euro, amb valors sensiblement superiors en països com Hongria i Romania), la preponderància del crèdit a les filials (enfront del crèdit a les empreses, al sector públic, etc.) limita, en part, la vulnerabilitat financera d'Europa. Això és degut al fet que la primera d'aquestes modalitats tendeix a ser menys volàtil que la segona i proporciona més protecció davant els canvis sobtats d'orientació financera per part dels bancs estrangers.
|
|
|
|
Un segon aspecte relacionat amb la composició fa referència a la forma que adopten els actius transfronterers. Si són títols de deute comercialitzable (en contraposició a préstecs no comercialitzables), la facilitat, per part dels creditors estrangers, per disposar dels actius és més gran (i, per tant, la vulnerabilitat de l'economia emergent en qüestió). D'acord amb les dades del BPI, només el 10% dels actius internacionals en mans dels bancs de la zona de l'euro es manté en forma d'actius negociables. Finalment, pel que fa a l'estructura de venciments, també permet reduir el risc de reversió sobtada del finançament exterior, ja que, de la cartera d'actius exteriors dels bancs de la zona de l'euro, els que tenen la contrapartida a l'Europa emergent tendeixen a ser a llarg termini (venciment superior a un any, que representa dos terços del total i que cal comparar, per exemple, amb el 50% de l'Àsia emergent).
|
|
|
|
En definitiva, sobre la qüestió que ens ocupa, només s'emetrà un judici definitiu en un futur proper. Així i tot, de la discussió anterior, es pot concloure que la importància de la banca europea en el finançament exterior dels emergents, en especial a l'Europa emergent, obliga a tenir en compte el desenvolupament del procés de despalanquejament europeu. Tot plegat, però, matisat per la capacitat del sistema financer internacional de substituir, en part, el paper dels bancs europeus, mitjançant el recurs al finançament de bancs d'altres zones i a altres mitjans de finançament, com els bons, i per la mitigació de la concentració del risc a l'Europa emergent per la forma i pel termini en què es manté el finançament.
|
|
|
|
(2) Vegeu S. Avdjiev (2011), «Evaluating the Potential Impact of Deleveraging by Euro Area Banks on Emerging Economies», BIS Quarterly Review (desembre).
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Àlex Ruiz
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
Alemanya
|
Modest to de l'economia alemanya al començament del 2012
|
|
Alguns senyals de feblesa enterboleixen un panorama més aviat favorable per a l'economia germànica.
|
|
Els indicadors econòmics disponibles apunten, en conjunt, a una expansió moderada de l'economia germànica en el primer trimestre de l'exercici. D'aquesta manera, la recuperació en marxa evitaria la caiguda en una recessió tècnica després de la lleugera reculada anotada en el quart trimestre del 2011. No obstant això, cal assenyalar que han aparegut alguns senyals de feblesa, atribuïbles, en part, als alts nivells assolits pels preus del petroli.
|
|
La producció industrial alemanya creix més del que s'esperava al gener, però les perspectives a curt termini no són esperançadores.
|
|
Pel costat de la demanda, el consum es mostra apagat en els primers mesos de l'any. Les vendes al detall, la producció industrial de béns de consum i les matriculacions de turismes van presentar variacions interanuals negatives al gener, per bé que les vendes d'automòbils es van estabilitzar al febrer. No obstant això, la confiança del consumidor va millorar en el primer bimestre i es va col·locar sensiblement per damunt de la mitjana històrica. D'aquesta manera, el consum hauria de seguir una tònica ascendent, amb el suport de les expectatives d'un augment de la renda disponible de les famílies.
|
|
|
|
Pel que fa a la inversió, les perspectives són més aviat favorables, sustentades en previsions de creixement de la demanda i en uns baixos nivells de tipus d'interès. Quant als béns d'equipament, la demanda d'inversió provindrà de la substitució i de l'ampliació de la capacitat productiva. Al gener, la producció industrial de béns d'equipament va registrar un fort impuls i la taxa de variació anual va arribar al 7,1%.
|
|
|
|
El comerç exterior també va començar bé l'any. Les exportacions de mercaderies van augmentar el 2,3% en relació amb el mes anterior en termes desestacionalizats i el 9,3% en relació amb el mateix mes del 2011. Per la seva banda, les importacions van registrar un augment intermensual del 2,4% i un increment interanual del 6,3%. D'aquesta manera, al gener, el superàvit comercial es va ampliar fins als 13.100 milions d'euros, amb una alça del 29,7% en relació amb dotze mesos abans.
|
|
|
|
Des del punt de vista de l'oferta, la producció industrial va proporcionar una sorpresa agradable en el primer mes del 2012 en anotar un ascens intermensual de l'1,4%. No obstant això, la caiguda gradual de les comandes industrials presagia que el sector secundari perdrà força en el pròxim període. Aquesta feblesa podria ser compensada per la construcció, que va créixer el 4,3% al gener en relació amb el mes precedent. Pel que fa als serveis, al gener, l'hoteleria va registrar un augment interanual del 0,8% de la xifra de negocis en termes reals. En el primer bimestre, la confiança del sector terciari va mostrar una recuperació en relació amb l'últim trimestre del 2011, però amb prou feines va recuperar el nivell normal.
|
|
|
|
El mercat de treball, que, habitualment, segueix amb un cert retard les evolucions conjunturals, va continuar creant ocupació al gener. No obstant això, al febrer, l'indicador de demanda de treball BA-X va baixar una mica, tot i mantenir-se en un nivell elevat. Les pressions alcistes dels costos laborals hi podrien haver influït. Per la seva banda, la inflació va pujar en dues dècimes al febrer fins al 2,3% interanual, impulsada pels preus energètics. D'aquesta manera, va interrompre una via descendent des de l'octubre de l'any passat. Les perspectives de la inflació apunten cap avall, per bé que no es pot descartar una alça inesperada del preu del cru.
|
|
El Govern alemany aprova un programa de reformes per continuar en forma.
|
|
En aquest marc de clarobscurs, continuem mantenint la previsió d'un creixement anual del 0,5% per a l'economia alemanya el 2012. Aquest creixement modest contrasta amb els més desfavorables esperats per a la resta de les economies més grans de la zona de l'euro i es basa en la competitivitat de l'economia germànica. Així i tot, si la situació de la resta d'economies europees empitjorés, Alemanya també es veuria afectada, malgrat basar l'expansió en la demanda interna.
|
|
|
|
En aquesta tessitura, al principi de la primavera, el Govern alemany va aprovar el programa de reformes per al 2012, que inclou les mesures a nivell comunitari del Pacte per l'Euro Plus. A més a més, per potenciar la bona marxa econòmica, es milloraran les condicions financeres per al capital de risc i es facilitarà la immigració qualificada, entre d'altres mesures.
|
França
|
L'economia francesa polsa amb feblesa
|
|
|
|
Els problemes de competitivitat, la situació delicada d'alguns dels seus socis comercials i les mesures d'austeritat engegades per reconduir les finances públiques llasten l'impuls de l'economia gal·la. Així, en els primers mesos del 2012, els indicadors apunten a un estancament econòmic en el primer trimestre, la qual cosa representa una desacceleració després del creixement intertrimestral del 0,2% anotat en el període octubre-desembre del 2011.
|
|
Els indicadors apunten a un estancament de l'economia gal·la en el primer trimestre.
|
|
Per al conjunt de l'exercici, no variem la nostra previsió anterior d'un augment anual del 0,1%, ja que els factors indicats més amunt persistiran. No obstant això, si l'entorn macroeconòmic global millora més del que s'esperava, no es pot descartar una sorpresa positiva. No obstant això, també hi ha riscos a la baixa, com, per exemple, l'alça dels preus de les primeres matèries o la intensificació de la crisi del deute sobirà dels països de la perifèria de la zona de l'euro.
|
|
S'amplia el dèficit exterior per compte corrent francès al gener.
|
|
En tot cas, el consum de les llars ha mostrat molt poc vigor a l'inici de l'any. Així, el consum de béns va disminuir el 0,4% al gener en relació amb el mes anterior, a causa, especialment, de la caiguda dels cotxes. Al febrer, les vendes de turismes van presentar un descens interanual del 24,4%, per bé que aquesta taxa està afectada pel final, un any abans, dels subsidis per a la compra. En el mateix mes, les vendes al detall van anotar una reculada intermensual de l'1,8%. La confiança dels consumidors es col·loca en un nivell relativament baix per la preocupació per l'ascens de l'atur i de la inflació. Així, la taxa d'atur va arribar al 10,0% al gener, 4 dècimes més que dotze mesos abans, i la inflació es va mantenir en el 2,3% al febrer, 6 dècimes més que al febrer del 2011, per la pressió dels preus energètics i dels aliments frescos, a causa de la mala climatologia del mes. Pel que fa a la inversió en béns d'equipament, malgrat els reduïts tipus d'interès, el baix nivell de la utilització de la capacitat productiva no la impulsa.
|
|
|
|
Pel que fa al sector exterior, al gener, es va ampliar el dèficit per compte corrent fins als 4.200 milions d'euros, enfront dels 2.800 del desembre, en termes desestacionalitzats, resultat propiciat, primordialment, per un superàvit inferior dels serveis i, amb menys pes, de les rendes d'inversió. En qualsevol cas, posa de manifest la subsistència de problemes de competitivitat de l'economia francesa.
|
|
Projecte de llei per reduir les càrregues administratives de les empreses a França.
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, també s'aprecia un to feble. La producció industrial va créixer el 0,3% al gener en relació amb el desembre, però menys del que s'esperava. Al febrer, les enquestes apuntaven a una lleugera reculada, a causa de l'automòbil i de la metal·lúrgia. No obstant això, el nivell normal de les comandes assegurava una lleugera expansió a curt termini. D'altra banda, els habitatges iniciats van augmentar el 2,6% al gener en relació amb el mes previ en termes desestacionalitzats. Pel que fa als serveis, al febrer, es van mostrar estabilitzats, amb un impuls per part de les activitats informàtiques, que contrarestava una flexió de l'hoteleria.
|
|
|
|
D'altra banda, la prima de risc, mesurada pel diferencial amb el deute sobirà alemany a deu anys, va continuar millorant i es va col·locar en 91 punts bàsics cap a la meitat de la quarta setmana de març, la meitat del nivell rècord del novembre del 2011. Així mateix, al gener, el crèdit destinat a les empreses mantenia un ritme de creixement anual del 5,2%. D'altra banda, el nombre de contratemps empresarials continuava reculant, per bé que perdia impuls al gener, en registrar una taxa de variació interanual del 0,7%. El fons de dinamisme de l'economia francesa també es manifestava en un increment interanual de la creació d'empreses del 4,3% en el període desembre-febrer.
|
|
|
|
Per afrontar els problemes de competitivitat comentats més amunt, al final de febrer, el Parlament francès va adoptar definitivament el projecte de llei de simplificació legal i d'alleujament de la càrrega administrativa. Amb això es pretén reduir els costos per a les empreses dels formularis administratius, entre d'altres mesures.
|
Itàlia
|
Itàlia: tímids senyals de millora, dins la gravetat
|
|
La confiança del consumidor italià repunta lleugerament al febrer, però es troba en un nivell molt baix.
|
|
La revisió de les dades de la comptabilitat nacional del quart trimestre del 2011 de la tercera economia de la zona de l'euro va confirmar-ne l'entrada en recessió. No obstant això, la caiguda interanual de l'últim trimestre va ser revisada a l'alça en una dècima fins al -0,4%. Les dades detallades van mostrar que tots els principals components de la demanda interna van contribuir negativament al creixement trimestral del PIB, mentre que el sector exterior hi va aportar 0,7 punts percentuals. En el conjunt de l'exercici, el PIB corregit de calendari va augmentar el 0,5% en relació amb el 2010.
|
|
El Govern italià emprèn la reforma laboral per introduir més flexibilitat al mercat de treball.
|
|
En l'últim mes, han aparegut alguns senyals de millora. Així, l'índex de sentiment econòmic va anotar una lleugera pujada després de dues reculades consecutives. No obstant això, es trobava significativament per sota de la mitjana històrica. Malgrat que el programa de reformes engegat pel nou Govern possibilitarà un major creixement a la llarga, a curt termini l'economia italiana continuarà patint els efectes de les necessàries mesures d'austeritat i de la pèrdua de competitivitat acumulada. Per això, continuem mantenint una previsió d'una caiguda anual del PIB de l'1,5% en aquest exercici.
|
|
|
|
Pel costat de la demanda, les vendes al detall van registrar un creixement intermensual del 0,7% al gener en termes desestacionalitzats, després de dos mesos de descensos. No obstant això, al febrer, les matriculacions d'automòbils van intensificar l'enfonsament interanual, fins a marcar una variació del -18,9%. La confiança del consumidor va repuntar lleugerament al febrer, però es va col·locar en un nivell molt deprimit, limitada per expectatives de contracció de la renda disponible i per l'evolució desfavorable del mercat laboral. Així, la taxa d'atur es va enfilar fins al 9,2% al gener, 3 dècimes més que al desembre, i va marcar la cota màxima dels últims anys. La inflació tampoc no va donar cap alegria als consumidors al febrer, ja que va pujar lleugerament fins al 3,3%.
|
|
|
|
Pel que fa al vessant exterior, al gener, les exportacions de béns van disminuir el 2,5% en termes desestacionalitzats, mentre que les importacions només van fer-ho el 0,5%. Així, el dèficit comercial es va situar en 4.350 milions d'euros, tot i que el saldo no energètic era positiu per un import de 1.800 milions. No obstant això, en relació amb el gener del 2010, l'evolució era millor, ja que les exportacions van pujar el 4,3%, mentre que les compres a l'estranger van baixar el 2,6%, la qual cosa implica una correcció del dèficit, tot i que insuficient.
|
|
El ministre d'Hisenda du a terme una revisió impositiva per impulsar la inversió privada.
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, la producció industrial es va continuar reduint en el primer mes de l'any, el 2,5% en relació amb el desembre, i va presentar una caiguda interanual del 5,0%. Les perspectives a curt termini no són bones, atesa la contracció de les comandes, al gener, del 7,4% intermensual i del 5,6% interanual. Les coses no van anar millor a la construcció al principi de l'exercici, quan la producció va caure el 7,8% intermensual, afectada per la crisi immobiliària. Pel que fa als serveis, la confiança va repuntar lleugerament al febrer, però es va situar en un nivell baix.
|
|
|
|
D'altra banda, la prima de risc s'ha reduït sensiblement en l'últim període. Així, el diferencial amb les obligacions de l'Estat alemanyes a deu anys, que havia registrat un màxim de 550 punts bàsics al novembre passat, va baixar fins a uns 300 punts bàsics al principi de la primavera. La rendibilitat dels títols del Tresor italià a llarg termini es va arribar a col·locar per sota del 5% cap a la meitat de març per primera vegada des de l'agost del 2011.
|
|
|
|
Aquesta millora és atribuïble, en part, al suport prestat pel Banc Central Europeu, però també hi han contribuït els programes de reformes en marxa i la reconducció del dèficit públic, que es va situar en el 3,9% del PIB el 2011, enfront del 4,6% del 2010. En aquest sentit, després de l'entrada en vigor dels paquets «Salva Italia», «Cresci Italia» i «Semplifica Italia», el Govern transalpí va aprovar, cap al final de març, un projecte de llei d'una àmplia reforma laboral per introduir més flexibilitat i eficiència al mercat de treball.
|
Regne Unit
|
Regne Unit: revisió dels impostos per dinamitzar l'economia
|
|
|
|
L'esforç de consolidació fiscal realitzat pel Regne Unit durant l'últim any li ha passat factura, ja que ha patit una intensa reducció de l'activitat econòmica, tal com ho posa de manifest el creixement del producte interior brut el 2011, que va ser només del 0,8%. A més a més, la perspectiva econòmica continua sent poc optimista.
|
|
|
|
Atesa aquesta situació, el ministre d'Hisenda del Regne Unit, George Osborne, ha anunciat un descens de la taxa que paguen les rendes més elevades i de l'impost de societats per incentivar la inversió privada. Està previst que la taxa de les rendes superiors a 150.000 lliures anuals baixi del 50% al 45%, a partir de l'abril del 2013. Tot i que el canvi més significatiu, a curt termini, és la revisió a la baixa de l'impost de societats, que es reduirà del 26% al 24% a partir del mes d'abril d'enguany, amb la previsió que se situï en el 22% el 2014.
|
|
La inflació al Regne Unit manté la tendència de reducció.
|
|
George Osborne considera que això convertirà el Regne Unit en un dels països més competitius a l'hora d'atreure empreses. No obstant això, va reiterar la seva voluntat de compensar aquestes retallades d'impostos per mantenir el pla d'austeritat fiscal. Per aquest motiu, ha decidit apujar el 5% els impostos que graven la compra d'habitatges amb un valor superior als 2 milions de lliures esterlines. D'altra banda, per frenar la pràctica, en la compra d'un habitatge, d'evadir el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (IAJD), si es fa a través d'una societat, ha aprovat un nou impost del 15% en aquests casos. Fins ara, el nivell més alt de l'IAJD era del 5% per als habitatges amb un valor superior al milió de lliures.
|
|
|
|
El ministre d'Hisenda reforçarà també les mesures de lluita contra l'evasió fiscal. I ha apujat l'impost que grava els actius dels bancs que operen al Regne Unit. Addicionalment, s'han incrementat els impostos indirectes, com, per exemple, l'impost sobre el tabac, que incrementa el preu del paquet de cigarrets en 37 penics. D'aquesta manera, el ministre d'Hisenda intenta evitar la pèrdua de la màxima qualificació creditícia per al seu país, que actualment és d'AAA. L'objectiu marcat és eliminar el dèficit fiscal, que, actualment, supera el 8% del producte interior brut, l'any 2017. I el repte durant l'any fiscal que comença a l'abril del 2012 és intens, ja que l'objectiu és rebaixar el dèficit fiscal fins al 5,9% del PIB al final de març del 2013.
|
|
|
|
Aquest anunci es va realitzar en un entorn d'atonia de la demanda agregada. La feblesa del mercat laboral ha afectat les vendes al detall del mes de febrer, quan es van contreure el 0,8% intermensual, la caiguda més important dels nou últims mesos, i, a més a més, s'ha revisat la dada del mes de gener fins al 0,3%, des del 0,9%.
|
|
|
|
Des de la perspectiva exterior, la balança comercial del Regne Unit ha registrat, al gener, un dèficit de 7.532 milions de lliures. Aquest saldo negatiu implica un deteriorament en relació amb el desembre, tot i que inferior al dels mesos d'octubre i de novembre, de manera que, si es manté aquest ritme, el sector exterior contribuiria positivament al creixement en el primer trimestre. Destaca la bona evolució de les exportacions a països que no pertanyen a la Unió Europea, sobretot cotxes i petroli, per la pujada del seu preu.
|
|
|
|
Des de la perspectiva de l'oferta, es manté el deteriorament de la producció industrial, que va presentar una caiguda del 0,4% intermensual al gener, mentre que la interanual va mostrar una contracció del 3,8% interanual. Gairebé sense excepció, la majoria de partides reflecteixen una contracció. Curiosament, aquesta dada contrasta amb una lleugera millora en les enquestes de clima empresarial al país.
|
|
|
|
La inflació manté la tendència de reducció, tal com ho mostra la dada del mes de febrer, que va presentar un creixement interanual del 3,4%, dues dècimes menys que en el mes anterior. Tot i que l'increment del preu del petroli ha alentit la caiguda del mes de febrer. Així i tot, es tracta del nivell més baix des del novembre del 2010 i reflecteix una caiguda important des del 5,2% registrat al setembre de l'any passat. No obstant això, el mateix Banc d'Anglaterra, en les actes publicades de la seva reunió de política monetària del mes de març, destaca, en relació amb la reunió precedent, la preocupació creixent per la inflació i per la seva possible repercussió en futures pressions salarials. I, fins i tot, avança que la previsió de l'1,8% al final del 2012 no reflecteix del tot el risc que representa l'increment de preu de l'or negre experimentat en els últims mesos.
|
Europa emergent
|
Europa emergent: recuperació en potència
|
|
A l'Europa emergent, la tensió financera ha remès.
|
|
Si calgués destacar les fonts d'incertesa que han presidit la recent conjuntura de l'Europa emergent, caldria esmentar les repercussions financeres de la crisi del deute sobirà de la zona de l'euro, la situació d'Hongria i l'abast de la fase de feblesa de l'activitat. El front de les tensions financeres està entrant en una fase aparent de reconducció, com ho testifiquen l'apreciable relaxament de la prima de risc dels bons sobirans a l'Europa emergent i les bones col·locacions de deute sobirà emès en divisa estrangera a Polònia i a Romania durant el primer trimestre de l'any. Es tracta d'un canvi induït per desenvolupaments exteriors a la regió, però d'importants conseqüències positives, atesa la dependència d'aquestes economies del finançament exterior.
|
|
La situació a Hongria continua sent d'espera, amb el Govern forçat a moure fitxa en matèria de política econòmica.
|
|
Pel que fa a Hongria, ha cridat notòriament l'atenció pública la decisió de la Unió Europea (UE) de no abonar un terç del fons de cohesió el 2013 si no s'anuncien mesures addicionals de retallada de despesa estructural abans del juny. Malgrat la ressonància mediàtica, es tracta d'un pas més en l'anomenat procediment de dèficit excessiu, i ja estava previst per la majoria d'analistes. L'element fonamental que continua dominant la discussió econòmica fa referència a la necessitat d'ajuda financera del Fons Monetari Internacional (FMI) i de la UE i a les possibilitats que es produeixi pròximament. En aquest àmbit, hi ha escasses novetats, però la millora de l'entorn financer internacional i les expectatives que el crèdit exterior acabi arribant han ajudat a facilitar una reducció del tipus d'interès al qual es finança el Govern.
|
|
|
|
Amb les turbulències financeres temporalment apaivagades i amb Hongria en una situació d'espera, l'atenció es focalitza, en les últimes setmanes, en el front estrictament macroeconòmic. Concretament, el principal interrogant és si la desacceleració econòmica ha tocat fons o si, en canvi, cal esperar que l'activitat cedeixi encara més. Sembla que els indicadors que reflecteixen amb més precisió les inflexions cícliques, com el de sentiment econòmic, suggereixen que el primer d'aquests escenaris és el que, efectivament, s'està materialitzant.
|
|
Sembla que l'activitat ha tocat fons en el tram final del 2011.
|
|
El sentiment econòmic mitjà de les cinc economies que ressenyem habitualment en aquestes pàgines (Polònia, Romania, la República Txeca, Hongria i Eslovàquia) va anotar, al desembre del 2011, el valor mínim des del desembre del 2009. A aquesta cota es va arribar després de vuit mesos consecutius de caiguda. A partir d'aquest nivell, l'índex ha repuntat dos mesos consecutius i, pel que sembla, dibuixa el que es pot acabar convertint en una tendència cap a la recuperació. Diferents elements reforcen aquesta conclusió. En primer lloc, diversos indicadors avançats (com, per exemple, els que publica l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) mostren que la recuperació de l'activitat s'estendrà als pròxims mesos. Així i tot, aquesta mateixa informació mostra que el ritme d'aquesta reactivació serà, ara com ara, contingut i que afecta amb més intensitat Polònia que les altres economies de la zona.
|
|
Els indicadors avançats suggereixen que, pel que sembla, la recuperació incipient s'està consolidant.
|
|
Un segon aspecte que permet substantivar l'escenari de recuperació és que es tracta d'un desenvolupament que supera el marc estrictament conjuntural i local. Des de fa unes setmanes, es comença a detectar un procés de moderada revisió de les expectatives de l'activitat global. Després de diversos mesos amb indicadors d'activitat millors del que s'esperava en països clau com els Estats Units o Alemanya, es comença a debatre si les contingudes previsions de creixement considerades des del final del 2011 no són superades, en sentit positiu, per la realitat. Ara com ara, per exemplificar aquesta percepció, poden servir unes declaracions recents de Christine Largarde, directora del Fons Monetari Internacional, en què afirmava que s'estava lleugerament millor que uns mesos enrere i, encara més significatiu, que valorava que les decisions adoptades, en el tram final del 2011, estaven fent efecte. Es tracta d'un judici de valor que, pel que sembla, cada cop és més compartit.
|
|
|
|
Quan hauríem de veure confirmat aquest canvi d'escenari? A l'Europa emergent, si ens centrem en la comptabilitat nacional, difícilment es detectarà un senyal clar abans de les dades de creixement del segon trimestre. Recordem que l'última xifra disponible, relacionada amb el quart trimestre del 2011, mostrava encara que l'activitat de la regió estava cedint. Atès que els indicadors mensuals milloren de forma molt gradual, el més probable és que, en el primer trimestre, assistim a un creixement intertrimestral positiu, però mínim, a la major part dels països.
|
|
La inflació repunta a causa de l'energia, però la política monetària no es mourà.
|
|
Malgrat que aquesta recuperació està en fase de temptativa, algunes veus s'han plantejat si la política monetària en canviarà l'orientació pròximament. La resposta és necessàriament negativa, ja que aquest gir seria prematur. No s'esperen augments del tipus d'interès de referència el 2012 a Polònia, la República Txeca, Eslovàquia o Romania. En el cas magiar, fins i tot, es barreja la possibilitat d'alguna rebaixa del tipus oficial, que podria passar de l'actual 7% a nivells del 6,5%-6,25% al final d'enguany, si s'acaba confirmant l'ajuda financera internacional. I tot això malgrat que la inflació va superar, al febrer, el llindar del 4% interanual a la majoria de països a causa del tensionament de l'energia (component que, en la mitjana de la regió, va avançar al voltant del 10% interanual).
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
