Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 356 - Abril 2012
|
|
|
Unió europea - Zona de l'euro
|
|
|
|
|
Zona de l'euro: allunyant-se del precipici
|
|
Grècia i les noves previsions de creixement a la UE centren l'interès econòmic i polític.
|
|
Durant el mes de març, s'han produït dos canvis significatius en la situació de Grècia. En primer lloc, s'ha efectuat el bescanvi del seu deute sobirà en mans dels creditors privats. El resultat del quitament del deute representa una reducció d'uns 105.000 milions d'euros en l'estoc de deute de la república hel·lènica, la qual cosa el situa en 245.000 milions d'euros, el 113,9% del producte interior brut (PIB).
|
|
|
|
Precisament, aquest era un dels requisits bàsics exigits per la troica per donar llum verd al segon pla de rescat financer. Aquesta reducció de l'endeutament grec és clau per assolir un nivell d'estoc de deute inferior al 120,5% del PIB el 2020, un nivell considerat clau per garantir la viabilitat financera del país. El segon factor vital ha estat l'aprovació, per part dels ministres de Finances de la zona de l'euro i del Fons Monetari Internacional, d'un segon pla de rescat.
|
|
La troica aprova el segon pla de rescat financer de Grècia.
|
|
A la Unió Europea (UE), el pols polític passa, en els pròxims mesos, per dues eleccions i per un referèndum. En primer lloc, les eleccions presidencials franceses del 2012, que tindran lloc, en primera volta, el 22 d'abril i, en segona volta, amb els dos candidats més votats, el 6 de maig del 2012. En segon lloc, les eleccions legislatives gregues, que tindran lloc, previsiblement, a l'abril. Finalment, Irlanda convocarà un referèndum per decidir si s'adhereix o no al pacte fiscal que 25 països de la Unió Europea, tots menys el Regne Unit i la República Txeca, van acordar el 30 de gener i que està en procés de ratificació per part de cada Estat.
|
|
|
|
Aquestes decisions, que hauran de prendre els ciutadans d'aquests països, són punts clau en l'horitzó immediat de la UE i, segons els resultats, podrien provocar un augment de la incertesa. Aquesta remor de fons es produeix en un context de desacceleració econòmica a la zona de l'euro, tal com ho posa en evidència el desglossament de la dada del PIB del quart trimestre. El creixement interanual del 0,7% del PIB encobreix una forta heterogeneïtat. Mentre alguns països, com Itàlia o els Països Baixos, presenten creixements negatius interanuals del 0,5% i del 0,7%, respectivament, la locomotora alemanya manté un creixement interanual del 2%.
|
|
L'agenda política està centrada en les eleccions que se celebraran a França i a Grècia.
|
|
Un dels components que ha presentat una tendència més preocupant ha estat el consum privat, amb un creixement interanual del 0,6% negatiu. En un entorn d'incertesa política i econòmica, les famílies han optat per reduir despeses. Aquesta decisió també ha comportat un creixement menor de la inversió privada, afectada per l'atonia de la demanda i per la dificultat d'obtenir crèdit per finançar les oportunitats empresarials. Mentrestant, els Estats membres mantenen les trajectòries de consolidació fiscal, la qual cosa va provocar una caiguda interanual de la despesa pública del 0,3% al conjunt de la zona de l'euro. Afortunadament, les exportacions netes ho van compensar, ja que la caiguda de les importacions va ser més intensa que la desacceleració de les exportacions, de manera que la demanda externa va aportar tres dècimes al creixement del PIB del quart trimestre.
|
|
Els indicadors avançats suggereixen que el deteriorament econòmic s'hauria de frenar.
|
|
Les dades mostren que l'any passat va començar amb un fort creixement, el qual, però, va perdre força a mesura que passava el temps. Enguany, el perfil podria ser exactament l'oposat, és a dir, inici d'any amb un nivell d'activitat econòmica molt feble i final amb una mica més de força. La majoria dels indicadors avançats publicats fins ara indiquen que el fort deteriorament econòmic de l'últim trimestre de l'any passat s'hauria de frenar.
|
|
|
|
Des del punt de vista de la demanda, la confiança dels consumidors ha millorat una mica des del mínim de 21,3 punts negatius marcat al desembre. L'avanç no ha estat substancial, en part, perquè està limitat per la feblesa del mercat laboral. Al gener, la taxa d'atur de la zona de l'euro es va situar en el 10,7%, dues dècimes per damunt del registre mitjà de l'últim trimestre del 2011.
|
|
|
El sector exterior es manté com el principal puntal de la recuperació.
|
|
Al gener, 185.000 persones van perdre la feina, i, en total, hi ha 16,9 milions de persones aturades. Aquest és un indicador retardat de l'activitat econòmica, però és important destacar que no s'assolia una xifra tan elevada des de l'octubre del 1997. Aquesta dada, però, amaga una forta heterogeneïtat entre països, des de la taxa d'atur del 23,3% a Espanya fins a la taxa del 4% a Àustria.
|
|
|
|
L'estabilització de l'índex de confiança dels consumidors s'ha traduït, al gener, en un increment intermensual del 0,3% de les vendes al detall, de manera que el creixement interanual ha passat d'una contracció de l'1,1% a un creixement nul. La dada és un bon exemple d'aquesta lleugera millora, ja que les vendes al detall havien presentat quatre caigudes consecutives intermensuals en els mesos previs.
|
|
|
|
El sector exterior es manté com el principal puntal de la recuperació. El dèficit comercial del mes de gener es va reduir fins als 7.600 milions d'euros, amb una millora de 1.500 milions d'euros en relació amb el mes de desembre. I això malgrat que l'augment del preu del petroli va encarir de forma considerable les importacions de cru.
|
|
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, la producció industrial del mes de gener es va contreure l'1,2% i va reduir la caiguda presentada al desembre, de l'1,8%. I s'entreveu una recuperació addicional, atesa la temptativa de millora dels índexs de confiança empresarial a la zona de l'euro. Això podria reforçar la idea que la tendència de deteriorament econòmic hauria tocat fons. L'índex de confiança industrial ha millorat, des dels -7,0 punts del gener fins als -5,8 punts del febrer. L'índex de sentiment econòmic, que representa un agregat de la confiança dels empresaris i dels consumidors, va pujar un punt en relació amb el mes anterior, fins als 94,4 punts.
|
|
|
|
|
Tal com vam avançar a l'últim Informe Mensual, un dels riscos latents per a la recuperació econòmica és el preu del petroli. Ara com ara, el seu augment manté la inflació en el 2,7% des del desembre. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou els components més volàtils, l'alimentació i l'energia, es manté en l'1,5% interanual.
|
|
L'increment del preu del petroli evita la reducció de la inflació.
|
|
Desglossant la dada de la inflació, trobem que, al febrer, els components més inflacionistes, en relació amb el mes anterior, van ser la benzina, el transport, l'electricitat i el tabac.
|
|
|
|
Aquestes dades ens han obligat a revisar la nostra previsió d'inflació per a enguany de l'1,7% al 2,0%, lleugerament per sota de la revisió realitzada pel Banc Central Europeu, que va apujar la previsió del 2,0% al 2,4%. El banc emissor imputa el moviment a l'increment del preu del petroli i a les pujades esperades dels impostos indirectes en alguns països. A la seva nota, explica que, per fer la previsió dels preus de petroli, té en compte la seva corba de futurs. La nostra visió sobre el preu del petroli és menys pessimista, ja que considerem que no assolirà un nivell tan alt. La declaració del ministre del Petroli de l'Aràbia Saudita, Ali Naimi, afirmant que el preu de l'or negre no estava justificat i anunciant que el seu país augmentaria la producció fins al 25% si fos necessari per reduir el preu, reforça aquesta idea. Evidentment, els països productors de petroli desitgen maximitzar els ingressos, però no volen generar una recessió mundial.
|
|
|
|
Tot i que la nostra estimació és més optimista, compartim plenament la preocupació que mostren la majoria de bancs centrals, entre els quals hi ha el Banc Central Europeu, sobre el risc latent de noves pujades de la inflació i sobre l'impacte negatiu que això tindria sobre la renda disponible de les famílies.
|
|
Els ajustaments fiscals i el despalanquejament del sector privat impedeixen una forta recuperació econòmica.
|
|
Resumint, la Unió Europea ha esquivat un gran escull a Grècia, tot i que els reptes que té plantejats la república hel·lènica continuen sent considerables. No obstant això, mitjançant el bescanvi de deute, s'ha evitat una fallida desordenada que hauria tingut conseqüències desestabilizadores més greus, per la via del contagi, en altres països membres de la UE. A més a més, els indicadors econòmics apunten a una estabilització del deteriorament econòmic experimentat en els últims trimestres. No obstant això, els ajustaments fiscals, que, en alguns països, són intensos, combinats amb els processos de despalanquejament del sector privat haurien d'impedir un fort dinamisme de l'activitat econòmica. En definitiva, si fa uns mesos el pessimisme s'apoderava dels agents econòmics, sembla que aquest estat d'ànim ha de ser matisat per les últimes dades econòmiques, tot i que no elimina la fràgil situació econòmica de la zona de l'euro.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
