Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 356 - Abril 2012
|
|
|
Conjuntura espanyola - Activitat econòmica
|
|
|
|
|
Brots verds a la primavera?
|
|
Alguns indicadors avançats apunten cap a la recuperació.
|
|
La primavera ha portat els primers brots verds, com a mínim això sembla. El mes passat, ja vam anunciar que un conjunt significatiu d'indicadors avançats s'havia estabilitzat i que, fins i tot, alguns d'aquests indicadors havien començat a remuntar. Això, ara, s'ha traduït en un repunt dels índexs sintètics d'activitat. La percepció general del mercat sobre la capacitat de recuperació de l'economia espanyola, en canvi, ha empitjorat. Una mostra d'això és que la prima de risc del deute públic espanyol, en lloc de millorar com la d'Itàlia o la de França, ha augmentat de forma significativa. Una de dues: o el repunt dels indicadors avançats és transitori o els mercats es guien per senyals equivocats. Qui té la raó?
|
|
|
|
La millora general dels indicadors avançats queda resumida en el repunt de l'índex sintètic d'activitat (ISA) que elabora el Ministeri d'Economia i en l'indicador avançat de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Com es pot observar al gràfic següent, la seva evolució està estretament relacionada amb la del producte interior brut (PIB) i, per tant, són uns bons indicadors avançats del seu comportament. L'indicador ISA del Ministeri d'Economia va experimentar una reculada important en l'últim trimestre de l'any passat, però la seva taxa de variació intertrimestral ha remuntat de forma significativa des del començament d'enguany. El comportament de l'indicador de l'OCDE és similar. Segons això, la reculada del PIB del primer trimestre del 2012 hauria de ser molt modesta. De tota manera, és molt important tenir en compte que la capacitat predictiva d'aquests indicadors millora a mesura que es van coneixent els diferents indicadors del primer trimestre. Per exemple, l'última dada disponible de producció industrial és la del gener. Per tant, aquests índexs canviaran quan es coneguin les dades del febrer i del març.
|
|
|
Els indicadors de demanda no són gaire esperançadors.
|
|
Per poder avaluar fins a quin punt aquests indicadors sintètics poden acabar canviant, cal analitzar amb més detall els seus principals indicadors. Pel costat de la demanda, les dades, de fet, no són gens esperançadores. L'índex de confiança dels consumidors, després de l'important deteriorament patit al gener, lluny d'estabi- litzar-se, ha tornat a anotar una severa reculada. El nivell en què es troba ara és equivalent al nivell mínim assolit el 2010. Sembla que la dada de les importacions no energètiques del mes de gener reforça la idea que el consum no s'ha recuperat durant el primer trimestre d'enguany. En termes interanuals, la reculada experimentada va ser del 6,8%, més del doble de la reculada de l'últim trimestre del 2011. Les dades de matriculació d'automòbils o de vehicles industrials tampoc no suggereixen un canvi de tendència.
|
|
|
|
És obligat fer un important matís a aquesta bateria d'indicadors negatius. Les vendes de les grans empreses de consum van experimentar una notable millora en el mes de gener. Mentre que, al desembre, van baixar el 4,8% interanual, la taxa de variació es va situar en l'1,3% al gener. No obstant això, encara és aviat per valorar si aquesta dada és fruit de la volatilitat inherent a la sèrie o si, en canvi, és un primer indici d'un possible canvi de tendència. En general, el que sí es pot afirmar és que, pel costat de la demanda, no trobem indicadors que justifiquin la millora dels indicadors sintètics, més aviat el contrari.
|
|
L'impuls prové del costat de l'oferta.
|
|
L'impuls ve pel costat de l'oferta. El consum d'electricitat continua marcant una clara tendència a l'estabilització. Si, en l'últim trimestre, va recular el 4,2%, en el mes de febrer, el descens, en termes interanuals, s'havia reduït a l'1,2%. Sembla que la producció industrial també ofereix símptomes d'estabilització, tendència que es reflecteix en la lenta millora de l'índex de confiança de la indústria.
|
|
|
|
Una possible explicació del comportament més positiu dels indicadors d'oferta podria ser el bon funcionament del sector exterior. En l'últim trimestre del 2011, la reculada de les exportacions en termes intertrimestrals va ser molt menor que la de les importacions, -1,6% i -6,5%, respectivament. Això va permetre que la contribució del sector exterior al creixement de l'economia fos clarament positiva, concretament d'1,3 punts percentuals. Les dades d'exportacions del mes de gener, però, no han estat gaire positives. És cert que la variació interanual se situa encara en terreny clarament positiu, el 3,9%, però la tendència a la baixa que mostraven les dades dels últims mesos, lluny d'estabilitzar-se, s'ha intensificat. Això contrasta amb les dades d'activitat econòmica dels principals països de la zona de l'euro, on sí sembla que els símptomes d'estabilització són una mica més ferms. Això permet pensar que, tot i que les dades de les exportacions del mes de gener no hagin estat gaire bones, la tendència a la baixa hauria d'assolir el nivell mínim en els pròxims mesos.
|
|
El suport de les exportacions s'afebleix.
|
|
Un cop repassats els principals indicadors d'oferta i de demanda, sembla clar que cal valorar amb molta cautela el repunt que han experimentat els principals indicadors sintètics d'activitat, ja que és probable que, a mesura que es vagin coneixent més dades, puguin canviar una mica el to. La pèrdua de confiança dels mercats en la capacitat de recuperació de l'economia espanyola, però, és difícil de justificar amb les dades comentades fins ara.
|
|
|
|
L'anàlisi detallada dels diferents indicadors no mostra una recuperació tan ferma com la que palesen els índexs sintètics, però tampoc no és cert que aquests últims hagin empitjorat gaire. El repunt de la desconfiança segurament és fruit de la incertesa que encara plana sobre el procés de consolidació fiscal i sobre la reestructuració del sector financer. Al final, el dèficit públic del 2011 va pujar fins al 8,5%, 3,5 punts percentuals per damunt de l'objectiu fixat per la Comissió Europea. Aquesta dada ha obligat a revisar l'objectiu d'enguany, que, finalment, s'ha fixat en el 5,3% del PIB. L'ajustament que s'haurà de fer serà enorme, proper als 50.000 milions d'euros. L'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat per a enguany és una peça fonamental per poder valorar les probabilitats d'èxit. Així mateix, en el mes d'abril, també coneixerem les estratègies de les diferents entitats per afrontar les noves exigències imposades al sector financer.
|
|
Els pressupostos de l'Estat i la reestructuració del sector financer són claus per recuperar la confiança.
|
|
Abril serà, doncs, un mes clau. La informació que tindrem sobre la marxa del primer trimestre serà molt més sòlida. I també ho serà la posició que adopti el mercat sobre la capacitat d'ajustar els comptes públics i de reestructurar amb èxit el sector financer.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
