Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 356 - Abril 2012
|
|
|
Conjuntura espanyola - Mercat de treball
|
|
|
|
|
Atur: repartiment desigual
|
|
La crisi gairebé iguala les taxes d'atur masculina i femenina.
|
|
Al febrer, el registre públic d'ocupació va comptabilitzar 112.269 persones aturades més que en el mes anterior, de manera que el nombre total d'aturats registrats puja a 4.712.098. Si tenim en compte l'estacionalitat, l'increment de l'atur del febrer és el segon més important des del setembre del 2009. Per la seva banda, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social va baixar el 2,6% interanual, percentatge que es tradueix en 49.710 cotitzadors menys que al gener. No obstant això, la destrucció de llocs de treball es reparteix de forma heterogènia entre la població i el territori.
|
|
|
|
Des de l'estiu del 2007, l'augment d'homes aturats ha doblat el de les dones. Una anàlisi detallada de l'enquesta de població activa (EPA) ens permet entendre el perquè. La crisi ha destruït el 13% de l'ocupació que l'economia espanyola registrava a l'estiu del 2007. L'esclat de la bombolla immobiliària ha destruït més de la meitat dels llocs de treball a la construcció, mentre que la caiguda general de l'activitat ha eliminat, fins ara, el 22% i el 9%, respectivament, de l'ocupació al sector industrial i a l'agrícola. Atès que els homes aglutinen la major part de l'ocupació d'aquests sectors (més del 90% dels ocupats a la construcció són homes, els quals sumen el 75% a la indústria i a l'agricultura), la taxa d'atur masculina ha augmentat més que la de les dones i gairebé ha igualat la taxa d'atur femenina.
|
|
Fins i tot els joves amb doctorat tenen taxes d'atur del 26%.
|
|
Si, en el tercer trimestre del 2007, la taxa d'atur masculina se situava en el 6,2%, la femenina ho feia en el 10,5%. Avui difereixen només en 9 dècimes i se situen en el 22,5% i en el 23,3%, respectivament. La crisi ha estat comparativament més benèvola amb les dones. Gairebé el 90% de les dones treballen al sector serveis, on l'ocupació s'ha reduït amb prou feines el 5% des del màxim històric de l'estiu del 2008. No obstant això, després d'un comportament positiu el 2010, l'ocupació al sector serveis va ser responsable del 35% del total de llocs de treball perduts el 2011. Si es manté aquesta tendència, i les dades d'aturats registrats al febrer, en relació amb les del desembre, mostren un increment del nombre de dones aturades superior al dels homes, la situació tampoc no serà esperançadora per a les dones.
|
|
|
|
Pel que fa a la nacionalitat, un de cada quatre treballadors del sector més copejat per la crisi, la construcció, era estranger, i, atès que el nombre d'estrangers en aquest sector s'ha reduït el 69% en tres anys, molts immigrants han acabat aturats, s'han recol·locat a l'agricultura o han optat per emigrar. Segons l'EPA, des del començament del 2008, el nombre d'aturats estrangers ha augmentat en 721.000 persones i la seva taxa d'atur suma el 35%, enfront del 21% de la taxa d'atur dels actius de nacionalitat espanyola. En aquest mateix període, però, el nombre d'estrangers al sector agrícola s'ha incrementat el 20%. La falta d'opcions laborals ha provocat, a més a més, que, el 2011, es produís per primera vegada una sortida neta de població estrangera, que arribaria gairebé a les 30.000 persones.
|
|
Andalusia i Canàries, amb taxes del 30%, lideren l'atur.
|
|
Sembla que una educació millor pot ser una sortida per tenir més possibilitats de trobar feina, ja que, a mesura que puja el nivell educatiu, baixa la taxa d'atur. No obstant això, la dificultat d'accedir al mercat laboral provoca que un de cada dos menors de 25 anys que volen treballar no puguin fer-ho i que, fins i tot amb estudis superiors, la taxa d'atur no baixi del 39%. Si aconsegueixen doctorar-se amb menys de 30 anys, els joves s'enfronten a una taxa d'atur del 26%.
|
|
|
|
|
Des d'una perspectiva geogràfica, Andalusia i Canàries encapçalen l'atur a Espanya i se situen entre les cinc regions amb més atur d'Europa. Segons les últimes dades d'Eurostat, del 2010, vuit de les dotze regions europees amb més atur són espanyoles. Les altres quatre regions són territoris francesos d'ultramar. L'explicació a la disparitat regional espanyola és deguda a les activitats desenvolupades als diferents territoris. Les regions, com el País Basc, Navarra o Aragó, on la força laboral (comparativament a la resta d'Espanya) estava més ocupada, al començament del 2008, al sector industrial i menys a la construcció han experimentat un increment menor de la taxa d'atur. D'altra banda, les regions amb més presència de l'ocupació a la construcció o a l'agricultura i amb menys pes a la indústria han vist escalar la taxa d'atur fins a cotes properes al 30%. Això explica que les diferències entre comunitats autònomes oscil·lin des del 12,6% del País Basc al 31,2% d'Andalusia.
|
|
Els costos laborals es mantenen per sota de la inflació.
|
|
D'altra banda, a conseqüència de l'augment de l'atur i de la necessitat de recuperar la competitivitat, els costos laborals de les empreses augmenten a un ritme menor al qual ho han fet històricament. Sembla que la crisi ha posat fi a la indexació dels salaris a la inflació i sembla també que el pacte signat pels sindicats i la patronal sobre aquesta qüestió assegura el manteniment d'aquesta tendència en el futur.
|
|
|
|
El cost salarial per treballador i mes va créixer l'1,4% interanual en el quart trimestre del 2011, mentre que la inflació es va situar en el 3,1% en aquest mateix període. El fet que el nombre d'hores treballades disminuís el 0,8% en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior va provocar que els costos salarials per hora efectiva treballada augmentessin el 2,2%. Així i tot, els costos salarials per hora es mantenen per sota de la mitjana històrica.
|
|
|
L'atur es reparteix de manera desigual segons la població i el territori.
|
|
Els costos d'acomiadament van pressionar a l'alça la variació interanual del cost laboral total, que es va situar en l'1,6%. El cost laboral per treballador i mes arriba, en total, als 2.684 euros, dels quals 2.020 euros corresponen a salaris, 573 a cotitzacions a la Seguretat Social i la resta a indemnitzacions, prestacions socials i altres costos.
|
|
|
|
En resum, l'atur ha augmentat de forma asimètrica al llarg dels últims quatre anys i mig. El sector d'activitat en què estaven ocupats els treballadors el 2007 ha estat determinant per entendre com ha afectat l'atur els diferents col·lectius i territoris, mentre que la falta de feina s'alça com una barrera més difícil de superar per als joves que s'incorporen al mercat laboral, per a les persones amb nivells d'estudis més baixos i per als aturats de llarga durada. D'altra banda, el menor increment dels salaris permet mitigar l'increment dels costos laborals de les empreses, la qual cosa, en última instància, hauria de millorar-ne la competitivitat.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
