Per què no augmenta la dimensió de lempresa espanyola?

  La dimensió mitjana de l'empresa espanyola és inferior a la d'altres països amb un grau de desenvolupament similar. Segons el Directori Central d'Empreses, l'1 de gener del 2011, del total de 3,25 milions d'empreses existents a Espanya, el 99,9% eren petites i mitjanes, és a dir, tenien menys de 250 assalariats. Les microempreses amb menys de 10 assalariats constituïen el 95,2% del teixit empresarial, enfront del 92,1% de la Unió Europea. Entre el 2000 i el 2010, el nombre total d'empreses va augmentar en més de 600.000, però el predomini de les pimes amb prou feines es va alterar.

  L'abundància de pimes pot ser conseqüència d'una economia dinàmica i flexible. Una alta taxa de creació de negocis pot ser el resultat d'un elevat esperit emprenedor. Però, quan el nombre de grans empreses és tan petit i la dimensió empresarial amb prou feines augmenta fins i tot en els moments culminants del cicle, cal preguntar-se per les raons d'aquesta anomalia. Molts estudis conclouen que les economies amb unitats empresarials més grans tenen una productivitat més elevada i empreses més orientades cap a l'exterior. També existeix l'evidència que la dimensió de l'empresa és un dels factors més decisius en les seves probabilitats de supervivència en qualsevol període. En termes de generació d'ocupació, la creació de noves empreses és molt positiva, però, en la comparació entre pimes madures i grans empreses, aquestes últimes solen acabar guanyant en termes de creació i de manteniment de llocs de treball.

  Què explica l'escassetat de grans empreses a Espanya? Hi ha factors d'ordre social o cultural que poden proporcionar una explicació parcial. Però la menor dimensió corporativa deriva, en gran part, d'un entorn institucional que dificulta l'expansió de l'activitat empresarial. Les rigideses del mercat laboral, els llargs i dificultosos tràmits burocràtics, la normativa fiscal i comptable, la disparitat de normes entre els diferents nivells administratius o una certa inseguretat jurídica en determinats casos entorpeixen el desenvolupament corporatiu. Pel que fa, en concret, a les empreses, sovint es troba a faltar més ambició, una orientació cap a l'eficiència, un ús més intens de les noves tecnologies i un esforç per incorporar la innovació i la recerca i el desenvolupament en l'estratègia de gestió. Seria també important comptar amb una major disponibilitat per compartir projectes empresarials d'envergadura.

  En aquest sentit, les polítiques de suport a les pimes són pertinents i poden contribuir a compensar els desavantatges de la dimensió. Això és especialment clar en el finançament, on les pimes s'enfronten a grans dificultats per accedir als recursos externs. Ampliar l'accés al finançament estable a llarg termini, tant de capital com de deute, optimitzant l'estructura del passiu, reporta beneficis a les pimes i al conjunt de l'economia.

  No obstant això, algunes polítiques es poden convertir en obstacles per a l'increment de la dimensió de les empreses. Hi ha estudis que demostren que determinades regula- cions orientades a afavorir les pimes, per exemple en els àmbits laboral i fiscal, des- incentiven l'augment de la dimensió de les empreses, que opten per no superar la dimensió legal establerta per no perdre els avantatges reguladors. Per tant, cal tendir cap a polítiques que donin un suport actiu i eficaç a les noves iniciatives emprenedores i que permetin que aquestes iniciatives es consolidin i progressin. D'aquesta manera, s'afavoriria l'increment de la dimensió de les empreses, que és un mecanisme potent per aconseguir avanços en la productivitat i, per tant, en la competitivitat general de l'economia.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.