Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 357 - Maig 2012
|
|
|
Resum executiu
|
|
|
|
|
Sensació de fragilitat
|
|
La millora incipient de la conjuntura mundial és qüestionada de nou.
|
|
Durant el mes d'abril, alguns dels pilars que començaven a donar suport a una incipient però prometedora millora de l'escenari econòmic i financer han trontollat. En primer lloc, les dades de conjuntura econòmica perden empenta a la Xina i als Estats Units, els dos grans motors de l'economia mundial. En segon lloc, rebrota de nou el nerviosisme propiciat per la crisi del deute a la perifèria de la zona de l'euro, aquesta vegada centrat a Espanya. Aquests factors no fan més que minar la confiança dels inversors, encara fràgil, i el seu comportament s'orienta, una vegada més, cap a la recerca d'opcions d'inversió en què prevalgui la seguretat enfront de la rendibilitat.
|
|
|
|
Lògicament, aquest canvi de conducta s'ha traduït en una pèrdua de valor dels actius amb risc, que ha incidit, de manera especialment intensa, sobre la renda variable espanyola. Els pròxims mesos seran crucials, tenint en compte les cites electorals a França i a Grècia i la implementació, a Espanya, de les mesures d'ajustament. En qualsevol cas, continuem abocats a una situació de fragilitat que, probablement, persistirà més temps del que seria desitjable.
|
|
|
|
Això es desprèn de l'informe de perspectives de primavera del Fons Monetari Internacional (FMI), que contempla un alentiment el 2012 i una recuperació feble el 2013. El bon comportament de l'economia nord-americana i la implementació de polítiques d'urgència a la zona de l'euro han reduït el risc d'una recaiguda sobtada i fan que l'alentiment sigui menys intens del que s'esperava al gener. Però, mentre es confia que l'activitat continuï sent sòlida a les economies emergents, la insuficiència de demanda a les economies avançades obliga a calibrar les polítiques tenint en compte la necessitat de donar suport al creixement.
|
|
L'FMI contempla un alentiment de l'activitat el 2012 i una reactivació feble el 2013.
|
|
Segons l'FMI, els riscos continuen esbiaixats a la baixa. El principal és una escalada de la crisi de la zona de l'euro. En segon lloc, les tensions geopolítiques podrien propiciar un encariment del petroli. En tercer lloc, la dimensió del deute públic de països com els Estats Units i el Japó podria afegir tensions als mercats de bons. Pel que fa a les polítiques que cal seguir, l'FMI estima que, atesa la feblesa del creixement a les economies avançades, els països amb capacitat de maniobra haurien de reconsiderar el ritme de la consolidació fiscal i deixar espai per a polítiques de suport a la demanda.
|
|
|
|
Les dades disponibles des del començament de l'any confirmen aquesta impressió de fragilitat. L'economia nord-americana viu un inici de 2012 notablement millor del que s'esperava fa pocs mesos. No obstant això, tot i que la recuperació és sòlida, és més modesta del que suggereixen les xifres. El sector privat no acaba d'agafar el relleu de les polítiques expansives, i el creixement, per al conjunt del 2012, no anirà gaire més enllà del 2%.
|
|
Es confirma la recuperació als Estats Units, però el ritme és molt pausat.
|
|
És significativa l'evolució del mercat laboral nord-americà, on les millores són patents, però a un ritme molt lent. En dos anys, s'ha recuperat el 41% dels llocs de treball perduts durant la crisi, de manera que, si continua el ritme actual, es trigaria tres anys a posar el comptador a zero. Aquesta lentitud té dues conseqüències indesitjables. En primer lloc, retarda la recuperació dels salaris, que acostuma a arribar després que hagin augmentat les contractacions i les hores treballades. Sense una recuperació dels salaris, els ingressos no poden anar cap amunt i no poden culminar el relleu dels estímuls públics pel sector privat. En segon lloc, un problema conjuntural de falta de demanda corre el risc de convertir-se en estructural, atesa l'alta proporció d'aturats de llarga durada, que són els més difícils de recol·locar.
|
|
El creixement xinès es conté més del que s'esperava.
|
|
Per la seva banda, el PIB de la Xina, la segona economia mundial, va créixer el 8,1% interanual en el primer trimestre de l'any, per sota del 8,9% del trimestre anterior i de les previsions del consens. La moderació de la demanda externa per la feblesa de les economies avançades, en especial l'europea, és el principal factor d'aquest alentiment. Així i tot, encara contemplem un aterratge suau de la Xina. El recorregut de la demanda interna li permetrà mantenir una taxa de creixement elevada, amb un avanç proper al 8% el 2012, tot i que els riscos són a la baixa. Una desacceleració més intensa de la prevista a Europa (destinació del 21% de les exportacions de mercaderies) tindria un impacte significatiu sobre el ritme d'avanç del país.
|
|
|
|
I és que Europa és, ara mateix, la baula més feble de la cadena de la recuperació mundial. L'FMI ha rebaixat la previsió de creixement de la zona de l'euro per al 2012 en dues dècimes, fins a una contracció del 0,3% interanual. La previsió es basa en una primera part de l'any en què es produirà una reculada moderada de l'economia, mentre que, per al segon semestre, s'espera una certa recuperació. Als països que han estat intervinguts, com Grècia i Portugal, o als països on les primes de risc sobirà es mantenen molt altes, com Itàlia i Espanya, la recessió serà més intensa, i només es preveu la recuperació d'aquestes economies a partir del 2013. Les esperances sobre la millora de l'economia durant el segon semestre es basen en els indicadors avançats de conjuntura econòmica publicats durant els mesos de gener i de febrer, que presentaven, en conjunt, una millora en relació amb el quart trimestre de l'any passat. No obstant això, durant les últimes setmanes, aquesta millora incipient s'ha truncat en alguns indicadors, no solament perquè s'ha frenat la seva velocitat de recuperació, sinó perquè, en alguns casos, han reflectit un deteriorament.
|
|
Recessió moderada a Europa, en un entorn d'ajustament de la despesa pública.
|
|
El factor decisiu de la feblesa d'una bona part de les economies de la zona de l'euro, i també de fora, és el temor que els ajustaments exigits per al sanejament de les hisendes públiques intensifiquin l'estancament o la recessió, en una espiral de difícil solució. Una nova onada de desconfiança s'ha generat a l'abril, un cop esvaït, ràpidament, l'efecte de les subhastes del Banc Central Europeu (BCE) del desembre i del gener. Als mercats de crèdit europeus, això s'ha traduït en un augment dels costos de finançament públic, ja que han sorgit de nou dubtes sobre la capacitat d'alguns països per complir els objectius pressupostaris imposats des de Brussel·les, en especial en el cas d'Espanya, d'Itàlia i, amb menys pes, de França.
|
|
Nova onada de desconfiança sobre el deute sobirà a l'abril.
|
|
Conseqüentment, els inversors s'orienten de nou cap a la rendibilitat segura, tot i que escassa, que obtenen amb la compra de deute públic a llarg termini nord-americà i alemany. Els principals atractius d'aquest deute són l'elevada solvència dels dos països, unes perspectives econòmiques relativament sòlides i un entorn de gran laxitud monetària. Als Estats Units, la rendibilitat del deute públic a 10 anys s'ha situat de nou per sota del 2%. Aquest moviment ha estat provocat pel repunt de les tensions creditícies a la zona de l'euro i per la percepció, entre molts analistes, que els missatges dels representants de la Reserva Federal, el banc central nord-americà, apunten a nous estímuls monetaris en els pròxims mesos.
|
|
El deute espanyol, víctima de les tensions financeres.
|
|
En el cas d'Espanya, l'estira-i-arronsa sobre l'objectiu de dèficit públic per a enguany (establert, finalment, en el 5,3% del PIB) i la presentació dels Pressupostos de l'Estat per al 2012 han desembocat en un augment de les tensions financeres pel temor que l'economia pugui entrar en una espiral d'ajustament de la despesa i de recessió econòmica. Aquesta circumstància s'ha traduït en un repunt de la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys fins al 6%. Addicionalment, el deteriorament del deute espanyol ha estat paral·lel a un augment de la prima de risc d'Itàlia i de França. No obstant això, el BCE i alguns Governs de la zona de l'euro han demanat calma als inversors i han indicat que, des del punt de vista de l'anàlisi fonamental, els atacs que han patit aquestes economies són injustificats. Atesos els resultats de les recents col-locacions al mercat primari de deute públic realitzades per Espanya, Itàlia i França, sembla que les pressions al mercat s'han contingut, tot i que el grau de tensió continua sent molt elevat.
|
|
És possible reduir el dèficit públic quan l'economia es troba en recessió?
|
|
El problema, cada vegada més evident en el cas d'Espanya, però també en altres països, és que és molt difícil reduir el dèficit quan l'economia cau en recessió. Els càlculs del Banc d'Espanya, sense disposar encara de les xifres oficials de l'Institut Nacional d'Estadística, confirmen el que ja se sabia: l'economia espanyola torna a estar en recessió, la segona en poc més de dos anys. D'acord amb el que ha avançat el banc emissor, el PIB ha caigut el 0,4% en el primer trimestre del 2012 i ha situat la taxa de variació interanual en terreny negatiu, el -0,5%. El bon comportament del sector exterior no ha estat suficient per compensar la feblesa de la demanda interna i la manca d'inversió. El to recessiu de l'activitat es podria intensificar en els pròxims mesos, ja que els Pressupostos de l'Estat per al 2012, que determinen, en bona part, el ritme de l'activitat durant la resta de l'any, són els més austers des de l'inici de la crisi, i no sembla que, ara com ara, hagin aconseguit esvair les incerteses que envolten el procés de consolidació fiscal i reimpulsar la confiança.
|
|
|
|
L'empitjorament del mercat laboral en el primer trimestre, la caiguda de la renda bruta disponible i la pèrdua de poder adquisitiu (els salaris s'incrementen per sota de la inflació i pugen els tipus de l'impost sobre la renda de les persones físiques) s'han afegit al clima d'incertesa i han precipitat la caiguda de la confiança del consumidor. Al març, l'índex de confiança del consumidor va caure fins als nivells de la primavera del 2009 i, en els tres últims mesos, acumula un deteriorament superior als 13 punts. Una disminució tan ràpida de la confiança del consumidor només s'havia produït amb anterioritat el 2008. Pel que fa a l'oferta, els indicadors corresponents als tres primers mesos de l'any tampoc no són gens esperançadors. L'índex de producció industrial manté un ritme de descens del 5% anual; les vendes al detall també van empitjorar en el trimestre, i els indicadors de confiança de la indústria i la construcció segueixen una tendència negativa, igual que les dades sobre electricitat o tràfic aeri de passatgers.
|
|
Un pla creïble de consolidació fiscal a mitjà termini ajudaria a recuperar la confiança.
|
|
L'anunci d'un pla creïble de consolidació fiscal a mitjà termini és fonamental per recuperar la confiança. Una millora permetria el relaxament dels tipus de finançament de l'Estat, el retorn dels fluxos d'inversió i la represa del camí de tornada al creixement. Espanya presentarà, pròximament, el Programa d'Estabilitat, on s'han de detallar les mesures per als tres pròxims anys. Una definició clara de la via per reduir el dèficit fins al 3% el 2013 seria un pas molt important per començar a recuperar la credibilitat.
|
|
|
|
26 d'abril de 2012
|
Cronologia
|
|
|
|
|
|
Agenda
|
|
|
|
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
