Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 357 - Maig 2012
|
|
|
Conjuntura internacional - Estats Units
|
|
|
|
|
Estats Units: una recuperació a la recerca del vigor
|
|
L'estancament dels ingressos fa preveure una moderació de l'expansió.
|
|
L'economia nord-americana està vivint un inici de 2012 notablement millor del que s'esperava fa dos mesos. Al tancament d'aquest Informe, el Departament de Comerç va anunciar que el creixement del producte interior brut (PIB) del primer trimestre del 2012 va ser del 0,5% intertrimestral, el 2,1% interanual, que manté el vigor amb què es va acabar el 2011. No obstant això, per bé que la recuperació és sòlida, és més modesta del que aquestes xifres suggereixen. El sector privat no acaba d'agafar el relleu de les polítiques expansives i el creixement, per al conjunt del 2012, no hauria d'anar gaire més enllà del 2,0%. La crisi de la zona de l'euro i el preu del petroli continuen sent factors d'incertesa.
|
|
|
|
Les raons de la moderada intensitat del creixement cal buscar-les en els components que més han contribuït als últims avanços: l'increment de les existències i el consum privat. Mentre que les existències obeeixen a una naturalesa fluctuant, la fermesa del consum privat, un component que representa el 71,0% del total de l'economia, hauria d'anar perdent forces per tornar, de forma gradual, a una tònica de creixements en el rang 1,5-2,0%.
|
|
|
|
Això és així perquè el poder adquisitiu de la renda disponible de les llars està estancat des del gener del 2011, amb una reculada del 0,2% interanual al febrer. Així mateix, és difícil que, el 2012, la recuperació del mercat laboral es tradueixi en un augment de les nòmines que pugui pal·liar aquesta situació, i, sense l'increment dels ingressos, el creixement del consum privat no és sostenible. Així, el consum manté el to a costa d'una menor taxa d'estalvi, que, al febrer, es va situar en el 3,7% de la renda disponible, un mínim des de l'agost del 2009, del que s'hauria de recuperar en els pròxims mesos, atesa la necessitat de reducció del deute de les famílies. Així, el consum s'hauria de replegar cap a avanços més moderats, que, no obstant això, trobarien suport en les millores patrimonials, ja sigui per unes cotitzacions borsàries més elevades o per l'evolució, relativament favorable, del procés de despalanquejament, amb un deute de les llars que va acabar el 2011 en el 112,7% de la renda disponible, una reducció de 17,3 punts percentuals en relació amb el nivell màxim del 2009.
|
|
|
El repunt del consum obeeix en part a factors temporals.
|
|
Els últims indicadors de despesa de consum també apunten cap a aquest patró de creixement vigorós amb tendència a la moderació. Les vendes al detall, sense cotxes ni benzina, es van incrementar el 5,7% interanual, amb un primer trimestre que va presentar un avanç de l'1,2% intertrimestral en termes reals, coherent amb el comportament robust dels comptes nacionals. No obstant això, una part important de la millora va ser deguda a un hivern especialment benigne, la qual cosa fa que, en els pròxims mesos, es pugui donar un cert efecte de compensació. També confirma aquesta tendència l'índex de confiança del consumidor del Conference Board, que, al març, va baixar lleugerament fins al nivell dels 70,2 punts i va interrompre la seva marxa ascendent quan encara es troba netament per sota de la mitjana històrica.
|
|
|
|
En un context més alcista, el sentiment empresarial és coherent amb creixements superiors, de l'ordre del 3%, i és de preveure que la inversió en capital productiu mantindrà, el 2012, una gran part del vigor de l'any passat, tot i que l'evolució del març va ser desigual. Així, l'índex d'activitat de l'Institute for Supply Management (ISM) de manufactures va pujar un punt fins al nivell dels 53,4 punts. No obstant això, l'índex de serveis, que representen el 86,2% dels llocs de treball i dos terços del consum privat, va baixar dels 57,3 als 56,0 punts.
|
|
L'atur disminueix fins al 8,2%, però les millores del mercat laboral van excessivament lentes.
|
|
El mercat laboral dóna una imatge fidel del moment de la recuperació. És evident que millora, però de manera lenta i insuficient. Així, la creació de llocs de treball continua avançant, amb la creació de 120.000 llocs de treball nets al març, una xifra relativament modesta, que pot obeir a una certa compensació pels registres excessivament alcistes del gener i del febrer. La taxa d'atur va tornar a recular al març i va quedar en el 8,2%, una dècima per sota de la lectura del febrer. Una gran part del descens és deguda a una reducció de la població activa, a causa de l'increment de treballadors desanimats. La millora del mercat de treball, però, és real, ja que el nombre de subocupats, que treballen involuntàriament a temps parcial, ha baixat de 9,1 a 7,6 milions entre el setembre del 2011 i el març del 2012 i les hores treballades setmanals s'apropen a la mitjana històrica.
|
|
|
|
|
El problema és que la millora va lenta. Els Estats Units han recuperat en dos anys el 40,7% dels llocs de treball perduts durant la crisi, de manera que, si continua el ritme actual, es trigaria tres anys a posar el comptador a zero. Aquesta lentitud té dues conseqüències indesitjables. En primer lloc, s'ajorna la recuperació dels salaris, que acostuma a arribar després que augmentin les contractacions i les hores treballades. Sense una recuperació dels salaris, els ingressos no poden anar cap amunt i culminar el relleu dels estímuls públics pel sector privat. En segon lloc, un problema conjuntural de falta de demanda corre el risc de convertir-se en estructural, atesa l'alta proporció d'aturats de llarga durada, que són els més difícils de recol·locar.
|
|
L'IPC puja el 2,7%, i el subjacent, el 2,3%, però la tendència per al 2012 continua sent de moderació.
|
|
Atesa aquesta tessitura, la Reserva Federal es manté cauta. L'escenari central és el de mantenir la política monetària actual, amb tipus d'interès en mínims. No s'ha de descartar, però, la possibilitat de noves expansions quantitatives si el mercat de treball mostra símptomes de feblesa. A l'haver, la inflació continua moderada i, en els nivells actuals, deixa marge d'actuació a la Fed. L'índex de preus al consum (IPC) del març va pujar el 2,7% interanual -el 2,9% al febrer- i, si el petroli és manté en els nivells actuals, s'hauria de continuar moderant fins al 2,2% al final de l'any. Per la seva banda, l'IPC subjacent, que exclou els preus energètics i els de l'alimentació, va pujar el 2,3% interanual -el 2,2% al febrer-, que ajorna, momentàniament, l'esperada moderació dels preus.
|
|
Els preus de l'habitatge continuen molt baixos, i la recuperació esperarà fins al final del 2013.
|
|
També s'ajorna la recuperació del mercat de l'habitatge, afectat per la sobreoferta persistent, que es podria allargar fins ben entrat el 2013. Els preus continuen baixant, tot i que cada vegada menys. L'índex Case-Shiller d'habitatges de segona mà va acumular, al gener, un descens del 7,5% en relació amb el juny del 2010, que va ser quan es va reprendre la tònica a la baixa. Pel que fa a l'activitat, els preus raonables en relació amb l'ingrés mitjà de les llars i les execucions d'hipoteques per impagament comporten repunts de les vendes que no arriben a tenir continuïtat. Més indicativa de la tendència general, la construcció va recular lleugerament al març, amb 654.000 habitatges iniciats, en termes anuals, i va perpetuar un nivell que queda molt lluny dels 1,5 milions, de mitjana, del període 1995-2000, anterior a la bombolla. I és que els 12 milions de llars on el deute hipotecari supera el valor de l'habitatge són una llosa pesada. Atesa la insuficiència del programa governamental de modificació d'hipoteques, que intentava allargar els terminis i reduir o endarrerir els pagaments d'interessos, el Federal Housing Finance Board preveu ampliar-lo amb reduccions efectives del deute hipotecari pendent d'aquestes llars. Un canvi al qual dóna suport l'FMI a l'informe de perspectives econòmiques de l'abril.
|
|
|
El dèficit comercial es redueix temporalment pel descens de les importacions xineses.
|
|
Al sector exterior, no s'esperen contribucions importants al creixement, atesa la situació de la demanda global. No obstant això, la balança comercial de béns i serveis del febrer va presentar una millora ostensible, ja que va baixar fins als 46.025 milions de dòlars, una reducció de 6.500 milions que s'explica, gairebé en la seva totalitat, per la disminució de les importacions de la Xina, que podria obeir a l'aturada de l'any nou xinès. Per la seva banda, les exportacions no van presentar cap canvi en relació amb el gener i van evidenciar l'escàs recorregut a l'alça en la conjuntura actual. El preu del petroli, però, continua sent una incertesa, no ja per al sector exterior, sinó per al conjunt de l'economia, pels efectes que pot tenir en la renda disponible de les llars. El que ha canviat al març és que el risc és ara simètric, ja que no es pot descartar que l'increment de producció de l'Aràbia Saudita comporti un abaratiment més intens del petroli, que tiraria a l'alça del creixement nord-americà.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
