Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 357 - Maig 2012
|
|
|
Unió europea - Europa emergent
|
|
|
|
|
Europa emergent: un 2012 complicat anirà seguit d'un 2013 més positiu
|
|
L'any 2012, l'Europa emergent es veurà afectada per la recessió de la zona de l'euro i per la crisi del deute.
|
|
A hores d'ara, sembla clar que el 2012 serà, a l'Europa emergent, un exercici complicat i per al qual no es pot descartar la possibilitat que vagi a pitjor. Si això últim no passa, el 2013 hauria de ser un any més dinàmic en aquesta zona geogràfica. Atesa la forta integració comercial i financera de l'Europa emergent amb la zona de l'euro, l'escenari macroeconòmic que esperem es veu molt condicionat per l'evolució de les economies de la moneda única. En particular, per l'abast de la recessió a la zona de l'euro i per l'evolució de la crisi del deute sobirà. Les previsions que es presentaran tot seguit es basen en un escenari per a la zona de l'euro que combina un any de recessió mínima el 2012 amb una recuperació tènue el 2013 amb una situació de contenció i de millora molt lenta en el front de les tensions financeres derivades de la crisi del deute.
|
|
Polònia es beneficia d'una demanda interna sòlida.
|
|
Així i tot, aquests dos desenvolupaments exteriors no determinen, aïlladament, l'evolució econòmica a nivell nacional. Dos factors estrictament interns són rellevants per establir l'escenari econòmic. En primer lloc, els desequilibris macroeconòmics que cada país afronta, ja que, si són elevats, el marge de maniobra per pal·liar els efectes induïts per la fluixa evolució de la zona de l'euro en termes d'activitat serà més reduït. El segon element nacional rellevant és el patró de creixement seguit el 2009-2011. Aquí, el factor central és el paper que ha jugat la demanda interna en la recuperació econòmica anterior a l'etapa actual d'afebliment de l'activitat, ja que, si ha mantingut un ritme de creixement apreciable, el país en qüestió estarà en condicions de desacoblar amb més empenta el seu cicle del de la zona de l'euro.
|
|
|
La República Txeca i Eslovàquia, molt dependents comercialment i financerament de la zona de l'euro, amb prou feines creixeran el 2012.
|
|
A cada país dels que habitualment ressenyem en aquestes pàgines -Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia i Romania- es combinen de manera diferent els factors esmentats més amunt. Iniciarem aquest recorregut país per país a Polònia. Es tracta d'una economia que combina un grau relativament reduït de dependència exportadora cap a la zona de l'euro, uns desequilibris interns continguts (només preocupa el nivell de deute públic, de l'ordre del 50% del PIB el 2011) i una demanda interna que s'ha mostrat notablement robusta. Això li hauria de permetre trampejar sense gaires dificultats els anys 2012 i 2013, exercicis en què preveiem que el creixement se situarà en el 2,5% i en el 3,4%, respectivament.
|
|
|
|
A partir de la combinació més virtuosa de la regió, la de l'economia polonesa, es poden derivar altres situacions conjunturalment menys satisfactòries. La República Txeca, per exemple, mostra una clara absència de desequilibris (de fet, presenta un balanç més positiu, fins i tot, que el de Polònia), però la seva forta connexió exportadora i financera (pel vincle bancari amb Àustria i amb altres països de la zona de l'euro) i l'escàs impuls de la demanda interna fan esperar un 2012 amb l'activitat en mínims (avanç del PIB del 0,4%) i una sortida el 2013 en suau expansió (creixement del 2,2%). Plantegem un escenari similar per a Eslovàquia. Notablement sincronitzada al cicle inversor i de consum durador alemany, el 2012 serà un any de creixement reduït. Així i tot, unes perspectives relativament positives en matèria de captació d'inversió estrangera i una certa laxitud en la gestió de la política econòmica haurien de facilitar un 2012 més dinàmic que el de la República Txeca. El 2013, el creixement previst per a Eslovàquia és gairebé idèntic al txec.
|
|
A Romania i a Hongria, la política de rigor pressupostari limita el potencial alcista de la recuperació.
|
|
Romania, per la seva banda, manté una situació relativament més complicada. Circulant pels rumbs del programa d'ajustament econòmic que marquen les institucions multilaterals per garantir l'ajut financer, la demanda interna s'ha mostrat continguda. Així i tot, una collita del 2011 superior a l'habitual ha permès un segon semestre de l'any passat millor del que estava previst. Ara, el 2012, la dificultat per repetir aquest resultat agrícola excepcional, una política econòmica amb un marge escàs de maniobra per contrapesar la reculada exportadora i una vinculació estreta amb Grècia, a nivell financer i comercial, justifiquen una previsió de creixement moderat per a l'any, al voltant de l'1%. Així i tot, a mesura que l'entorn millori, esperem que, el 2013, l'economia romanesa enfili un ritme d'activitat més dinàmic (previsió de creixement del 2,2%).
|
|
El 2013, la regió tornarà a créixer, per bé que ho farà en xifres relativament contingudes.
|
|
Finalment, la situació d'Hongria continua sent de les més incertes de la regió. El nostre escenari central es formula sota la premissa que el Govern hongarès acabarà realitzant el gir fiscal cap a l'austeritat que li demanen les institucions comunitàries. Aquest canvi, juntament amb altres ajustaments de política econòmica, facilitarà que pugui disposar de l'assistència financera internacional del Fons Monetari Internacional i de la Unió Europea. Arran d'aquesta política d'ajustament, i atesa la forta dependència financera i exportadora de la zona de l'euro, preveiem que l'economia hongaresa caurà el 0,4% el 2012. El manteniment de la política d'austeritat i el lent procés de reducció del deute que estan duent a termes les llars, les empreses i el govern possibilitaran un retorn al creixement positiu, però amb prou feines superior a l'1%.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
