Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 357 - Maig 2012
|
|
|
Mercats financers
|
|
|
|
|
Mercats monetaris i de capital
|
Una altra vegada les turbulències, amb Espanya a l'epicentre
|
|
La confiança dels inversors pateix els efectes de l'aparició de nous obstacles.
|
|
Durant el mes d'abril, alguns dels pilars que començaven a donar suport a una incipient, però prometedora, millora de l'escenari econòmic i financer han trontollat. En primer lloc, les dades de conjuntura econòmica van perdre força a la Xina i als Estats Units, els dos grans motors de l'economia mundial. En segon lloc, va tenir lloc un nou rebrot del nerviosisme propiciat per la crisi del deute a la perifèria de la zona de l'euro, concretament a Espanya. Aquests factors van minar la confiança, encara fràgil, dels inversors. El seu comportament va girar, una vegada més, cap a la recerca d'opcions d'inversió en què, més que la rendibilitat, prevalgui la seguretat. Lògicament, aquest canvi de conducta s'ha traduït en una pèrdua de valor dels d'actius amb risc, que ha incidit de manera especialment intensa sobre la renda variable espanyola. Si s'ha de jutjar pel seu estat fonamental, cal esperar que els pilars esmentats resisteixin, tot i que, a curt termini, puguin continuar patint. Sembla que les sorpreses negatives en les dades dels Estats Units i de la Xina són manifestacions de les dents de serra pròpies de l'etapa d'inflexió que travessen les dues economies (reactivació a la primera i aterratge suau a la segona). Les tensions sobre Espanya s'alleujaran si les autoritats locals perseveren en les reformes i en la racionalització dels comptes públics i si, al mateix temps, a la zona de l'euro, s'avança en el redisseny i en el reforçament polític de la unió monetària. Els pròxims mesos seran crucials, tenint en compte les cites electorals a França i a Grècia i la implementació, a Espanya, de les mesures aprovades, de les anunciades i d'altres addicionals. Una evolució favorable en aquests fronts impulsaria, sens dubte, una recuperació més ferma i consolidada dels actius amb risc.
|
Els bancs centrals es plantegen la necessitat de més estímuls
|
|
Els inversors guaiten l'actuació dels bancs centrals.
|
|
La sotragada viscuda, en les últimes setmanes, per l'escenari econòmic i financer global ha alimentat les expectatives dels inversors sobre un possible increment dels estímuls monetaris per part dels bancs centrals als Estats Units i a la zona de l'euro, els quals no s'han pronunciat de manera oficial sobre aquest tema, però sembla que els debats interns estan oberts.
|
|
La Fed considera que l'economia nord-americana encara presenta febleses.
|
|
Als Estats Units, sembla que la Reserva Federal (Fed) es troba davant la difícil tessitura d'aprovar o no una tercera ronda de quantitative easing. Des de la tardor de l'any passat, s'aprecia una tònica de millora de l'economia nord-americana, però fràgil i irregular. Les condicions en què operen les famílies, les empreses i les entitats financeres han evolucionat de forma favorable, però encara queda molt per recórrer per poder parlar d'un escenari de creixement sostenible. Els responsables de la Fed identifiquen diversos obstacles que impedeixen que el ritme de creixement sigui més vigorós. En el cas de les famílies, l'elevat grau d'endeutament i la delicada situació del mercat laboral llasten les decisions de despesa. Per a les empreses, la incertesa que es percep en l'entorn frena la inversió. I, per a les entitats financeres, els canvis reguladors imposen condicions al seu funcionament. Atesa aquesta circumstància, el president de l'entitat, Ben Bernanke, ha insistit, en les últimes compareixences, en la necessitat de prioritzar el creixement econòmic i la reducció de la taxa d'atur. Per aquest motiu, la Fed reitera el compromís de mantenir les polítiques acomodatícies. En l'actualitat, els elements bàsics de la política monetària de la Fed són situar els tipus d'interès en el rang mínim possible del 0%-0,25%, mantenir la dimensió de la ingent cartera de bons que ha adquirit en els últims anys i allargar-ne el termini mitjà de venciment.
|
|
|
La política de la Fed continua basada en tipus d'interès baixos i en l'ús de mesures quantitatives.
|
|
En matèria de tipus, tot indica que la Fed reiterarà el compromís de perllongar el baix nivell actual fins al final del 2014. Pel que fa a la segona eina, les opcions estan obertes. Atesos el final de l'operation twist al juny i la insistència, per part de destacats membres de la Fed, en la seva disposició a reforçar l'estratègia monetària per assolir un major creixement econòmic, molts economistes i inversors anticipen l'anunci de mesures addicionals de caràcter quantitatiu abans que acabi l'any. El contingut d'aquestes mesures, però, és una incògnita sobre la qual amb prou feines hi ha pistes.
|
|
El BCE podria comprar deute dels països de la perifèria si s'intensifiquen les tensions.
|
|
Per la seva banda, el BCE es troba també en un moment d'impasse. En el context de la crisi del deute sobirà dels països de la perifèria de la zona de l'euro, l'autoritat monetària ha utilitzat diverses eines per reduir els efectes nocius sobre l'economia real i per recuperar la normalitat als mercats de crèdit de la regió. En primer lloc, l'entitat ha rebaixat el tipus d'interès rector fins a l'1%. En segon lloc, el BCE ha realitzat diverses injeccions de liquiditat a diferents venciments, les més rellevants de les quals han estat les dues últimes LTRO a tres anys (dutes a terme al desembre del 2011 i al febrer d'enguany). I, en tercer lloc, atès l'augment de les turbulències als països de la perifèria, el banc central va decidir realitzar compres de bons públics als mercats secundaris de deute. Segons la valoració realitzada per l'òrgan de govern del BCE, l'efecte conjunt de totes aquestes eines és relativament favorable, però de cap manera és la panacea per als problemes de la regió. De fet, la intensificació de les tensions de la crisi sobirana durant la segona meitat del mes ha representat un nou obstacle per als esforços de l'entitat. En aquesta ocasió, Espanya ha estat l'epicentre, i ha planat el temor a la caiguda en una espiral d'«ajustament-recessió». El reflex als mercats de crèdit europeus es va traduir en un augment dels costos de finançament públic d'Espanya, d'Itàlia i, amb menys intensitat, de França. Atès l'empitjorament de la confiança dels inversors, Benoît Coeuré, membre del Comitè Executiu del BCE, va manifestar la conveniència de frenar el deteriorament del mercat de deute espanyol. En concret, va recordar que la institució continua disposant de diversos recursos poderosos amb aquesta finalitat, en especial el programa de compra de bons públics. Tot i que altres membres del BCE s'han desmarcat de la utilització d'aquesta via, no és descartable una nova etapa d'intervenció directa del BCE si els mercats de deute no s'estabilitzen aviat. Igualment, està oberta la possibilitat de reforçar les operacions d'injecció de liquiditat a través dels bancs, per bé que, després de les dues operacions recents a tres anys esmentades més amunt, no sembla que, ara mateix, aquest sigui el coll d'ampolla. Finalment, en matèria de tipus oficials, el marge d'actuació és molt escàs, de manera que no cal esperar novetats en aquest àmbit.
|
|
Les autoritats dels països emergents continuen relaxant la política monetària.
|
|
Pel que fa als països emergents, l'actuació dels bancs centrals continua orientada, de manera decidida, cap al relaxament de les condicions financeres. La majoria d'aquests països han centrat els esforços a evitar un deteriorament sobtat de les taxes de creixement. Per aquest motiu, s'han basat en retallades successives dels tipus d'interès oficials i en mesures quantitatives que afavoreixen les condicions de finançament a les empreses i als particulars. A l'abril, les actuacions que van acaparar l'atenció als mercats financers van ser protagonitzades pel Brasil, la Xina i l'Índia. El Brasil va rebaixar el tipus d'interès fins al 9%. A la Xina, el banc central va anunciar que incrementarà les operacions de mercat obert i que reduirà els requeriments de reserves als bancs, tot plegat amb la finalitat d'alliberar liquiditat i d'aconseguir una desacceleració suau de l'economia. Per la seva banda, l'Índia va rebaixar el tipus oficial del 8,5% al 8,0% per impulsar el creixement.
|
|
Els tipus d'interès interbancaris entren en una fase d'estabilització.
|
|
Pel que fa als tipus d'interès interbancaris a la zona de l'euro i als Estats Units, el mes d'abril s'ha caracteritzat per la continuïtat de la lenta caiguda dels tipus euríbor i per l'estabilització dels tipus líbor en dòlars. Pel que fa als tipus euríbor, es pot afirmar que les dues LTRO del BCE han aportat una calma notable a aquest mercat i han propiciat la caiguda del risc de contrapartida. No obstant això, l'evolució del mercat monetari europeu continua mostrant una clara disfuncionalitat. Aquest aspecte es posa de manifest en l'elevat volum de dipòsits overnight que els bancs continuen realitzant al BCE.
|
La crisi europea marca el ritme del deute públic
|
|
A l'abril, els bons sobirans d'elevada solvència van tornar a ser actiu refugi.
|
|
Si, al març, la conjuntura financera internacional va propiciar una preferència incipient dels inversors pels actius amb un contingut de risc més elevat, a l'abril, els bons sobirans dels Estats Units i d'Alemanya van recuperar el protagonisme positiu. Un cop esgotat, si més no parcialment, l'efecte balsàmic de les injeccions de liquiditat del BCE sobre les condicions financeres de la zona de l'euro, van sorgir de nou els dubtes sobre la capacitat d'alguns països de complir els objectius pressupostaris imposats des de Brussel·les. En concret, el nerviosisme es va centrar sobre Espanya i, en segon lloc, sobre Itàlia. Aquesta circumstància va comportar que els inversors s'orientessin de nou cap a la rendibilitat segura, tot i que escassa, que obtenen amb la compra de bons nord-americans i alemanys. Els principals atractius d'aquests bons són l'elevada solvència dels dos països, unes perspectives econòmiques relativament sòlides i un entorn de gran laxitud monetària. Als Estats Units, la TIR (taxa interna de rendibilitat o yield) dels bons a deu anys ha corregit a la baixa en les últimes setmanes del mes i s'ha situat de nou per sota del 2%. Aquest moviment va ser provocat pel repunt de les tensions creditícies de la zona de l'euro i per la percepció, entre molts analistes, que els missatges dels representants de la Fed representen l'acceptació que s'implementaran nous estímuls monetaris en els pròxims mesos.
|
|
La Xina amplia la banda de fluctuació del iuan per reequilibrar el model econòmic.
|
|
A la zona de l'euro, la yield del deute alemany a 10 anys va baixar arran del rebrot dels dubtes generats per la crisi del crèdit sobirà i es va situar en la zona de l'1,70%. Per bé que és cert que la delicada situació pressupostària i de deute que travessen alguns països de la zona centra l'atenció dels inversors, aquesta no va ser l'única causa de l'augment del nerviosisme als mercats europeus. També van contribuir a incrementar les tensions la feblesa de les dades d'activitat de l'economia real europea i la incertesa sobre les properes cites electorals a França i a Grècia. Els resultats d'aquestes conteses seran molt importants de cara a les negociacions polítiques que dilucidaran el futur de la Unió Econòmica i Monetària. Centrant-nos en la perifèria europea, les últimes setmanes del mes es van caracteritzar per l'intens augment dels spreads del deute d'aquests països en relació amb l'alemany, i, en aquest sentit, destaca, principalment, el cas d'Espanya. L'estira-i-arronsa sobre l'objectiu de dèficit fiscal per a enguany (establert, finalment, en el 5,3% del PIB) i la presentació dels pressupostos de l'Estat van desembocar en un augment de les tensions financeres, propiciat pel temor que la nostra economia pugui entrar en una espiral d'ajustament de la despesa i de recessió econòmica. Aquesta circumstància es va traduir en un repunt de la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys fins al 6%. Addicionalment, el deteriorament del deute d'Espanya va comportar un augment de la prima de risc d'Itàlia i de França. No obstant això, el BCE i alguns dels governs de la zona de l'euro han apel·lat a la calma dels inversors i han apuntat que, des del punt de vista de l'anàlisi fonamental, els atacs que han patit aquestes economies són injustificats. Atesos els resultats de les recents col·locacions al mercat primari de bons públics realitzades per Espanya, Itàlia i França, sembla que les pressions als mercats de deute s'han contingut, tot i que el grau de tensió continua sent molt elevat.
|
La Xina dota de més llibertat el iuan
|
|
|
|
Seguint la mateixa tònica dels últims mesos, el tipus de canvi de l'euro i del dòlar continua dominat per una volatilitat notable, alimentada per diferents successos econòmics i financers a les dues economies. No obstant això, el suport simultani dels respectius bancs centrals (la Reserva Federal i el BCE) per impulsar el creixement i per reduir els riscos als mercats financers genera una fase en què les oscil·lacions en el preu del canvi entre les dues divises són més limitades. Això tendeix a reforçar la perspectiva que, a mig termini, el nivell d'intercanvi continuarà fluctuant al voltant dels nivells actuals.
|
|
|
|
D'altra banda, el banc central de la Xina va anunciar que ampliarà la banda de fluctuació diària del iuan amb el dòlar del 0,5% a l'1%. Com molts observadors ja havien anticipat, aquest moviment respon a l'intent de les autoritats de reorientar el model de desenvolupament del país. En l'àmbit financer, pretén fomentar la presència a l'escena internacional. En el pla econòmic, busca estimular l'aportació de la demanda interna.
|
Prossegueix l'elevada activitat del mercat primari de bons corporatius
|
|
L'activitat als mercats primaris de bons corporatius es manté ferma.
|
|
El primer trimestre de l'any va finalitzar de manera satisfactòria per als mercats de crèdit. L'afany incipient pel risc dels inversors, la reducció dels spreads corporatius i l'allau d'emissions van dominar el pols de la renda fixa privada en aquest període. Per bé que, durant l'abril, es va mantenir una gran part d'aquestes directrius, l'empitjorament del clima a la perifèria europea va comportar nous obstacles per a la recerca de finançament de les empreses d'aquests països. No obstant això, i lluny d'interrompre l'activitat emissora, als mercats primaris va seguir imperant el bon to dels mesos anteriors. Aspectes com els elevats nivells de sobresubscripció, el bon comportament de les emissions als mercats secundaris i la caiguda de les primes requerides pels inversors en són una bona prova. Pel que fa al capítol de les emissions, va destacar l'increment de les emissions de bons d'elevada qualitat (investment grade) de països centrals de la zona de l'euro. En segon lloc, tot i que mantenint-se a força distància, es van situar les emissions realitzades pel sector bancari de la regió. Les facilitats de funding obtingudes recentment del BCE i la possibilitat de poder descomptar al banc central els anomenats covered bonds han centrat l'activitat de les entitats en aquests últims bons. En canvi, les companyies dels països de la perifèria (Espanya i Itàlia) gairebé van interrompre l'activitat emissora que havien reprès al febrer i al març.
|
|
Els bons high yield nord-americans presenten nivells de tipus d'interès molt reduïts.
|
|
Per la seva banda, als Estats Units, l'entorn econòmic i financer, més estable que a Europa, continua representant un escenari particularment propici per al desenvolupament dels mercats de deute corporatiu. Com es ve apreciant des de fa mesos, un dels principals factors que afavoreix el bon comportament d'aquests mercats és l'afluència de fluxos de capitals cap als fons de renda fixa privada, amb especial preferència pels bons d'elevat risc (high yield). Des del punt de vista tècnic, l'augment de la demanda estaria dirigit per l'augment dels fluxos nets d'inversors finals i també pels cobraments de cupons i per l'excedent de liquiditat en mans de molts fons d'inversió.
|
|
|
|
Finalment, als països emergents, les dades posen de manifest l'excel·lent moment que travessa el mercat de bons corporatius. A més de les bones perspectives econòmiques i de les qualificacions creditícies favorables, els inversors troben en aquests mercats l'oportunitat d'obtenir rendibilitats elevades, valoracions atractives i períodes d'inversió més curts que a Occident. No obstant això, en el cas particular de la Xina, es tem que la flexibilització del tipus de canvi del renminbi i la consegüent intensificació de la volatilitat canviària puguin alentir, temporalment, els volums de noves emissions.
|
La borsa espanyola en el punt de mira
|
|
Les borses internacionals han corregit a la baixa, i, en aquest sentit, destaca la caiguda de l'índex espanyol.
|
|
Des del punt de vista de la renda variable, l'abril va ser un mes marcat per les pèrdues. Per bé que la majoria dels índexs borsaris acumulen guanys apreciables des del començament de l'any, la moderació de les xifres de creixement i d'activitat en economies com la xinesa o la nord-americana i l'agreujament de les tensions regionals a la zona de l'euro van pesar negativament sobre el sentiment dels inversors. Però és el mercat d'accions espanyol el que, desafortunadament, ha patit la davallada més severa. Al temor sobre la capacitat de la nostra economia, ja comentada, es van afegir dos factors addicionals que van estimular el nerviosisme i la fugida dels inversors cap a actius amb menys risc. El primer va ser l'aprovació per part de les autoritats del pla de sanejament del sector financer, pel qual s'exigeix a les entitats de crèdit que incrementin les provisions i el capital en relació amb els actius vinculats a l'activitat immobiliària. El segon va ser l'expropiació, per part d'Argentina, de la filial YPF a la petroliera Repsol. Les dues notícies van contribuir, de forma significativa, a les caigudes de l'Ibex 35. Un altre aspecte que evidencia la delicada situació actual és que, des del punt de vista de la valoració de les companyies, més de la meitat de les empreses que formen el principal índex espanyol cotitzen per sota del seu valor comptable.
|
|
El consens dels analistes preveu una millora dels guanys empresarials de cara al final de l'any.
|
|
Des d'una perspectiva més internacional, a l'abril, va començar la campanya de publicació de resultats del primer trimestre de les companyies cotitzades a banda i banda de l'Atlàntic. El consens dels analistes considera que els beneficis de les companyies nord-americanes es moderaran, però mantenint un to relativament ferm. En aquest sentit, destaquen les notícies positives relacionades amb els sectors financer, industrial i tecnològic. En canvi, per a les empreses europees, les perspectives són menys favorables. Els efectes nocius de la crisi del deute sobirà sobre l'economia real i l'elevat grau d'exposició de la banca al deute sobirà dels països membres són els principals llastos per a l'evolució dels comptes de resultats de les empreses de la zona de l'euro. No obstant això, l'opinió majoritària dels analistes passa per destacar que la tendència hauria de ser de millora de cara a la resta de l'any.
|
|
El finançament de les pimes a Espanya: emergència a curt termini, repte a llarg termini
|
|
|
|
El finançament de les petites i mitjanes empreses (pimes) és un element central en el complex panorama que afronta l'economia espanyola. En primer terme, la crisi iniciada el 2008 ha generat restriccions financeres agudes que incideixen de manera especialment dura en les pimes. Com a rerefons, Espanya arrossega, des de fa dècades, un problema estructural en el subministrament adequat de finançament a les empreses que aborden el repte de créixer. Això contribueix al problema endèmic de la insuficiència d'escala del nostre teixit empresarial.(1) Certament, la situació d'alarma generada per la crisi estimula múltiples reaccions per part dels agents privats i de les autoritats, que busquen solucions per al greu problema que planteja l'absència de liquiditat. No obstant això, convé que allò que és urgent a curt termini no desviï l'atenció del que és important a llarg termini. En concret, és desitjable que les mesures que s'adoptin ara incorporin elements que millorin les possibilitats d'expansió de les pimes espanyoles. Això passa, necessàriament, per potenciar els canals i els instruments que proporcionen finançament a llarg termini (el que permet ampliar les operacions, escometent inversions en noves plantes o establiments o adquirint altres empreses complementàries o competidores).
|
|
|
|
El gràfic següent presenta dades sobre l'estructura de finançament empresarial segons les dimensions de les empreses a Espanya i a altres països del seu entorn.(2) Ajuda a il·lustrar tres fets estilitzats ben contrastats en múltiples ocasions. El primer és que les empreses petites descansen bàsicament en l'autofinançament, i que, quan la dimensió augmenta, el finançament extern tendeix a guanyar protagonisme.(3) El segon és que el deute és la modalitat de finançament extern dominant a les pimes, per davant dels instruments de capital. El tercer és que el canal bàsic d'endeutament d'aquestes empreses és el crèdit bancari, que va cedint espai al finançament per la via del mercat de capitals a mesura que la dimensió creix. Espanya és un bon exponent d'aquestes pautes, ja que hi destaca el pes relativament menor del finançament extern i, dins el finançament extern, la notable preponderància dels préstecs bancaris, tot plegat en paral·lel a la menor escala de les seves empreses. Algunes preguntes sorgeixen immediatament: què explica aquests fets estilitzats?, és una dinàmica millorable?, com?
|
|
|
|
En termes conceptuals, es consideren dos elements fonamentals que expliquen les dificultats o els obstacles que afronta una empresa petita per accedir al finançament extern. El primer és l'existència d'un problema, més sever que en el cas de les empreses grans, d'«asimetria d'informació» entre els finançadors potencials i l'empresari/gestor. És a dir, un problema d'opacitat (típicament unit a una menor capacitat d'oferir garanties) que frena o encareix el finançament. Això és especialment rellevant quan es pretén apel·lar als mercats de capitals i una mica menys quan es recorre al crèdit bancari, en la mesura que entitats bancàries adequadament preparades poden realitzar tasques de vigilància i de control sobre l'empresa. El segon és, estrictament, la qüestió de l'escala: els costos d'alguns instruments de finançament extern són tan alts que converteixen en prohibitiva la seva utilització per a operacions de baix volum. Això és el que succeeix en considerar els costos (per procediments legals, comercials, administratius, etc.) d'una emissió de bons al mercat de capitals, i més encara en el cas d'una sortida a borsa. A més d'aquests factors vinculats a l'«oferta», són importants també els que limiten la «demanda», en especial les reticències de molts petits empresaris a acceptar el que conceben com una ingerència en el control de l'empresa.
|
|
|
|
(1) Vegeu el requadre «Empresa i productivitat: una qüestió de dimensió» en aquest mateix volum.
|
|
|
|
(2) Tret d'O. Arce, E. López i L. Sanjuán, «L'accés de les pimes amb potencial de creixement als mercats de capitals», Document de Treball, núm. 52, CNMV (2012).
|
|
|
|
(3) Aquesta circumstància no s'aprecia degudament al gràfic, ja que la rúbrica «patrimoni net» engloba tant els recursos generats internament com els captats externament (borsa, private equity, etc.).
|
|
|
|
|
Nombrosos estudis han documentat que l'eliminació d'obstacles al finançament comporta beneficis per al conjunt de l'economia i de la societat.(4) Més en concret, una conclusió àmpliament acceptada(5) és que és molt fructífer ampliar les possibilitats de finançament de les pimes, en especial facilitar el seu accés a recursos estables a llarg termini, procedents de proveïdors diversificats i vinculats tant al capítol de capital com al de deute (la qual cosa permet optimitzar l'estructura de passiu d'acord amb l'evolució de les condicions i compassar el procés de creixement). Aquesta observació és especialment rellevant per a Espanya en l'actual procés de reforma profunda del sector financer, ja que s'obre l'oportunitat de corregir les ineficiències i les mancances que han generat la regulació i les pràctiques dels agents privats.(6)
|
|
|
|
(4) Destaquen les aportacions pioneres de R. Levine, «Finance and Growth: Views and Agenda», Journal of Economic Literature, vol. 35 (1997), i de R. Rajan i L. Zingales, «Financial Dependence and Growth», American Economic Review, vol. 88 (1998).
|
|
|
|
(5) Vegeu T. Beck, A. Demirguc-Kunt, L. Laeven i R. Levine, «Finance, Firm Size and Growth», Journal of Money, Credit and Banking, vol. 40 (2008).
|
|
|
|
Convé que les pimes facin tot el possible per millorar la transparència de la seva activitat davant els possibles finançadors. La via directa és comunicant la seva estratègia, proporcionant puntualment els comptes auditats, informant de fets rellevants, etc. Una via indirecta és professionalitzant la gestió i millorant les pràctiques de govern corporatiu. La incorporació de consellers independents o l'entrada d'accionistes amb bona reputació solen ser un senyal positiu per a la resta d'inversors i de prestadors. D'altra banda, instruments que permeten ampliar les possibilitats d'oferir garanties (com, per exemple, les Societats de Garantia Recíproca) es podrien utilitzar amb més profusió. A les autoritats els correspon dissenyar les reformes reguladores tenint en compte, simultàniament, les necessitats urgents a curt termini i els reptes a llarg termini. En aquest sentit, els mercats bancaris i els mercats de capitals (accions i bons) són àrees que s'han de complementar per permetre el finançament de l'expansió de les pimes en condicions satisfactòries.
|
|
|
|
Pel que fa als canals bancaris, convé vigilar que els efectes combinats de les múltiples iniciatives de reforma per respondre a la crisi no generin incentius perversos de cara al finançament de les pimes amb potencial de creixement. Un àmbit determinant és l'estructura i la configuració del sector. El model de «banca universal i relacional» ha demostrat els seus avantatges: disposar d'un grup d'entitats amb elevada capil·laritat sobre el terreny (properes, per tant, a les empreses) i amb múscul i know-how financers permet acompanyar les pimes en el procés de creixement, ja que els ofereix una gamma àmplia de productes i de serveis (des dels propis de la banca comercial als més associats a la banca d'inversió). I tot plegat conreant les relacions de confiança a llarg termini. Seria, doncs, convenient que les reformes preservessin aquest model. Un altre front important és la regulació prudencial bancària (solvència i liquiditat), l'enduriment de la qual és una amenaça que plana sobre l'oferta de crèdit en general i per a les pimes en particular. Hi ha elements d'aquesta regulació que poden ser transcendentals, com, per exemple, la dimensió màxima per rebre la consideració de pime, que convindria elevar.(7)
|
|
|
|
Pel que fa als mercats de capitals, les actuacions de les autoritats haurien d'anar dirigides a facilitar-hi l'accés de les pimes en condicions raonables. En aquest sentit, eliminar les barreres i rebaixar els costos són els objectius. Tradicionalment, els mercats de capitals de renda fixa han estat un territori exclusiu de les empreses grans, pels motius esmentats més amunt. Això significa un privilegi, ja que, durant aquests últims anys de crisi financera, els mercats de bons corporatius internacionals han mantingut un vigor envejable, que contrasta amb l'atonia del crèdit bancari. Tot i que la seva posició de partida no és gaire propícia, Espanya es podria sumar als esforços que diversos països comencen a fer perquè les pimes s'endinsin en aquests mercats. El Regne Unit n'és un cas destacat, amb projectes com la creació d'agències que centralitzin i que agreguin les emissions.(8) Així mateix, la creació recent de la plataforma SEND per a la negociació electrònica de renda fixa és un instrument que pot ser de gran ajuda en aquest propòsit.
|
|
|
|
Els mercats de renda variable són un terreny més conegut, però la veritat és que poc transitat, per la pime espanyola. Cal diferenciar dos grans àmbits: el mercat alternatiu borsari (MAB) i el private equity. El 2008, va tenir lloc la creació de MAB Expansió, un segment específicament concebut per a les empreses de creixement. Els resultats són prometedors, però lluny encara del seu veritable potencial. És necessari insistir en aquesta direcció, mitjançant accions divulgatives i relaxant, on sigui possible, els requisits d'accés.(9) El desenvolupament del private equity presenta també un recorregut de millora molt ampli a Espanya, en especial al segment crític del capital desenvolupament. La llista de mesures que podrien potenciar-lo és àmplia, però, en aquests moments, les més resolutives no farien referència a les entitats o als fons de private equity, sinó a la resta d'agents involucrats. És crucial, en primer lloc, canviar la predisposició dels petits empresaris, fomentant actituds més obertes al govern corporatiu i al control accionarial. En segon terme, cal estimular les fonts de finançament últim de les entitats de private equity, per exemple a través dels fons d'inversió i de pensions i de les companyies d'assegurances.
|
|
|
|
(6) Es poden consultar les ponències del «Seminari sobre el Finançament de les Pimes» organitzat pel Banc d'Espanya i la CNMV al febrer del 2012. També la monografia «Pime: impacte i reptes de la crisi en el seu finançament» de la Fundació d'Estudis Financers (2012).
|
|
|
|
(7) Vegeu la Circular 3/2008 del Banc d'Espanya.
|
|
|
|
(8) «Boosting finance options for business», Report of industry-led working group on alternative debt markets, U.K. Government (març 2012).
|
|
|
|
Totes aquestes consideracions no constitueixen, de cap manera, una llista exhaustiva, però sí permeten destacar l'ampli camp d'acció existent per a les polítiques públiques i per a la iniciativa privada en l'àmbit del finançament de les pimes, en particular en el repte que representa impulsar-ne el creixement a llarg termini.
|
|
|
|
(9) Fins i tot un país amb mercats borsaris tan desenvolupats com els Estats Units continua promovent iniciatives de referència, per exemple la recent «Jumpstart our Business Start-Ups Act», que pretén alleujar els requisits reguladors de les empreses que surten a borsa.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Pilar Buil i Avelino Hernández
|
|
|
|
Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
