El silenciós valor econòmic i social de les assegurances

  Després d'una ràpida expansió a nivell global durant els últims anys, el sector assegurador s'ha erigit en un element destacat del panorama social, econòmic i financer. Sense anar més lluny, s'estima que, en l'actualitat, les companyies asseguradores gestionen actius per un import d'uns 23 bilions de dòlars, una xifra que duplica amb escreix el volum total de reserves internacionals. Aquest fort desenvolupament es basa, fonamentalment, en l'elevat dinamisme del segment vida-estalvi i en la contribució creixent dels països emergents. Les perspectives demogràfiques i econòmiques indiquen que aquests dos factors continuaran impulsant l'activitat asseguradora en els pròxims anys. Així, per exemple, la penetració de les assegurances, mesurada mitjançant el percentatge que les primes anuals representen del PIB, se situa, als mercats emergents, en el 3%, lluny encara del 8,7% dels països avançats.

  No obstant això, per explotar degudament les seves possibilitats, serà necessari que les entitats asseguradores ofereixin productes amb graus elevats d'innovació i d'adaptabilitat, diversifiquin els canals de distribució i, per descomptat, vigilin la solidesa dels balanços.

  La capacitat d'innovació, en la cobertura dels riscos individuals i col·lectius, és un dels trets més destacats que expliquen l'auge del sector. Un exponent il·lustratiu el trobem en la nova gamma de productes que permeten a les autoritats dels països en desenvolupament gestionar el risc de catàstrofes naturals. El bon acolliment que estan rebent per part de la demanda és un premi als importants beneficis econòmics i socials d'aquests productes. En primer lloc, si el desastre natural té lloc, n'esmorteeixen l'impacte sobre les arques públiques, ja que el risc és transferit al mercat internacional de reassegurances o de capitals. Gràcies a això, els Governs poden oferir ajuda a la població i reconstruir les infraestructures danyades. En segon lloc, i de forma més subtil, la menor incertesa fiscal és un incentiu perquè les autoritats inverteixin en la millora dels serveis socials i desenvolupin infraestructures productives que fomentin el creixement a llarg termini.

  Un altre element que serà crucial perquè la indústria asseguradora mantingui el ritme d'avanç i l'aportació a la societat fa referència als diferents àmbits de la regulació. En l'actualitat, està en marxa, a la Unió Europea, una revisió a fons de la normativa prudencial del sector assegurador (Solvència II), paral·lela a la de la banca (Basilea III). La traumàtica crisi financera ha emfatitzat la necessitat de preservar l'estabilitat individual i del sistema en conjunt, exigint més capital i una millor governança, de manera que aquesta és una iniciativa benvinguda. Però és important que els incentius que, finalment, derivin d'aquesta norma no limitin l'eficiència i la visió a llarg termini pròpies del sector.

  La regulació sobre productes i contractes és un altre front important, tot i que més dispers i més difícil d'avaluar. En conjunt, la regulació es focalitza en la protecció de la societat de l'abundant presència d'informació asimètrica al voltant de les transaccions d'assegurances. En canvi, la protecció del consumidor d'un conjunt de biaixos cognitius propis (dificultat d'establir el valor just de l'assegurança i altres biaixos relacionats amb la presa de decisions sota incertesa) està lluny de ser una pràctica habitual. Per avançar en aquest camp, la regulació hauria d'incorporar consideracions i ensenyaments de l'«economia conductista» per mitigar la imperfecta racionalitat dels membres de la nostra societat.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.