Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 358 - Juny 2012
|
|
|
Conjuntura internacional
|
|
|
|
|
Estats Units
|
Estats Units: més consum que ingressos
|
|
Els Estats Units mantenen el to de la recuperació i creixen el 2,1%.
|
|
L'expansió es consolida i els riscos abandonen el biaix a la baixa. El descens del preu del petroli, els possibles efectes expansius derivats de l'any electoral i la força del consum compensen les conseqüències negatives que es puguin derivar de la falta d'un full de ruta creïble de consolidació fiscal i d'un possible empitjorament de la crisi del deute de la zona de l'euro.
|
|
El creixement es basa en el consum privat i en les existències, però la inversió en equipament recula.
|
|
El producte interior brut (PIB) del primer trimestre va créixer un esperat 0,5% intertrimestral, el 2,1% interanual. Es manté així una gran part del repunt del final de l'any, i tot apunta a un avanç lleugerament superior al 2,0% per al conjunt del 2012, més del que s'esperava fa dos mesos. No obstant això, la composició del PIB va causar sorpresa i va subratllar la modèstia de la recuperació. El creixement es va basar, sobretot, en un consum privat que es va incrementar el 0,7% i va superar unes expectatives ja prou optimistes. La segona contribució en importància a l'avanç va venir de l'acumulació d'existències, que també va ser superior a l'esperada. El contrapunt el va posar la inversió en equipament, que, amb una reculada contra pronòstic, va punxar. Per bé que aquest component ha de reaccionar a l'alça en el segon trimestre, el final del cicle alcista de les existències i la desacceleració del consum privat apunten a una evolució plana del creixement al llarg del 2012.
|
|
|
El consum privat supera els ingressos i l'estalvi torna a mínims.
|
|
El consum privat ha de perdre força en el segon trimestre, perquè l''endeutament i el creixement dels ingressos, que són les seves fonts principals, estan restringits. L'embranzida del primer trimestre es va basar en un descens de la taxa d'estalvi, que va quedar en el 3,9% de la renda disponible, el mínim dels quatre últims anys. El deute de les llars ha disminuït en 17,3 punts percentuals en termes de renda disponible des del setembre del 2007, però, així i tot, el 112,7% de la renda disponible del desembre del 2011 sembla un nivell massa alt, que pot forçar que la taxa d'estalvi se situï de nou per damunt del 4,0% de la renda disponible, amb el consegüent efecte de desacceleració del consum.
|
|
|
|
Les últimes dades del comerç al detall suggereixen que això ja està passant. Un cop exclosos els automòbils i la benzina, força fluctuants, en els tres primers mesos del 2012, el creixement mitjà intermensual de les vendes al detall va ser del 0,8%, mentre que, a l'abril, amb prou feines es va arribar al 0,1%. Al llarg del 2012, però, la desacceleració hauria de ser més pausada, ja que una part de l'alentiment de l'abril obeeix a un efecte de compensació pel fort consum del primer trimestre, esperonat per un hivern anormalment suau. La recuperació de l'índex de confiança dels consumidors del Conference Board de l'abril va seguir un patró similar i va comptabilitzar dos mesos consecutius d'estancament en un nivell que queda netament per sota de la mitjana històrica.
|
|
La recuperació del mercat laboral avança, però els increments salarials es faran esperar.
|
|
Si la via de l'endeutament està complicada per als consumidors, el mateix passa amb els ingressos. La renda disponible de les famílies en termes reals està gairebé estancada, amb un increment mínim del 0,1% interanual al març. Les llars obtenen el 64,2% dels seus ingressos a partir dels rendiments del treball, però l'evolució del mercat laboral no apunta a gaires alegries en els salaris, és a dir, en els ingressos de les llars. En una expansió típica, l'increment de l'ocupació i de les hores treballades precedeix les pujades salarials, però el primer està passant amb lentitud i el segon va per a llarg. En el primer trimestre de l'any, es van crear 688.000 llocs de treball nets, una mitjana mensual de 229.000. Els 115.000 llocs creats a l'abril van representar un retorn a la normalitat, que, igual que en el cas de les vendes al detall, és massa abrupte com a compensació per la fortalesa dels mesos anteriors. La velocitat de creuer de la creació d'ocupació s'hauria de situar a mig camí, al voltant dels 175.000 llocs de treball per mes, de manera que faltarien una mica més de dos anys per assolir els nivells del desembre del 2007. Les hores treballades setmanals es van mantenir prop de la mitjana històrica, però el descens de la subocupació, que inclou els treballadors que treballen de forma involuntària a temps parcial, es va interrompre momentàniament a l'abril.
|
|
|
La inversió s'ha de recuperar en el segon trimestre.
|
|
L'indicador més positiu del mercat laboral va continuar sent la taxa d'atur, que va baixar en una dècima fins al 8,1%, nou dècimes percentuals per sota del nivell del mateix període de l'any anterior. No obstant això, dos terços d'aquesta millora són atribuïbles a un descens de la taxa d'activitat i només un terç a la creació de llocs de treball. La majoria de les previsions fan pensar que la taxa d'atur romandrà invariada fins ben entrat el 2013.
|
|
|
|
Si el consum s'ha de desaccelerar, els índexs d'activitat empresarial de l'Institute for Supply Management (ISM) suggereixen que la inversió en equipament hauria de corregir la reculada del primer trimestre. Així, l'índex ISM de manufactures de l'abril va avançar fins al nivell dels 54,8 punts, que coincideix amb un creixement econòmic robust. Aquesta recuperació l'apunta també l'ISM de serveis, ja que, per bé que va recular, el seu nivell de 53,5 punts és propi de creixements modestos, però no de descensos.
|
|
L'IPC se situa en el 2,3%, però l'abaratiment del petroli el pressionarà a la baixa.
|
|
Així mateix, l'activitat constructora dels últims mesos es mostra més forta del que s'esperava. El creixement intertrimestral del 4,5% hauria de tenir continuïtat, atesos els 717.000 habitatges iniciats a l'abril, en termes anuals, que representen un increment interanual del 29,9%. No obstant això, els nivells de partida excepcionalment baixos fan que la contribució al creixement del PIB sigui baixa i subratllen que el sector no ha vist encara la llum al final del túnel. La sobreoferta continuarà present fins al 2013, tot i que els preus podrien haver tocat fons. L'índex Case-Shiller d'habitatges de segona mà del febrer per a les vint ciutats principals va posar fi a la ratxa de descensos amb una lleugera pujada i el sentiment empresarial presenta una certa millora. No obstant això, el veritable estímul del sector passa perquè l'Administració sigui capaç d'instrumentar una reestructuració del deute dels 12 milions de llars amb un saldo hipotecari pendent que supera el valor de l'immoble hipotecat.
|
|
|
|
|
En l'apartat dels preus, l'estabilitat és la tònica dominant. L'índex de preus al consum (IPC) va pujar el 2,3% interanual a l'abril -el 2,9% al març-, a causa d'efectes de base en el preu del petroli. No obstant això, l'IPC subjacent, que exclou els preus energètics i els de l'alimentació, no acaba de confirmar l'esperat alentiment i va repetir l'increment del 2,3% interanual del mes passat, amb el suport d'un repunt dels preus dels béns duradors. El balanç el trenca a la baixa el preu del petroli, ja que, si es manté l'evolució recent a la baixa, l'IPC hauria de quedar al voltant del 2,0% al final del 2012. En tot cas, els preus deixen espai perquè la política monetària continuï donant suport al creixement.
|
|
El saldo comercial es beneficiarà del petroli barat en el segon trimestre.
|
|
Pel que fa al sector exterior, el dèficit comercial del març es va incrementar fins als 51.825 milions de dòlars, 6.400 milions més que al febrer, que havia estat anormalment baix a causa de la celebració de l'any nou xinès. Així, la major part de l'increment se centra en el deteriorament de la balança comercial amb el gegant asiàtic. No obstant això, el mes de març ofereix una doble lectura positiva. En primer lloc, les exportacions es van recuperar, malgrat la feblesa de la demanda global i la relativa fortalesa del dòlar. En segon lloc, el desequilibri comercial en termes nominals s'hauria de corregir en els pròxims mesos, ja que els efectes de l'abaratiment del cru, que és responsable del 55,1% del dèficit comercial, no es van arribar a comptabilitzar al març.
|
Japó
|
Japó: un repunt sense solució de continuïtat
|
|
El Japó creix el 2,6% en el primer trimestre, gràcies al consum privat.
|
|
El repunt va superar les expectatives amb un PIB del primer trimestre que va avançar l'1,0% intertrimestral, el 2,6% interanual. La dada posa momentàniament el Japó al capdavant de les economies avançades en termes de creixement. No obstant això, la previsió per al conjunt del 2012 arriba amb prou feines al 2,5%, ja que la composició dels comptes nacionals incrementa els dubtes sobre la sostenibilitat del repunt.
|
|
|
|
De forma inusual, el creixement del primer trimestre es va basar en el consum privat, que va créixer més ràpid que la resta de components, en l'acumulació d'existències i en la inversió pública, que, en l'economia nipona, és especialment fluctuant. No obstant això, la inversió en equipament va recular el 3,9% intertrimestral i va evidenciar que, a la recuperació de la tragèdia del març del 2011, a la qual es van sumar les inundacions tailandeses de l'estiu del 2011, presenta molts serrells encara pendents.
|
|
|
Però la caiguda de la inversió i la necessitat d'estímuls fiscals qüestionen la continuïtat del repunt.
|
|
Les mancances energètiques derivades de l'aturada nuclear i els colls d'ampolla en els processos productius estan posant pals a la roda de la recuperació. Així ho indica la producció industrial, que, al Japó, té una influència sobre el PIB superior a la d'altres economies avançades. L'índex de producció industrial ha recuperat el 82,1% del que es va perdre en el tsunami i es troba el 2,9% per sota del nivell del febrer del 2011, previ a la catàstrofe. No obstant això, el ritme de la recuperació s'ha diluït, amb un índex que, al març, es va situar per sota del nivell del gener, coincidint amb el deteriorament de la inversió als comptes nacionals. Així mateix, les comandes de maquinària, indicador avançat de la despesa inversora en equipament, van recular al març, en especial les destinades a l'exportació.
|
|
|
|
Els últims indicadors de demanda confirmen la força del consum. Les vendes al detall del març van pujar el 10,3% interanual i les matriculacions d'automòbils de l'abril es van continuar recuperant. No obstant això, la necessitat d'estímuls fiscals al consum per part del sector públic, que és el més endeutat de les economies avançades, genera dubtes sobre la continuïtat del repunt. Seguint aquestes expectatives, l'índex de confiança dels consumidors va recular a l'abril fins al nivell dels 40,0 punts, una mica per sota dels nivells del febrer del 2011.
|
|
Els indicadors de demanda confirmen l'embranzida del consum, però la confiança retrocedeix.
|
|
També existeixen dubtes sobre l'abandonament momentani de la dinàmica deflacionista. L'IPC del març va pujar el 0,4% interanual però, sense els efectes de l'encariment del petroli en el primer trimestre de l'any, l'IPC subjacent, el general sense energia ni aliments, es va estancar i va acumular un descens del 0,4% interanual. Alimentant aquest escepticisme, els preus de Tòquio van baixar a l'abril. Per la seva banda, el saldo comercial ha encadenat dèficits de forma ininterrompuda des de l'octubre del 2011 fins al març del 2012, reflex fidel de les dificultats de subministraments i de costos que pateixen les empreses exportadores, en especial les del sector de l'electrònica de consum.
|
|
Xina
|
Xina: l'alentiment encara no fa perillar un aterratge suau
|
|
Desacceleració de la major part dels indicadors d'activitat de l'abril de la Xina.
|
|
La feblesa de la major part dels indicadors d'activitat i el deteriorament del sector exterior durant el mes d'abril han sorprès la majoria d'analistes que segueixen el gegant asiàtic, ja que esperaven un alentiment una mica més moderat. I, tot i que el nostre escenari central contempla encara un aterratge suau per al país, aquests esdeveniments, afegits a la possible intensificació de la crisi de la zona de l'euro, reclamen una major contundència en la política monetària i fiscal de suport al creixement.
|
|
|
|
La producció industrial exemplifica aquest alentiment, contràriament a allò que augurava l'índex de gestors de compres (PMI), que va pujar per cinquè mes consecutiu fins als 53,3 punts. Així, la producció industrial va créixer el 9,3% interanual a l'abril, per sota de l'11,9% del març i de les previsions del consens, que la situaven en el 12,2%. Així mateix, les vendes al detall van créixer el 14,1% interanual en termes corrents, un punt per sota de la xifra del març i de les previsions de consens. Per la seva banda, la inversió en capital fix durant els quatre primers mesos va avançar el 20,2% interanual, 0,7 punts per sota de l'acumulat fins al març.
|
|
La fluixedat de les importacions indica una pèrdua d'embranzida del sector exterior, del consum i de la inversió.
|
|
Al front exterior, les exportacions van créixer un escàs 4,9% interanual, enfront del 8,9% del març, davant la fragilitat de les economies avançades. La decepció va ser encara més gran per a les importacions, que amb prou feines van pujar en termes interanuals (0,3%) i van marcar una nova davallada en termes mensuals i van situar el superàvit comercial en 18.426 milions de dòlars. Aquesta feblesa de les importacions és conseqüència de la moderació de la demanda externa, tal com ho mostra la forta reculada de l'activitat exportadora de processament i d'assemblatge, tot i que també indica una menor força d'arrossegament del consum privat i de la inversió.
|
|
Són necessaris un relaxament monetari i una política fiscal proactiva contundent.
|
|
En aquest entorn d'activitat moderada i de riscos reduïts de sobreescalfament -la inflació va baixar lleugerament fins al 3,4%, enfront de l'elevat 6,5% del juliol passat-, l'executiu haurà d'accelerar les polítiques de relaxament monetari i les polítiques fiscals proactives, tal com ho va anunciar al passat Congrés Nacional del març. En particular, preveiem noves baixades en el coeficient de reserves, que s'uniran a la retallada recent en 50 punts bàsics de mitjan maig, i més esforços destinats a augmentar l'accessibilitat al crèdit per a les petites i mitjanes empreses. Fiscalment, el Govern xinès, a més de tirar endavant el pla de reforç de les prestacions socials, de construcció d'habitatges socials i de millora de les infraestructures, pretén estimular el consum privat amb reduccions impositives i amb subsidis.
|
|
|
|
En definitiva, ateses la moderació de la majoria dels indicadors d''oferta i de demanda i la feblesa del sector exterior, és clar que encara és molt precipitat parlar de canvis en els motors de creixement del país cap al consum intern i cap a la inversió privada. I, tal com ja vam dir el mes passat, haurem d'esperar l'evolució, en els pròxims mesos, dels principals indicadors i la contribució del mix de polítiques monetàries i fiscals a l'activitat de l'economia xinesa.
|
Brasil
|
Brasil: estímuls infructífers
|
|
L'economia brasilera es desaccelera més del que estava previst.
|
|
Dels fets esdevinguts recentment en l'escena econòmica global, tres han afectat de forma significativa la marxa actual de l'economia brasilera. D'una banda, la confirmació de la desacceleració econòmica a la Xina en el primer trimestre. De l'altra, l'avanç de la correcció als mercats de primeres matèries. I, finalment, la intensificació de les tensions als mercats de deute de la zona de l'euro, que han provocat un intens repunt de l'aversió global al risc.
|
|
L'aixeta dels estímuls continua oberta.
|
|
No cal subratllar que la desacceleració xinesa i la tebiesa dels mercats de primeres matèries tenen un impacte significatiu sobre l'activitat econòmica brasilera, ja que afecten negativament el seu principal mercat extern. Això explicaria, en part, el decebedor ritme d'avanç de l'economia brasilera des de l'inici de l'any, tal com es desprèn dels indicadors avançats de conjuntura. Quan falten pocs dies perquè les dades oficials de comptabilitat nacional ho confirmin, l'últim registre conegut de l'índex mensual d'activitat suggereix que el PIB hauria reculat el 0,35% al març en relació amb el febrer i hauria limitat el creixement interanual del primer trimestre a poc més de l'1%, en línia amb el registre de l'últim trimestre del 2011.
|
|
|
|
Aquestes dades, afegides a la reculada persistent de la producció industrial o a l'afebliment perceptible de l'ocupació, evidencien una clara moderació del ritme d'avanç econòmic al Brasil. Una moderació més intensa del que s'esperava, en especial si tenim en compte el marcat to expansiu de les polítiques econòmiques des de la tardor passada, i que ha empès el Banc Central del Brasil a revisar a la baixa les perspectives de creixement per al 2012. Ateses aquestes circumstàncies, la reacció de les autoritats econòmiques brasileres no s'ha fet esperar, de manera que ja han anunciat un nou paquet d'estímuls fiscals per donar suport a la demanda. Aquest paquet inclou retallades impositives (sobre operacions financeres i compres de vehicles) i facilitats de crèdit per a la inversió empresarial en béns d'equipament o l'adquisició d'automòbils. Per la seva banda, el Banc Central també ha suggerit que la tònica de retallades de tipus es pot allargar més del que estava previst, de manera que no descartem que la taxa SELIC pugui baixar del 8% enguany.
|
|
|
|
Pel que fa a l'exposició a les turbulències europees, el real continua sent una de les monedes més vulnerables als repunts d'aversió global al risc i, des del començament de maig, ja s'ha depreciat més del 8% enfront del dòlar i més del 4% enfront de l'euro. Al principi, les autoritats no van desaprovar aquesta tendència, ja que van considerar que era beneficiosa per a un sector exportador manufacturer molt perjudicat per la fortalesa del real en els últims temps. No obstant això, el Banc Central del Brasil ha acabat intervenint -i ho ha fet amb contundència- als mercats canviaris per evitar que la moneda local es depreciï per sota del llindar dels 2 reals/dòlar, nivell que, pel que sembla, es postula com un nou suport de mínims.
|
|
El real depèn de l'aversió global al risc.
|
|
La persistència de l'escenari de desacceleració i de depreciació actual dependrà, en gran part, del temps que trigui a resoldre's el brot de tensions vinculades a la crisi de deute a la zona de l'euro i de si acaba o no minvant la confiança dels agents econòmics en el Brasil. En qualsevol cas, cal anticipar que les autoritats brasileres continuaran generant estímuls, però pot ser que els seus fruits, si més no en termes de creixement, ja no els recullin el 2012, sinó el 2013.
|
Mèxic
|
Mèxic: vent en popa... però vigilants
|
|
|
|
En el primer trimestre del 2012, el PIB de Mèxic va sorprendre en positiu, amb un creixement de l'1,3% en relació amb el trimestre anterior i del 4,7% en relació amb el mateix trimestre del 2011, i va anotar avanços en totes les branques d'activitat. La consolidació gradual de la confiança dels consumidors, un creixement sòlid del crèdit i el bon to de l'ocupació, de les remeses i dels guanys salarials continuen augurant bones perspectives per a la despesa interna en els pròxims mesos. No obstant això, els últims indicadors conjunturals esbossen una certa moderació.
|
|
L'economia mexicana avança amb pas ferm amb un creixement del 4,6% en el primer trimestre del 2012.
|
|
D'una banda, les vendes al detall van créixer menys del que s'esperava al març i menys que al febrer (el 4,5% en xifra interanual, en relació amb el 7,6% del mes anterior). De l'altra, la producció industrial va recular al febrer l'1,7% en relació amb el gener, malgrat continuar avançant també en xifra interanual. Així mateix, pel que fa al flanc extern, els riscos continuen sent a la baixa i deriven, d'una banda, de la possibilitat que el creixement econòmic als Estats Units sigui menys vigorós del que s'espera i, de l'altra, d'una persistència excessiva de les tensions financeres a la zona de l'euro.
|
|
|
|
Atès aquest escenari, l'últim comunicat del Comitè de Política Monetària continua sense tancar la porta a una major laxitud de la política si les circumstàncies ho exigeixen. Així i tot, davant una despesa interna relativament estable, la inflació encara per damunt de la meta central del rang objectiu i tensions renovades als mercats financers globals, continuem sense anticipar canvis en la política monetària de Banxico el 2012.
|
|
Continuem sense anticipar canvis en la política monetària.
|
|
On sí anticipem canvis és al Govern. Els últims sondejos continuen donant com a guanyador el PRI i atorguen cada vegada menys possibilitats a la candidata del PA, actual partit governant. De tota manera, és molt improbable que el vencedor pugui governar en solitari, de manera que impulsar les reformes pendents exigirà el suport de l'oposició. En aquest àmbit de les reformes, cal destacar que, a l'abril, el Govern va introduir algunes mesures per simplificar el sistema tributari, per augmentar els ingressos i per reduir el frau. Un pas en la direcció correcta, però la nova legislatura n'haurà de fer més.
|
Primeres matèries
|
Replegaments generalitzats de les primeres matèries
|
|
|
|
El petroli va intensificar la correcció i, entre el 20 d'abril i el 21 de març, va recular el 10,7% i es va situar en els 109,10 dòlars per barril (qualitat Brent, per a lliuraments a un mes). El cru se situa així l'1,1% per damunt del nivell del començament del 2012, però el 2,1% per sota del nivell d'un any enrere, de manera que empenyerà a la baixa l'IPC de l'abril i del maig de la majoria d'economies.
|
|
El petroli cedeix el 10,7% en un mes i continua per sota del nivell de l'any passat.
|
|
El preu del petroli confirma l'adhesió a la tendència a la baixa, a causa de l'increment de la producció de l'Aràbia Saudita i dels efectes sobre la demanda de cru de la feblesa de la zona de l'euro. El recorregut d'aquesta tendència a la baixa quedaria circumscrit al 2012, ja que l'evolució a llarg termini de l'oferta i de la demanda, en especial a les economies emergents, donaria suport a increments moderats en el preu del petroli a partir del 2013.
|
|
|
Els descensos de la resta de primeres matèries se centren en els metalls, afectats per la desacceleració de la Xina.
|
|
La resta de primeres matèries es va sumar a la tendència a la baixa del cru, en especial els metalls, afectats per l'alentiment del creixement a la Xina. L'índex CRB va recular l'1,6% entre el 20 d'abril i el 21 de maig i, en el còmput del corrent, perd tot el que s'havia guanyat fins al començament de març. Entre els metalls, destaca el descens del 7,3% del ferro i del 6,6% del coure, que, des del màxim de l'inici de març, acumula una pèrdua del 9,7%. L'alumini i el níquel secunden els descensos. Més intensa és encara la correcció entre els metalls preciosos, amb importants reculades de la plata, del platí i del pal·ladi. Entre els aliments, l'evolució és desigual, amb pujades en el blat i descensos en el sucre. L'or, per la seva banda, va cedir un relativament moderat 4,1% i es va situar en els 1.590 dòlars per unça.
|
L'auge del mercat assegurador internacional
|
|
|
|
En les últimes dècades, la indústria asseguradora mundial, que ja gestiona al voltant de 23 bilions de dòlars en actius, ha protagonitzat una expansió sense precedents. El 2010, va comptabilitzar, ni més ni menys, 4,3 bilions en primes, gairebé el 80% més que l'any 2000, gràcies, fonamentalment, al dinamisme del segment vida i a la contribució creixent dels mercats emergents, on el total de primes va acumular un creixement superior al 150% (en termes reals) durant aquest període. Només el 2010, va créixer l'11% -amb Àsia i l'Amèrica Llatina al capdavant de les regions que més hi van contribuir, amb creixements del 19% i del 8%, respectivamen-, enfront de l'1,4% als països industrialitzats.
|
|
|
|
Malgrat això, la penetració de l'assegurança en aquests mercats emergents, mesurada com la ràtio del total de primes sobre el PIB, continua sent molt modesta: el 3%, que cal comparar amb el 8,7% dels països avançats el 2010. El mateix succeeix amb la densitat, mesurada com les primes per capita: 111 dòlars versus 3.527 anuals als països avançats en aquest mateix any. D'aquestes dades, es desprèn que el potencial per recórrer en aquestes economies és enorme. Però quins factors impulsen la realització d'aquest potencial?
|
|
|
|
Els factors que influeixen en el desenvolupament del mercat assegurador varien en funció del segment -vida versus no vida, primordialment-. No obstant això, en general, la seva evolució va molt lligada als fonaments de l'economia real i, en especial, al nivell mitjà d'ingressos. Tal com ho il·lustra el gràfic següent, la relació entre renda i densitat asseguradora és marcadament positiva. A mesura que augmenta el nivell de riquesa, avança la densitat asseguradora. Per tant, no és estrany que, atesos el seu veloç ritme d'expansió i la seva contribució al creixement global, cada vegada més important, siguin també les economies emergents les que més han impulsat el creixement del negoci assegurador en els últims anys. Si han passat de contribuir el 21% del PIB mundial el 2001 al 34% el 2010, la seva quota mundial de primes va passar en vida del 5% al 14% i en no vida, del 7% al 16%.
|
|
|
|
En el cas del segment no vida, el principal factor d'impuls s'atribueix, efectivament, al creixement econòmic. S'ha estimat que un avanç del PIB/capita de l'1% aniria associat a un creixement de la densitat asseguradora (prima/capita) al voltant de l'1,3%. A part d'aquesta relació, també s'ha constatat una influència significativa de la solidesa de les institucions, en especial del compliment dels contractes, així com del parc d'automòbils, de la densitat de població o del volum de comerç exterior, sobre el desenvolupament d'aquest segment.(1) Així i tot, l'evidència disponible en aquest àmbit continua sent limitada, ja que, fins avui, la gran majoria dels estudis empírics s'han centrat en el segment vida.
|
|
|
|
(1) Vegeu, per exemple, Feyen, Lester i Rocha (2011), «What Drives the Development of the Insurance Sector?», World Bank Policy Research Working Paper, 5572.
|
|
|
|
|
Pel que fa al segment vida, el progrés també es vincula de forma positiva i significativa a la prosperitat econòmica, però a partir d'un llindar determinat. El seu enlairament exigeix un nivell mínim de desenvolupament que garanteixi l'emergència d'una classe mitjana i d'uns mercats de capital prou líquids. D'aquesta manera, se sol desenvolupar amb posterioritat al ram de no vida, quan un nombre adequat de llars aconsegueix un nivell raonable d'ingressos, que, segons els càlculs, correspondria a un PIB per capita entre els 5.000 i els 8.000 dòlars (en dòlars del 2007),(2) i la regulació i el mercat de capital local han madurat prou. A partir d'aquest moment en què és rendible, el creixement sol ser més ràpid que al segment de no vida, amb una elasticitat estimada, en relació amb el PIB/capita, propera a 2. És a dir, un creixement del PIB/capita de l'1% aniria associat a un creixement de les primes per capita al voltant del 2%.
|
|
|
|
A més del creixement econòmic i del desenvolupament del mercat de crèdit, l'avanç del ram de vida depèn de forma crucial d'altres elements, que inclouen l'existència d'un sistema de pensions públic, factors demogràfics i elements de caire cultural o religiós. Un sistema de seguretat social ampli (mesurat en termes de contribucions) tendeix a reduir la demanda d'assegurances de vida, perquè redueix la necessitat i el nivell de renda disponible neta d'impostos i de contribucions. D'altra banda, una major esperança de vida influeix negativament sobre la demanda d'assegurances de vida, la qual cosa suggereix que, a mesura que es redueix la probabilitat de mort prematura, davalla la demanda d'assegurances de vida. Una major proporció de població musulmana redueix també la demanda d'assegurances de vida -aquesta relació s'explica pel fet que, en alguns països islàmics, l'assegurança de vida no és aprovada perquè no compleix la xara-, com també la redueix una taxa d'inflació més elevada -un entorn altament inflacionista redueix la proposta de valor de les pòlisses de vida-. En contrapartida, s'ha comprovat que una població més elevada impulsa la demanda d'assegurances de vida i reflecteix l'efecte positiu d'una major base de clients, que facilita la mutualització dels riscos i permet aprofitar les economies d'escala.
|
|
|
|
En definitiva, els resultats suggereixen que hi ha marge per accelerar el desenvolupament del sector assegurador des de l'àmbit institucional: promovent un entorn econòmic sòlid i amb una inflació més baixa; establint un entramat legal sòlid; impulsant el desenvolupament dels mercats de crèdit i de capital, o liberalitzant el mercat assegurador per potenciar la competència i la productivitat. D'altra banda, les empreses asseguradores també poden accelerar la penetració en els mercats emergents diversificant els canals de distribució per arribar a un sector de la població més ampli -en particular, hi ha molt recorregut per explotar en l'activitat de banca-assegurances-; innovant en productes -com es va fer amb les noves assegurances contra riscos climàtics per a l'agricultura o amb les microassegurances- o adaptant-les al fons cultural i religiós de cada país -com els productes takaful, adaptats a la xara.
|
|
|
|
Al cap i a la fi, l'avanç del sector assegurador no és insubstancial: redueix la incertesa i l'impacte de grans pèrdues, permet una gestió més eficient del risc, facilita l'activitat comercial i, amb tot plegat, estimula la inversió, la innovació i la competència. En definitiva, constitueix un pilar fonamental en el desenvolupament financer i econòmic d'un país, motiu pel qual paga la pena establir les bases que n'impulsin el creixement i la sostenibilitat.
|
|
|
|
(2) Vegeu Lester (2009), «Introduction to the Insurance iIndustry», Primer Series on Insurance Issue, 1, The World Bank.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Marta Noguer
|
|
|
|
Departament d'Economia Internacional, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
