Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 358 - Juny 2012
|
|
|
Unió europea - Zona de l'euro
|
|
|
|
|
Zona de l'euro: es manté en àrea de turbulències
|
|
El nou mantra europeu és austeritat amb creixement.
|
|
Dos esdeveniments polítics, arran de les eleccions a França i a Grècia, tindran importants repercussions econòmiques en els pròxims mesos. En primer lloc, el recentment investit president de França, François Hollande, es va reunir amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, per acordar el nou mantra europeu: austeritat amb creixement. L'objectiu és modular les retallades per evitar el risc de contraccions de l'activitat econòmica que qüestionin la viabilitat financera dels països membres.
|
|
|
|
Ara com ara, no s'ha anunciat cap mesura concreta que permeti formalitzar el nou consens europeu i avançar en la solució de la crisi que afecta Europa. No obstant això, alguns membres de la Comissió Europea, com el responsable d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, s'han mostrat partidaris de fomentar les inversions públiques en àrees clau. En aquest sentit, els fons estructurals i de cohesió i un reforç del Banc Europeu d'Inversions podrien servir per articular aquesta política sense incomplir el compromís fiscal.
|
|
|
|
En segon lloc, les eleccions celebrades a Grècia van donar lloc a un Parlament atomitzat. A causa de les seves diferències sobre el pla de rescat financer, els partits grecs van ser incapaços de posar-se d'acord per formar govern i s'han convocat noves eleccions per al 17 de juny. Atès que les enquestes afavoreixen els partits que rebutgen les condicions actuals del rescat, alguns responsables econòmics europeus han reflexionat sobre la possibilitat que Grècia abandoni l'euro. Fins ara, el posicionament oficial de la Unió Europea és que la república grega romangui a la zona de l'euro i que, eventualment, siguin els grecs els qui prenguin la decisió final sobre la sortida de la moneda única.
|
|
|
El creixement a Alemanya evita que la zona de l'euro entri en recessió.
|
|
En definitiva, l'anunci de la data dels comicis no ha apagat els focus de riscos als mercats financers. Els rumors i els desmentiments, normals en totes les situacions confuses, es combinen, a més a més, amb una absència de lideratge efectiu i continuen provocant turbulències de difícil digestió per a l'economia europea.
|
|
|
|
Atesa la incertesa política i econòmica, s'està produint, per precaució, una sortida de dipòsits dels bancs grecs, la qual cosa, en última instància, incrementa la fragilitat de tot el sistema. Paral·lelament, els dubtes dels inversors internacionals sobre si Grècia és l'únic país que podria sortir de l'euro van augmentar la pressió sobre la resta d'Estats membres. A més a més, la nacionalització de la quarta entitat bancària d'Espanya va crear incertesa sobre l'estat del sistema financer del país i sobre la capacitat de l'Estat per assumir una possible reestructuració de la seva banca. Aquests dos fets han provocat les últimes turbulències financeres a Europa.
|
|
|
|
El risc evident és que l'enquistament de la incertesa durant uns quants mesos afecti negativament l'activitat econòmica. I, en particular, l'última dada del producte interior brut (PIB) del primer trimestre no convida a l'optimisme. L'activitat econòmica es va mantenir estancada en el primer trimestre, ja que el PIB va presentar un creixement intertrimestral del 0,0%. D'aquesta manera, es va evitar que l'economia entrés en recessió, després de la caiguda del 0,3% registrada en el quart trimestre de l'any passat. El fort creixement del PIB a Alemanya (0,5%) va ser llastat pel nul creixement a França (0,0%) i per les caigudes a Espanya (-0,3%) i a Itàlia (-0,8%). És a dir, el fort creixement a Alemanya va evitar la recessió a la zona de l'euro. No obstant això, és evident la clara tendència de desacceleració de l'activitat econòmica, tal com ho reflecteix la taxa interanual, que ha caigut del 0,7% al 0,0%.
|
|
|
La feblesa del mercat laboral i la incertesa política no auguren una recuperació del consum.
|
|
Des del punt de vista de la demanda, la dada de vendes al detall del mes de març va presentar un creixement intermensual del 0,3%. Amb aquesta pujada, la taxa interanual va millorar des del -2,1% fins al -0,2%. No obstant això, les vendes al detall reflecteixen a la perfecció la situació econòmica europea, amb profunds desequilibris entre la feblesa dels perifèrics i la fortalesa dels països centrals. Alemanya i França van presentar creixements intermensuals del 0,8% i del 0,9%, respectivament, mentre que Espanya i Portugal van registrar caigudes del -0,5% i del -2,2%, respectivament.
|
|
|
|
No obstant això, la confiança dels consumidors europeus, situada en 19,9 punts negatius en el mes d'abril, roman per sota de la mitjana històrica i, a més a més, va empitjorar en relació amb el registre del mes de març, que era de -19,1 punts. Els factors que eviten la recuperació del consum de les famílies, llastat per la falta de confiança, són dos. El primer element és la feblesa del mercat laboral, que va presentar un nou augment de la taxa d'atur en el mes de març, fins al 10,9%, i que genera el nivell més elevat dels quinze últims anys.
|
|
|
|
El segon factor és la incertesa política sobre el resultat de les futures eleccions gregues. Aquests dos factors comporten un augment de la incertesa, el qual, al seu torn, provocarà, molt probablement, el retraïment del consum de les famílies en els pròxims mesos.
|
|
Les exportacions continuen aportant al creixement de la zona de l'euro.
|
|
Els plans d'austeritat fiscal impedeixen que el component de la despesa pública sigui l'impulsor de la recuperació econòmica. No obstant això, el component d'exportacions netes manté l'aportació positiva al creixement. La dada de la balança comercial del mes de març va presentar un superàvit de 4.300 milions d'euros, enfront de la dada anterior de 4.000 milions. Les importacions van recular l'1,1% intermensual, mentre que les exportacions es van contreure el 0,9% intermensual. Per països, destaca l'elevat superàvit comercial alemany, de 10.500 milions d'euros.
|
|
La producció industrial de l'eurozona es continua contraient.
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, la producció industrial de la zona de l'euro del mes de març va recular el 0,3% intermensual, resultat que va augmentar la contracció de l'indicador en taxa anual del -1,5% al -2,2%. Malgrat l'augment intermensual de la producció industrial a Alemanya de l'1,3%, no va poder compensar les caigudes de França, del -1,8%, i d'Espanya, del -0,9%. Per subsectors, la caiguda més important l'ha experimentat el sector energètic, amb una reculada intermensual del 8,5%. Desafortunadament, la dada de confiança empresarial, que va tornar a caure en el mes d'abril, no augura un repunt de l'activitat industrial en els pròxims mesos.
|
|
|
|
Una de les conseqüències de la falta d'activitat europea es manifesta en el menor creixement dels preus. L'índex de preus al consum del mes d'abril va augmentar el 2,6% interanual, una dècima per sota del registre del mes anterior, tal com ho apuntava la dada preliminar. Per la seva banda, la inflació subjacent, un cop exclosos els components més volàtils, l'alimentació i l'energia, es manté en l'1,6%. Els epígrafs més inflacionistes durant el mes d'abril han estat vestit i calçat, energia per al transport i electricitat. La inflació s'aproxima a la previsió del Banc Central Europeu (BCE), que estima que, al final d'enguany, s'aproparà al 2,3%. No obstant això, la caiguda del preu del petroli, iniciada a l'abril i accelerada al maig, pot ser parcialment compensada per la depreciació que l'euro ha experimentat arran de les últimes turbulències. Així i tot, la inflació mantindrà la tònica descendent en els pròxims mesos.
|
|
La inflació està controlada.
|
|
En definitiva, la irresolució de la situació grega i el seu impacte sobre els mercats financers continuen limitant els agents econòmics i provoquen l'ajornament de les decisions de consum i d'inversió. L'any passat, les vacil·lacions en la gestió política a la zona de l'euro van demostrar que eren les pitjors enemigues de l'economia. És important, de cara a la futura trajectòria econòmica, evitar repetir els titubejos en la presa de decisions i apostar per solucions definitives a una crisi financera que, des del seu origen a l'estiu del 2007, ja ha complert cinc anys.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
