Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 359 - Juliol-Agost 2012
|
|
|
Conjuntura internacional - Estats Units
|
|
|
|
|
Estats Units: el creixement flaqueja
|
|
L'expansió dels Estats Units perd força per la feblesa de la recuperació de l'ocupació.
|
|
L'economia nord-americana deixa enrere el vigor dels primers compassos de l'any i s'encamina cap a un escenari més feble del que ha previst el consens cap al final d'abril, després de la publicació de l'avanç del producte interior brut (PIB) del primer trimestre. La causa principal d'aquest to disminuït cal buscar-la en la pèrdua d'impuls que opera en la recuperació del mercat de treball. Un mercat laboral més feble es tradueix, inevitablement, en un estancament dels ingressos de les llars, que, per tant, acaba repercutint en la despesa de consum privat, que és el motor de l'activitat, en especial si considerem la seva forta contribució al creixement del primer trimestre. No obstant això, la nostra previsió d'avanç del PIB per al conjunt del 2012 es manté prop del 2,0%, ja que la millora al mercat de l'habitatge i, en especial, el descens del preu del petroli podrien compensar una bona part d'aquestes febleses. Els riscos, però, estan esbiaixats a la baixa, ja que la crisi de la zona de l'euro continua sent un pal a la roda de la recuperació nord-americana i el preu del cru continua subjecte a notables incerteses.
|
|
El baix creixement dels ingressos de les llars i l'endeutament condicionen la recuperació.
|
|
El consum privat difícilment mantindrà el ritme del primer trimestre. La renda disponible de les llars va créixer, en termes reals, el 0,9% interanual a l'abril, molt per sota de l'avanç del 2,1% del consum privat. Amb uns ingressos gairebé estancats, l'altra via per sostenir el creixement del consum és la de l'endeutament, el qual, però, es veu limitat per la situació patrimonial de les llars. Tot i que és cert que la riquesa financera de les famílies s'ha recuperat en els últims mesos, la seva riquesa immobiliària, que és el seu principal actiu tangible, continua per sota de la tendència secular. El principal problema del balanç patrimonial de les llars continua sent l'elevat nivell de deute, que es troba a mig camí de la normalitat. El deute de les llars ascendia al 109,2% de la renda disponible en el primer trimestre del 2012. Això suposa una reducció de 19,9 punts percentuals des del màxim del setembre del 2007, però es manté 17,8 punts per damunt de la cota del 91,4%, que va ser la mitjana del 2000, any previ a l'inici de la bombolla immobiliària.
|
|
|
Les vendes al detall es continuen desaccelerant, però la reculada del cost de la benzina pot ser un suport per a la despesa del consum.
|
|
Les vendes al detall confirmen aquesta desacceleració del consum en relació amb un primer trimestre afavorit per un hivern anormalment suau. Així, el comerç al detall, un cop exclosos els fluctuants cotxes i la benzina, va registrar, al maig, el segon mes de reculada, que va dur el creixement interanual, en termes reals, fins al 2,3%, quan, al març, era del 3,4%. Així mateix, l'índex de confiança dels consumidors del Conference Board va baixar en 6,8 punts entre el febrer i el maig i es va situar 29,4 punts per sota de la mitjana històrica. Un suport per al consum podria venir, però, de la davallada del preu del petroli. Un descens de 10 dòlars en el barril de cru representa, per la via de l'estalvi en benzina, un augment del pressupost per a la resta de la cistella de la compra equivalent gairebé al 0,3% del PIB. El preu mitjà del petroli, en els quatre primers mesos del 2012, va ser de 118,6 dòlars per barril, de manera que el nivell de 90 dòlars per barril amb què es va tancar aquest informe, si es manté, representa un estalvi del 0,8% del PIB en un any. Així, tot i que la naturalesa fluctuant del preu del cru obliga a la cautela, l'escenari és ara diferent.
|
|
El mercat laboral perd força. La lentitud de la recuperació corre el risc de perpetuar una menor participació al mercat laboral.
|
|
L'alentiment de la recuperació del mercat laboral és el factor que explica millor el replegament del consum. Al maig, es van crear 69.000 llocs de treball nets, un registre molt modest que es va afegir a la negativa dada de l'abril. Així mateix, les hores treballades i les retribucions setmanals també van evolucionar a la baixa. La recuperació és excessivament lenta i el nivell d'ocupació previ a la crisi difícilment s'assolirà abans del final del 2014. Aquesta persistència de la desocupació fa que la proporció de l'atur de llarga durada es mantingui en nivells rècord. Així, la contractació de treballadors que han estat aturats més de sis mesos presenta problemes de falta d'adequació, ja que el mercat considera que les seves habilitats han quedat desfasades. Això es tradueix en treballadors desanimats que acaben per abandonar el mercat de treball, la qual cosa redueix la població activa i fa que un fenomen cíclic es converteixi en estructural.
|
|
|
L'atur del 8,2% és degut, en part, a una taxa d'activitat més baixa.
|
|
La reducció de la població activa fa que un creixement feble acompanyat d'una creació d'ocupació insuficient pugui coexistir amb una reducció de la taxa d'atur. Així, la taxa d'atur del maig es va situar en el 8,2%, 0,8 punts percentuals per sota del mateix període de l'any passat. No obstant això, sense els treballadors que han sortit del mercat per raons no demogràfiques, la taxa d'atur superaria amb escreix el 10,0%. A aquest atur caldria afegir la subocupació, el contingent de treballadors involuntàriament a temps parcial, que ha interromput la tendència de millora dels últims mesos.
|
|
La inversió manté un optimisme moderat, però els empresaris encara són cauts pel que fa a l'ocupació.
|
|
En contrast amb aquesta feblesa de l'ocupació i amb la incipient desacceleració de la despesa de consum, el sector inversor presenta un to més positiu. Tot i que l'índex d'activitat empresarial de l'Institute for Supply Management (ISM) de manufactures del maig va recular de 54,8 a 53,5 punts, el nivell continua coincidint, però, amb un creixement econòmic robust del conjunt de l'economia superior al 3,0%. Amb una dinàmica una mica menys expansiva, l'ISM de serveis, que va avançar mínimament fins als 53,7 punts, apunta a creixements del 2,0%. La creu cal buscar-la en el component d'ocupació, el 86,4% de l'ocupació privada total, que va patir una intensa reculada.
|
|
La construcció confirma la millora, però el nivell de partida és baix.
|
|
Pel que fa a la inversió en construcció, arriben aires de millora. Pel costat de l'oferta, els habitatges iniciats del maig van mantenir una part del repunt de l'abril i es van situar el 28,5% per damunt del mateix període de l'any anterior. Així mateix, l'increment dels permisos de construcció, que són el seu indicador avançat, permet esperar una continuïtat dels avanços. Per la seva banda, l'índex Case-Shiller d'habitatges de segona mà del març per a les vint ciutats principals va mantenir un lleuger increment, mentre que la venda d'habitatges de segona mà es va continuar animant al maig. Tot plegat fa esperar que el sector contribueixi al creixement al llarg del 2012, tot i que, inicialment, la seva influència estarà limitada pels baixos nivells de partida. Les febleses de l'habitatge encara no estan, ni de bon tros, conjurades, ja que hi ha 12 milions de llars amb un saldo hipotecari pendent que supera el valor de l'immoble hipotecat, malgrat que les últimes dades mostren una tímida disminució de la morositat hipotecària.
|
|
|
L'IPC, l'1,7%, deixa marge per a polítiques expansives de la Fed.
|
|
Per potenciar el mercat hipotecari i la creació d'ocupació, la Reserva Federal va reactivar, al maig, el programa de compra de deute a llarg termini finançat amb la venda de deute a curt termini. I és que la inflació deixa marge de maniobra a la Fed per a mesures expansives addicionals, en cas que consideri que són necessàries. L'índex de preus al consum (IPC) es va desaccelerar i va pujar l'1,7% interanual al maig -el 2,3% a l'abril-, a causa d'efectes de base en el preu del petroli. L'IPC subjacent, que exclou els preus energètics i els de l'alimentació, va repetir l'increment del 2,3% interanual, però la tendència és de moderació, ja que els increments de preus es van centrar en components no tendencials com el vestit.
|
|
El saldo comercial es beneficiarà del petroli barat en el segon trimestre.
|
|
Pel que fa al sector exterior, el dèficit comercial de l'abril va baixar el 8,0% i va quedar en 50.062 milions de dòlars. L'abaratiment del petroli, que és responsable del 55,9% del total del desequilibri comercial, explica una mica menys de la meitat d'aquesta millora, però continuarà tirant a la baixa del dèficit en els tres pròxims mesos. D'altra banda, les exportacions van mantenir una part del repunt del març i auguren contribucions positives del sector al creixement del PIB en el segon i en el tercer trimestres.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
