Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 359 - Juliol-Agost 2012
|
|
|
Unió europea
|
|
|
|
|
Zona de l'euro
|
Zona de l'euro: on està el full de ruta?
|
|
Sembla que el disseny institucional de la Unió Europea és insuficient per tractar la crisi.
|
|
Un cop transcorregut el primer semestre de l'any, és útil realitzar una reflexió sobre la situació actual de l'economia i les seves perspectives per a la segona part de l'any. Els eixos principals que tracen la via per la qual discorre l'activitat econòmica a la zona de l'euro són dos. En primer lloc, el consens que el disseny institucional és insuficient per fer-se càrrec dels desafiaments presentats per la crisi actual. L'absència dels instruments necessaris per neutralitzar els problemes que genera, periòdicament, la proposta de noves eines. En els últims mesos, la necessitat d'aprofundir en una unió fiscal i la possibilitat d'una unió bancària, amb un supervisor únic per al conjunt dels sistemes financers dels països membres de la zona de l'euro, són dues de les propostes que han rebut més atenció.
|
|
|
|
En qualsevol cas, aquestes propostes encara estan en un estadi molt embrionari i, ara com ara, l'única cosa que aconsegueixen és generar noves preguntes: hi ha prou consens per dur-les a terme?, quant temps es trigaria a implementar-les?, seria això suficient?
|
|
|
|
En aquest context, s'ha produït una ampliació de les primes de risc a alguns països, en especial a Espanya i a Itàlia. Ni el resultat de les eleccions gregues, que ha permès formar un govern tripartit amb els conservadors de Nova Democràcia, els socialistes del Pasok i el partit de l'Esquerra Democràtica, tots tres partidaris de l'euro, ni l'anunci que la Unió Europea podria revisar el calendari d'ajustaments per concedir més temps a Grècia perquè compleixi el seu compromís fiscal han aconseguit apagar les flames de la desconfiança.
|
|
Es manté la intranquil·litat dels inversors.
|
|
D'altra banda, l'anunci de l'ajuda per un import de 100.000 milions d'euros per recapitalitzar la banca espanyola tampoc no ha proporcionat un descans als esperits desassossegats dels inversors, que no volen adquirir deute públic dels països perifèrics.
|
|
|
|
El segon gran eix és l'empitjorament de la conjuntura econòmica. Les dades avançades evidencien que, si durant el primer trimestre l'economia va presentar un creixement nul del producte interior brut (PIB), en el segon trimestre, la contracció del PIB podria ser significativa. A més a més, els indicadors econòmics avançats suggereixen que el segon semestre difícilment oferirà sorpreses positives.
|
|
El creixement a la zona de l'euro s'estanca.
|
|
És difícil estabilitzar la desacceleració econòmica en un context d'augment de la incertesa que retreu la demanda agregada. L'activitat econòmica s'ha estancat en el primer trimestre de l'any amb un creixement negatiu del 0,1% interanual, tal com ho posa de manifest la dada desglossada del producte interior brut del primer trimestre. Prossegueix l'ajustament del consum privat amb una contracció interanual del 0,6%. Addicionalment, la formació bruta de capital fix ha patit una forta caiguda i es contreu a una taxa del 2,2%, mentre que, al final de l'any passat, creixia a l'1,0%. D'altra banda, es manté l'ajustament fiscal a la zona de l'euro amb una lleugera contracció del consum públic del 0,3% interanual. A més a més, les retallades en la despesa pública s'haurien d'intensificar en els pròxims trimestres.
|
|
|
La desacceleració del creixement mundial impacta negativament en les exportacions europees.
|
|
D'altra banda, la moderada desacceleració de la resta del món es deixa entreveure en la reducció en el creixement de les exportacions (2,9%), mentre que les importacions (-0,3%) reflecteixen la feblesa de la demanda agregada interna a la zona de l'euro. Tot i que és necessari puntualitzar que la dada del PIB amaga una forta heterogeneïtat geogràfica. Així, per exemple, mentre que Alemanya presenta un creixement interanual de l'1,2%, Itàlia mostra una contracció interanual de l'1,3%.
|
|
|
|
Desafortunadament, els indicadors econòmics avançats suggereixen que el creixement del PIB de la zona de l'euro en el segon i en el tercer trimestre hauria de ser negatiu. Des del punt de vista de la demanda, la dada de vendes al detall continua oferint una tendència clarament descendent. En el mes d'abril, van disminuir l'1,0% en relació amb el mes anterior, de manera que la taxa de variació interanual s'endinsa en terreny negatiu i arriba al -2,5%. El descens és generalitzat en tots els components de l'índex, amb reculades en termes interanuals superiors al 2,0%, però és especialment intens en la venda de carburants, que presenta una reducció del 9,8%.
|
|
|
Els indicadors de conjuntura econòmica suggereixen una desacceleració de l'activitat.
|
|
L'evolució de les vendes al detall és un bon indicador per mesurar el pols de la situació econòmica del moment. A diferència de la dada del PIB, aquí sí trobem que les divergències entre les dades de vendes al detall dels diferents països que formen la Unió Europea es redueixen. El desglossament per països mostra una aturada en el cas d'Alemanya, on les vendes al detall de l'abril van passar de l'1,6% del mes anterior al 0,6% intermensual. Les famílies franceses, amb una intensa contracció intermensual de l'1,5%, tampoc no presenten un escenari gaire esperançador. En els dos casos, però, són superats per la contracció a Espanya, del 2,4%.
|
|
S'intensifica la caiguda de les vendes al detall.
|
|
És previsible que es mantingui la desacceleració o, en el millor dels casos, una certa atonia en les decisions de consum de les famílies, a causa de la feblesa del mercat laboral i de les incògnites sobre la resolució de la crisi europea. Efectivament, la taxa d'atur del mes d'abril a la zona de l'euro va ser de l'11,0%, quan la taxa del mes anterior ja s'havia revisat del 10,9% a l'11,0%. És un màxim històric des del 1990. A l'abril, va augmentar el nombre d'aturats en 110.000 persones, i el total va arribar als 17,4 milions d'aturats. S'ha ampliat la divergència per països, des del mínim d'Àustria, amb una taxa d'atur del 3,9%, fins al 24,3% d'Espanya.
|
|
La taxa d'atur es manté en un màxim històric des del 1990.
|
|
És cert que l'índex de confiança dels consumidors de la zona de l'euro del mes de maig va pujar des dels -19,9 punts del mes d'abril fins als -19,3, però és una variació mínima, que manté l'índex per sota de la mitjana històrica. Aquest nivell suggereix que les famílies mantindran la prudència a l'hora de prendre decisions de despesa.
|
|
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, la producció industrial de l'abril a Alemanya i a Itàlia es va reduir el 0,7% i el 8,8% interanual, respectivament. En el cas del país germànic, es tracta de la primera caiguda des del 2009. Tenint en compte que, aproximadament, el 45% de les exportacions alemanyes es dirigeixen a la zona de l'euro i que el pes que representa la seva economia per al conjunt de la zona de l'euro se situa al voltant del 27%, aquesta dada és un nou registre de l'agreujament de la desacceleració econòmica i apunta a una clara contracció de l'economia europea en el segon trimestre. L'índex de producció industrial per al conjunt de la zona de l'euro va caure el 0,8% intermensual, i la taxa interanual empitjora en relació amb el mes anterior i se situa en el -2,3%.
|
|
Cau la producció industrial del mes d'abril.
|
|
En aquest context, és previsible que els empresaris tornin a calibrar a la baixa les decisions d'inversió, tal com ho mostra el deteriorament de la confiança empresarial. Els dubtes sobre Grècia i Espanya i les notícies sobre la desacceleració del creixement a la Xina han deteriorat la percepció sobre la situació actual i les expectatives per als pròxims mesos. Així, per exemple, l'índex de gestors de compres (PMI) manufacturer per a la zona de l'euro s'ha reduït fins als 45,0 punts, mentre que el PMI de serveis va caure fins als 46,4 punts, en els dos casos per sota dels 50 punts, la qual cosa indica contracció econòmica.
|
|
La inflació del mes de maig cau dues dècimes, fins al 2,4%.
|
|
En aquest context de feblesa econòmica, és normal que la dada del maig de l'índex de preus de consum (IPC) a la zona de l'euro presentés un creixement del 2,4% interanual, dues dècimes per sota del registre del mes anterior. El desglossament de la xifra indica que la desacceleració és deguda a la influència de l'aturada en la pujada dels preus dels aliments i de l'energia. Segons la previsió del Banc Central Europeu, l'IPC es mantindrà per damunt del 2%, i, atesa la desacceleració econòmica, sembla difícil un nou tensionament de la inflació.
|
|
L'absència d'un full de ruta per a la zona de l'euro incrementa la incertesa sobre la trajectòria econòmica.
|
|
En definitiva, seria de gran utilitat un full de ruta que, a grans trets, defineixi la seqüència de passos per aconseguir l'objectiu de superació de la crisi. L'absència d'aquest pla estratègic està produint un augment de la incertesa que, en una espiral viciosa, retroalimenta la desacceleració econòmica.
|
Alemanya
|
Alemanya resisteix la recessió europea
|
|
És previsible que l'economia germànica es desacceleri notablement en el segon trimestre.
|
|
La desacceleració del comerç mundial i l'increment de les tensions a la zona de l'euro han incidit desfavorablement en la recuperació de l'economia alemanya en els últims mesos. Així, nombrosos indicadors, tant reals com d'opinió, han mostrat un empitjorament. D'aquesta manera, és previsible una moderació notable del creixement econòmic en el segon trimestre, després d'una expansió intertrimestral del 0,5% en el període gener-març. Per al conjunt del 2012, situem la nostra previsió en un augment anual del PIB del 0,8%, que contrasta amb la reculada de la zona de l'euro.
|
|
La taxa d'inflació alemanya baixa per sota del 2% i reforça la confiança del consumidor.
|
|
L'avanç de l'economia alemanya compta amb l'impuls de la demanda interna. El consum de les famílies es basa en la creació de llocs de treball i en la perspectiva d'un augment de la renda disponible. En efecte, a l'abril, es va continuar incrementant el nivell d'ocupació i la taxa d'atur es va reduir fins al 5,4%, la cota més baixa de les últimes dècades. La demanda de feina, mesurada per l'indicador BA-X, presenta una certa pèrdua d'embranzida, però es col·loca en nivells alts. La inflació, que es va situar per sota de la cota del 2% al maig per primera vegada des del desembre del 2010, també va donar una alegria. D'aquesta manera, la confiança del consumidor va millorar una mica al maig i es va consolidar en una zona sensiblement superior a la mitjana històrica.
|
|
|
|
Així, les vendes al detall van augmentar el 0,6% a l'abril en relació amb el mes anterior en termes reals, desestacionalitzats i corregits de calendari. No obstant això, al maig, les vendes d'automòbils van caure el 4,8% en relació amb el mateix mes de l'any anterior. En conjunt, cal esperar que el consum de les llars continuï creixent, per bé que a un ritme lent. Pel que fa a la inversió, tot i que els baixos nivells de tipus d'interès l'estimulen, la intensificació de la incertesa en l'últim període tendeix a frenar-la. A l'abril, la producció industrial de béns d'equipament va mostrar un ascens interanual de l'1,3%, amb tendència a alentir-se.
|
|
|
Un augment dels salaris a Alemanya podria contribuir a la reactivació del creixement europeu.
|
|
El vessant exterior continua reflectint la fortalesa competitiva de l'economia alemanya, a la qual han contribuït les reformes adoptades en els últims anys. Així, a l'abril, les exportacions de mercaderies van augmentar el 3,4% interanual, enfront d'un descens de l'1,0% de les importacions. En relació amb el mes anterior, les vendes a l'exterior van baixar l'1,7% en termes desestacionalitzats i corregits de calendari, mentre que les compres van disminuir el 4,8%. D'aquesta manera, el superàvit comercial va ser de 14.400 milions d'euros en el mes, amb una alça interanual del 33,3%. Per la seva banda, el superàvit per compte corrent va augmentar el 49,3% en relació amb l'abril del 2010.
|
|
|
|
Des del punt de vista de l'oferta, a l'abril, es va constatar una contracció de la producció industrial en relació amb el mes precedent. Durant el bimestre març-abril, la producció del sector secundari va pujar el 0,4% en relació amb el mateix període de l'any passat. Per la seva banda, les entrades de comandes van recular l'1,9% a l'abril en relació amb el mes previ, però al març-abril van anotar un augment del 2,6% en relació amb els dos mesos anteriors, gràcies, sobretot, a la demanda procedent de l'exterior de la zona de l'euro. A l'abril, la construcció va baixar el 6,0% en relació amb el març, després del fort rebot en aquest mes. No obstant això, les entrades de comandes van registrar, al març, una pujada interanual del 6,0% en termes reals. Al maig, la confiança es va deteriorar a la indústria, a la construcció i als serveis. No obstant això, es va mantenir per damunt dels nivells normals en tots aquests sectors.
|
|
|
|
D'altra banda, en les últimes setmanes, s'han intensificat les veus que suggereixen una major contribució de l'economia germànica a la reactivació del creixement europeu, la qual cosa, al seu torn, també beneficiaria Alemanya. Així, s'ha proposat un augment dels salaris, en la mesura que els increments de la productivitat ho permeten, per augmentar la demanda i perquè puguin incrementar-se les vendes de productes dels socis comercials de la zona de l'euro.
|
França
|
Canvi d'orientació de la política econòmica francesa
|
|
El consum de les famílies gal·les es mostra feble en els primers mesos del segon trimestre, però la confiança es recupera.
|
|
Els indicadors d'opinió han tendit a empitjorar en els últims mesos, afectats per la incertesa que envolta la resolució de la crisi de la zona de l'euro, el major soci comercial de l'economia francesa. Així, al juny, el clima de negocis es va afeblir lleugerament i es va allunyar encara més del seu nivell mitjà a llarg termini. En aquest context, després de l'estancament del PIB gal en el primer trimestre, en el segon, preveiem la continuïtat d'una tònica similar, com a màxim amb un creixement molt modest. En el conjunt de l'exercici, mantenim la projecció d'una lleugera expansió.
|
|
|
|
Pel costat de la demanda, el consum de les famílies es mostra feble en els primers mesos del segon trimestre. El consum de béns va pujar el 0,6% en termes reals a l'abril en relació amb el mes anterior, però va ser a causa de l'energia, ja que el component de les manufactures va baixar l'1,3% intertrimestral. Al maig, la xifra de vendes al detall va disminuir el 0,6% en relació amb el mes precedent en valors constants, i, en el mateix mes, les matriculacions d'automòbils es van reduir l'11,0% en relació amb dotze mesos abans. No obstant això, la confiança del consumidor, ajudada pel descens gradual de la inflació, va continuar millorant al maig, per bé que es va situar per sota del nivell normal. D'altra banda, les perspectives de la inversió no són bones, atès que, a més a més, la taxa d'utilització de la capacitat productiva va continuar caient en el segon trimestre.
|
|
|
|
Pel que fa al sector exterior, la demanda d'exportacions va ser impulsada, sobretot, pels països no comunitaris. D'aquesta manera, durant el període febrer-abril, les vendes a l'exterior de mercaderies van augmentar el 0,3% en relació amb els tres mesos previs. No obstant això, la taxa registrada per les importacions va ser del 2,5%. En relació amb un any abans, però, les exportacions van augmentar, en els tres últims mesos disponibles, el 5,8%, enfront del 3,4% de les importacions.
|
|
La demanda d'exportacions franceses és impulsada, sobretot, pels països no comunitaris.
|
|
Des de l'òptica de l'oferta, el panorama és similar. La producció industrial es va incrementar l'1,5% a l'abril en relació amb el mes anterior, però el component de manufactures va baixar el 0,7%. Durant el període febrer-abril, la producció manufacturera es va contreure també el 0,7% en relació amb els tres mesos precedents. Les comandes industrials van anotar un augment intertrimestral de l'1,7% a l'abril, gràcies, principalment, a la demanda exterior, però es van deteriorar al maig. La producció de la construcció es va incrementar el 2,3% a l'abril en relació amb el març, però la confiança del sector es va continuar reduint al juny. Per la seva banda, els habitatges iniciats a l'abril van registrar una caiguda interanual del 25,0%. La confiança dels serveis va empitjorar al juny i va ampliar la diferència amb la mitjana històrica. Les perspectives per a la indústria i per als serveis només eren moderadament favorables a curt termini.
|
|
El crèdit a les empreses no financeres es continua desaccelerant a França.
|
|
En aquest context, l'atur va continuar pujant i la seva taxa va arribar al 10,2% a l'abril. En contrapartida, el cost salarial del sector privat no agrícola es va alentir i va anotar una alça interanual del 2,1% en el primer trimestre.
|
|
|
|
Cal assenyalar que la intensificació de la crisi del deute dels països perifèrics de la zona de l'euro amb prou feines ha afectat els bons de l'Estat francès en l'últim període. Així, al final de la quarta setmana de juny, el diferencial de rendiment entre el deute sobirà francès a deu anys i l'homòleg alemany es va situar en uns 110 punts bàsics, força per sota del nivell del començament de l'exercici i lluny del rècord de 189 punts bàsics marcat al novembre del 2011. No obstant això, el crèdit a les empreses no financeres en general es va continuar desaccelerant i, a l'abril, va anotar un creixement interanual del 3,2%, 0,7 punts menys que al març.
|
|
Complicada conciliació de l'orientació al creixement i de l'assoliment dels objectius de dèficit públic.
|
|
L'àmplia majoria parlamentària aconseguida pel Govern després de les eleccions legislatives reforça la política econòmica anunciada, que ha posat l'accent en la reorientació cap al creixement. No obstant això, es planteja el problema de conciliar-la amb l'assoliment de l'objectiu d'un dèficit públic del 3,0% el 2013 i del 0% el 2017. S'ha proposat una nova política de finançament de l'economia al servei del creixement, articulada al voltant de tres eixos: la creació d'una banca pública d'inversió, la reforma de l'estalvi reglamentat i la reforma del sistema bancari. D'altra banda, però, els empresaris han manifestat la seva preocupació pel fet que els augments d'impostos previstos i les possibles restriccions a les empreses puguin representar un risc per a les inversions.
|
Itàlia
|
Les exportacions frenen la caiguda de l'activitat a Itàlia
|
|
|
|
Les dades detallades de la comptabilitat nacional transalpina del primer trimestre van confirmar la retracció intertrimestral del 0,8%, per bé que la taxa de variació interanual va ser revisada a la baixa en una dècima fins al -1,4%. La demanda nacional va tenir una contribució a la variació intertrimestral del PIB de -1,7 punts percentuals, amb la inversió aportant-ne -0,7 i el consum de les famílies, -0,6. En canvi, el consum públic hi va contribuir amb 0,1 punts. No obstant això, l'aportació més significativa va provenir de la demanda exterior, que va totalitzar 0,9 punts.
|
|
Empitjoren els indicadors econòmics, i revisem lleugerament a la baixa la previsió del PIB italià per al 2012 fins al -1,8%.
|
|
En els últims mesos, s'ha produït un empitjorament dels indicadors econòmics en general. Així, el clima econòmic es va deteriorar al maig fins a la cota mínima des de l'abril del 2009. D'aquesta manera, és previsible que continuï la recessió. En aquest context, revisem lleugerament a la baixa la nostra previsió de variació del PIB per al 2012 fins al -1,8%.
|
|
|
|
Pel que fa a l'evolució de la demanda interna, el consum de les famílies es continua mostrant feble. Així, les vendes d'automòbils van caure el 14,3% al maig en relació amb el mateix mes de l'any anterior. A més a més, la confiança del consumidor va continuar disminuint al juny i va marcar un nou nivell mínim de les últimes dècades. Aquesta deriva s'explica per la preocupació que genera l'evolució del mercat de treball. A l'abril, l'ocupació va baixar el 0,1% en relació amb el mes anterior en termes desestacionalitzats i la taxa d'atur va continuar pujant, fins al 10,2%. Conseqüentment, la retribució salarial per hora treballada tendeix a alentir-se i la seva variació interanual es va situar en l'1,4% a l'abril. Les perspectives de la inversió tampoc no són favorables a curt termini, ja que la confiança de les empreses està en hores baixes.
|
|
La subbalança de mercaderies transalpina registra un superàvit a l'abril.
|
|
En aquest entorn, el sector exterior es configura com la taula de salvació, però els problemes estructurals de competitivitat de l'economia subalpina en limiten la capacitat d'arrossegament. A l'abril, el dèficit de la balança de pagaments per compte corrent va ser de 1.138 milions d'euros, amb una reducció del 76,5% en relació amb dotze mesos abans. Cal assenyalar que la subbalança de mercaderies va anotar un superàvit de 596 milions d'euros, enfront d'un dèficit de 2.066 a l'abril del 2011.
|
|
|
|
D'altra banda, cap a la meitat de juny, la rendibilitat de les obligacions de l'Estat a 10 anys va tornar a superar el 6% i el diferencial amb les homòlogues alemanyes va repuntar, a causa del contagi generat per Grècia i per Espanya. No obstant això, les mesures comunitàries van rebaixar la tensió i, al final de la quarta setmana de juny, la prima de risc es va situar en 411 punts bàsics, lluny del rècord de 550 assolit al novembre del 2011. És important que els rendiments del deute públic no es disparin, ja que la càrrega pels interessos podria ser insostenible.
|
|
|
|
Per ajudar a assolir els objectius pressupostaris i per propiciar el creixement econòmic, amb la vista posada en aconseguir la confiança dels mercats, el Govern presidit per Mario Monti va aprovar un nou paquet de mesures el 15 de juny. Entre les decisions figuren: privatitzacions empresarials i immobiliàries, desgravacions fiscals per a les empreses que contractin treballadors altament qualificats, facilitats per a la reactivació de la construcció, relaxament de la llei concursal, facilitats per al finançament de les infraestructures, reforçament del sector energètic, major transparència de les despeses públiques i agilitació dels processos judicials.
|
Regne Unit
|
Regne Unit: compra d'actius financers per part del banc central?
|
|
Nou paquet de mesures de política econòmica per assolir els objectius pressupostaris i propiciar el creixement.
|
|
La publicació de la dada desglossada del producte interior brut del primer trimestre de l'any va generar dubtes sobre el procés de recuperació de l'activitat econòmica al Regne Unit. El PIB va ser revisat en una dècima a la baixa, fins al -0,3% intertrimestral, i va deixar el creixement interanual en el -0,1%. La seva descomposició indica que el consum privat es desaccelera des del 0,4% intertrimestral del trimestre anterior fins al 0,1%. La sorpresa la provoca l'augment de la despesa pública amb l'1,6% intertrimestral. Situació que hauria de revertir en els pròxims trimestres, arran de les polítiques d'austeritat implementades pel Govern.
|
|
El deteriorament de l'economia del Regne Unit es confirma.
|
|
Un tema preocupant el trobem a l'epígraf de formació bruta de capital fix, amb una caiguda de -0,3% intertrimestral. Amb aquest, ja són dos trimestres consecutius de reculada en la inversió al Regne Unit. Així i tot, les exportacions van sorprendre positivament amb un augment del 0,1% intertrimestral, i això malgrat la fortalesa de la lliura i el deteriorament del creixement dels principals socis comercials del Regne Unit. No obstant això, les importacions van créixer el 0,4% intertrimestral.
|
|
|
|
Si observem els quatre últims trimestres, l'economia del Regne Unit ha experimentat una lleugera recessió. La caiguda del PIB reflecteix obstacles interns (com, per exemple, l'ajustament fiscal i el deteriorament de la renda disponible de les famílies, entre d'altres), l'impacte de la situació a la Unió Europea i la desacceleració econòmica a nivell mundial. Pel que fa als sectors econòmics que s'han mostrat més febles, cal destacar les manufactures i la construcció, mentre que el sector de serveis ha aportat creixement en l'últim trimestre.
|
|
|
|
Alguns indicadors econòmics conviden a l'esperança, com, per exemple, la dada de les vendes al detall del mes de maig, que, després del daltabaix de l'abril, va presentar un creixement de l'1,4% intermensual. No obstant això, és difícil pensar que aquesta millora sigui sostenible, ja que la majoria d'indicadors avançats apunten en sentit contrari. Un bon exemple d'això és l'índex de gestors de compres de manufactures (PMI) del mes de maig, que va baixar fins als 45,9 punts, per sota del nivell de 50, que indica contracció econòmica. De fet, si el conjunt d'indicadors macroeconòmics manté la tendència actual, ens veuríem obligats a corregir a la baixa la nostra previsió de creixement del PIB per a enguany, que, actualment, se situa en el 0,6%. Atesa la gravetat del deteriorament econòmic, el Govern britànic, en combinació amb el Banc d'Anglaterra, va anunciar plans per a la creació d'una línia de 10.000 milions de lliures esterlines per donar suport a la concessió de crèdit a les petites i mitjanes empreses i a les famílies.
|
|
A l'Europa emergent, preocupen el contagi de la crisi del deute, la situació d'Hongria i la desacceleració econòmica.
|
|
D'altra banda, es van publicar les actes d'una reunió de política monetària del Banc d'Anglaterra en què es van prendre dues decisions. En primer lloc, van mantenir el tipus d'interès oficial en el 0,5%. A més a més, cinc dels nou membres van votar en contra d'una proposta del governador del banc central, Mervyn King, d'incrementar el programa de compra d'actius. L'acta va recollir que la majoria de membres creuen que serà necessari un major estímul monetari en els pròxims mesos, però també destaca que aquests membres preferien esperar els resultats de les eleccions legislatives a França i a Grècia. Tots coincideixen que una de les amenaces més greus per a l'economia del Regne Unit és la interacció entre la incertesa generada per la crisi europea i el seu impacte sobre els mercats financers, que, en última instància, es pot acabar traduint en una reducció del crèdit per a les empreses i les famílies.
|
|
|
|
Els membres del comitè de política monetària tindran marge de sobres per augmentar el programa de compres d'actius, ja que la dada de la inflació del mes de maig manté la tendència a la baixa. L'índex de preus al consum va recular dues dècimes i es va situar en el 2,8% interanual, el nivell més baix dels últims dos anys i mig.
|
Europa emergent
|
Europa emergent: tres qüestions crítiques en el pas de l'equador del 2012
|
|
Hongria i Romania es veuen més afectades per l'episodi d'estrès financer viscut després de les primeres eleccions gregues.
|
|
Un cop finalitzada la primera meitat del 2012, tres qüestions continuen sent les fonamentals per establir un cert balanç de la situació a l'Europa emergent: la intensitat del contagi financer que comporta la crisi del deute, la situació d'Hongria i el grau d'alentiment de l'activitat.
|
|
|
|
Començant pel primer d'aquests interrogants, l'evolució de la prima de risc, mesurada per la cotització dels credit default swaps del bo sobirà a tres anys, indica que el fort estrès financer generat per la combinació dels dubtes sobre les eleccions gregues i la incertesa sobre la situació d'Espanya i d'Itàlia (per tant, entre el començament de maig i l'actualitat) ha estat més apreciable en els casos d'Hongria i de Romania i més moderat en els de Polònia, la República Txeca i Eslovàquia. La situació d'aquests tres últims països reflecteix una preocupació mínima en matèria de solvència del sector públic i uns vincles directes (tant comercials com financers) amb Grècia reduïts. Romania contrasta, precisament, en aquest últim aspecte, ja que la notable importància dels bancs grecs al seu mercat bancari nacional i uns vincles comercials estrets es reflecteixen negativament en la prima de risc del país.
|
|
Les negociacions d'Hongria amb els organismes internacionals poden ser a punt de començar...
|
|
El cas d'Hongria és més complex. Com és conegut, arran d'unes necessitats de finançament exterior per al 2012 relativament elevades (lluny, així i tot, d'una incapacitat immediata per afrontar-los), ja, al novembre passat, el Govern va sol·licitar l'assistència financera de la Unió Europea i del Fons Monetari Internacional (FMI). A més a més, en un horitzó a més llarg termini, preocupava als mercats financers una situació d'endeutament públic que se situa entre les més elevades de la regió (de l'ordre del 80% del PIB).
|
|
|
|
Després de sol·licitar el finançament multilateral, les negociacions es van aturar perquè, al final del 2011, el Govern va sorprendre amb l'adopció d'una nova normativa restrictiva de la independència del banc central hongarès. Així mateix, es va constatar una evolució pressupostària sense ajustar, que va provocar que les institucions comunitàries, en el marc del procediment de dèficit excessiu, decidissin retirar una part del fons de cohesió a partir de l'1 de gener del 2013.
|
|
|
...després de canvis legals relacionats amb el banc central i amb l'anunci de noves mesures d'ajustament fiscal.
|
|
Després de mesos sense gaires concrecions, en les últimes setmanes, s'han produït dos fets rellevants que poden aplanar el camí de l'ajuda financera. En primer lloc, les converses entre el banc central i el Govern han propiciat una esmena de la legislació que serà remesa al parlament hongarès, com a màxim, al començament de juliol. Aquesta legislació restitueix competències clau en matèria de política monetària al banc central. Sense esperar la plena adopció de la nova normativa, el Govern sol·licitarà de forma immediata a l'FMI i a les institucions comunitàries el reinici de les negociacions formals.
|
|
|
|
El segon canvi rellevant és l'anunci d'un seguit de mesures pressupostàries per al 2012 i per al 2013 que la Comissió considera adequades per garantir que el dèficit públic se situarà en nivells inferiors al 3% del PIB. Conseqüentment, recomana la suspensió del procediment de dèficit excessiu i la no aplicació de la multa comentada anteriorment. Tot plegat ha confirmat l'escenari dominant entre els inversors financers que, al final de l'estiu, Hongria disposarà d'assistència financera internacional.
|
|
L'activitat continua a la baixa en el segon trimestre, de manera que s'intensifica la recessió de Romania, d'Hongria i de la República Txeca.
|
|
Sota aquesta interpretació, s'entén que, des de mitjan març (quan el reinici de les negociacions va ser descomptat als mercats financers) i fins al 7 de maig, la prima de risc magiar hagi reculat gairebé 100 punts bàsics. Desafortunadament, en aquesta data, es va conèixer el resultat de les primeres eleccions gregues i es va obrir un període de forta aversió al risc. En aquest context, l'evolució de la prima de risc indica que els inversors inclouen l'economia magiar entre les baules febles de la Unió, a causa de la situació fiscal del país i de les expectatives de recaiguda en recessió.
|
|
|
|
Aquest últim factor ens remet al tercer dels interrogants amb què obríem aquest apartat. Atès un escenari macroeconòmic a la zona de l'euro notablement incert, i amb els indicadors d'activitat de les economies centrals de la Unió clarament deteriorats, la qüestió d'establir l'abast del procés d'aturada de l'activitat a l'Europa emergent és especialment dificultosa. Cal recordar que les xifres de creixement del primer trimestre situen en recessió (entesa com dos trimestres consecutius amb el PIB en reculada) Romania i la República Txeca i gairebé en aquesta situació, Hongria. Només defugen la tònica de feblesa Polònia i Eslovàquia.
|
|
|
|
Els últims indicadors d'activitat suggereixen que, difícilment, el segon trimestre serà millor que els tres primers mesos de l'any. El més sintètic de tots, el de sentiment econòmic, ha empitjorat a l'abril i al maig a tots els països que ressenyem aquí, llevat de Romania, que ha registrat una millora moderada. El deteriorament és més intens en el cas d'Hongria i de la República Txeca. Tot plegat fa pensar que, en el segon trimestre, la República Txeca continuarà en recessió i que Hongria entrarà plenament en aquesta mateixa situació. Romania podria haver sortit de la recessió en el segon trimestre, mentre que Polònia i Eslovàquia creixeran en termes intertrimestrals, però a cotes reduïdes. A partir d'aquí, caldria esperar una millora gradual (certament, lenta) a tots els països, amb la probable excepció d'Hongria, que hauria de notar plenament els efectes de l'ajustament fiscal en marxa durant la segona meitat del 2012.
|
Guanys de competitivitat per reactivar el motor exterior
|
|
|
|
Atesa la feblesa de la demanda interna prevista per als pròxims anys, tota l'atenció se centra en el comportament del sector exportador espanyol. El seu dinamisme marcarà la capacitat de recuperació de l'economia. Sens dubte, en un mercat cada vegada més globalitzat, el guany de competitivitat serà un factor clau per impulsar les exportacions. Després d'anys d'intens deteriorament, recentment s'han observat avanços en aquest sentit. Però el recorregut de millora de la competitivitat encara és ampli. Fins on poden impulsar les exportacions aquests guanys de competitivitat?
|
|
|
|
Els indicadors de competitivitat més freqüents se solen computar a partir de l'evolució dels preus o dels costos laborals per unitat de producte. Un augment d'aquestes variables per damunt del registrat a la resta d'economies deteriora la capacitat d'exportar d'un país i facilita l'entrada de productes estrangers al seu mercat domèstic. Conseqüentment, la seva rellevància en el comerç internacional es pot veure reduïda a llarg termini.
|
|
|
|
Aquest ha estat el cas de la competitivitat espanyola a partir de la incorporació a la zona de l'euro. Com ho mostra el gràfic següent de l'esquerra, els índexs basats en l'evolució relativa dels preus i en els costos evidencien una clara pèrdua de competitivitat en relació amb la resta de països de la Unió Monetària Europea (UME) entre el 1999 i el 2008. No obstant això, s'observen algunes diferències. Concretament, l'evolució dels costos laborals unitaris (CLU) relatius manifesta una major volatilitat que la dels indicadors de preus. Pel que fa a aquests últims, s'aprecia un increment del preu dels béns espanyols el 10% superior al dels europeus fins al 2008. Aquest diferencial es va reduir fins al 5% en el cas del preu dels productes exportats, de manera que, durant els anys d'expansió, la pèrdua de competitivitat dels béns no comercialitzables va ser més intensa que la dels comercialitzables.
|
|
|
|
|
Això explica que, atesa la importància de poder reflectir amb més precisió la competitivitat real d'una economia, alguns estudis proposin l'ús de mesures de competitivitat desagregades que permetin tenir en compte la diferent composició dels béns comercialitzats.(1) Al mateix temps, altres procediments permeten refinar el càlcul de competitivitat, ja que distingeixen les destinacions de les exportacions d'un país i els seus competidors. Aquest és el cas dels tipus de canvi efectius reals que ponderen els preus -o els costos- relatius i dels tipus de canvi en funció de la presència de cada país a les principals destinacions exportadores. L'evolució d'aquestes mesures més complexes mostra també una pèrdua de competitivitat durant gran part de la dècada passada.
|
|
|
|
En aquest context, però, no deixa de sorprendre l'evolució relativament favorable de la quota de les exportacions espanyoles en el conjunt del comerç mundial. Des de la incorporació a la Unió Monetària Europea (UME), el 1999, la presència exportadora d'Espanya en el comerç mundial s'ha reduït amb prou feines en 2 dècimes i s'ha situat en l'1,7%. Aquesta contracció, propera al 10%, va ser gairebé la meitat de la registrada per la quota exportadora del conjunt de la zona de l'euro, que, el 2011, es va situar en el 26,3%, enfront del 32,7% de la dècada anterior. Aquest comportament més positiu es podria explicar per l'existència d'altres factors, a més de la competitivitat-preu, que també influeixen en la quota exportadora d'un país, com la qualitat de les exportacions, l'especialització sectorial o la destinació geogràfica.
|
|
|
|
(1) Vegeu A. Crespo Rodríguez et al. (2011), «Indicadors d'activitat: la importància de l'assignació eficient dels recursos», Banc d'Espanya, Butlletí Econòmic (desembre), i M. de Broeck et al. (2012), «Assessing Competitiveness Using Industry Unit Labor Costs: an Application to Slovakia», IMF Working Paper.
|
|
|
|
Aquest resultat, però, no ha d'ocultar que les vendes espanyoles a l'exterior continuen per sota del seu nivell potencial. Un clar exemple és el reduït pes de les nostres exportacions de béns en relació amb el PIB, concretament del 20,6% el 2011. Aquesta xifra és la més baixa entre les quatre principals economies de la zona de l'euro, lluny del 43,0% que representa Alemanya o del 34,0% del conjunt de la unió monetària.
|
|
|
|
El marge de creixement de les nostres exportacions és, per tant, ampli. Sens dubte, una millora de la competitivitat hi ajudaria. En efecte, segons els principals models economètrics, la competitivitat és, després de l'evolució del comerç mundial, un dels principals factors explicatius del comportament de les exportacions espanyoles.(2) De fet, segons aquestes estimacions, un increment de la competitivitat en relació amb els països industrials de l'1%, mesurat mitjançant la taxa de canvi efectiva real dels preus, representa un augment del nivell de les exportacions reals a llarg termini entre el 0,6% i l'1,3%. Això significa, per exemple, que, si l'índex de competitivitat tornés al nivell precedent a la incorporació a la zona de l'euro, les exportacions reals augmentarien entre el 8,4% i el 18,3% en relació amb el nivell del 2011. En aquest cas, el pes de les exportacions de béns s'enfilaria fins a una forquilla compresa entre el 22,3% i el 24,4% del PIB, un nivell superior al francès i igual a l'italià.
|
|
|
|
Aquest escenari es basa en una millora de la competitivitat del 16% en relació amb el nivell del 2008. Però és possible una correcció d'aquesta magnitud? Durant els 50 últims anys, s'han observat importants reduccions de l'índex de competitivitat, que, en alguns casos, han superat el 15%. En les ocasions precedents a la caiguda iniciada el 2008, aquests descensos van ser el resultat de devaluacions de la pesseta, concretament el 1967, el 1979 i el 1992. No obstant això, els guanys de competitivitat van ser transitoris. A mitjà termini, eren neutralitzats per l'elevada inflació resultant de la pèrdua de valor de la moneda. Aquest fenomen s'observa clarament durant els anys posteriors a les devaluacions del 1967 i del 1982. Després de la devaluació del 1995, en canvi, no s'observa aquest efecte. La inflació controlada a nivells confortables, a causa, en gran part, de la major disciplina fiscal, explicaria aquesta diferència.
|
|
|
|
|
(2) Vegeu C. García et al. (2009), «Una actualització de les funcions d'exportació i importació de l'economia espanyola», Banc d'Espanya, document de treball 0905.
|
|
|
|
En l'actualitat, la presència d'una política monetària europea independent no permet utilitzar les devaluacions com a mecanisme de guany ràpid de competitivitat. Les reduccions de l'indicador són, conseqüentment, més lentes que abans. El gràfic anterior així ho confirma. Entre el 2008 i el gener del 2012, la correcció del tipus de canvi efectiu va ser del 5%, lluny de les caigudes observades amb anterioritat. No obstant això, com respon a factors estructurals, és probable que l'efecte de la correcció sigui més durador.
|
|
|
|
En definitiva, el marge de millora és ampli. No obstant això, per continuar avançant en aquesta direcció és necessari emprendre reformes estructurals. Els últims informes de la Comissió Europea i del Fons Monetari Internacional insisteixen, especialment, en aquest aspecte. Entre les mesures que proposen, destaquen les que augmenten la competència als mercats de béns i de serveis, faciliten la reassignació de recursos cap als sectors de béns comercialitzables, potencien la innovació, ajuden al creixement de les empreses i eliminen friccions al mercat laboral. Sens dubte, no és una tasca fàcil, però els seus beneficis, a través de la consolidació del sector exterior com a motor econòmic del país, poden ser molt grans.
|
|
|
|
Aquest requadre ha estat elaborat per Joan Daniel Pina
|
|
|
|
Departament d'Economia Europea, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
