Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 359 - Juliol-Agost 2012
|
|
|
Mercats financers - Mercats monetaris i de capital
|
|
|
|
|
Continuen les dificultats
|
|
La incertesa sobre la zona de l'euro centra l'atenció.
|
|
Finalitza el primer semestre de l'any i les claus dels mercats financers internacionals continuen sent les mateixes que al seu inici: la crisi polièdrica de la zona de l'euro i la feblesa del ritme de creixement de l'economia global. Aquests dos fronts han anat alternant, des de fa temps, fases de pessimisme i fases d'esperança a un ritme desigual. En l'últim mes, els dos han evolucionat de manera preocupant. En el cas de la zona de l'euro, les vicissituds de les eleccions presidencials a Grècia i l'evolució del sistema bancari espanyol han acaparat el flux quotidià de notícies. Però, al rerefons, el que aflora és la intensificació dels riscos econòmics per al conjunt de la regió i la sensació de falta de rumb dels polítics per solucionar la crisi. En aquest sentit, al llarg del mes de juny, s'han multiplicat les trobades entre els líders dels diferents països, pendents, al capdavall, del Consell Europeu dels dies 28 i 29 de juny. Pel que fa a l'activitat a les principals economies mundials, han predominat les sorpreses negatives. Els inversors han reaccionat amb prudència i moderació, en part gràcies al fet que les autoritats monetàries estan fent ús de polítiques expansives per reduir la probabilitat d'una caiguda brusca del creixement.
|
Els bancs centrals, de nou a escena
|
|
El paper dels bancs centrals és crucial en el context actual.
|
|
A l'escenari econòmic global que es perfila, el paper de les autoritats monetàries torna a guanyar protagonisme. No obstant això, i tenint en compte l'excepcional situació derivada de l'acumulació de deute en alguns països, és necessari que els respectius governs desenvolupin polítiques coherents per assegurar l'estabilitat financera, monetària i econòmica. Per aquest motiu, els bancs centrals de regions clau com els Estats Units i la zona de l'euro estan transmetent als mercats un missatge clar de compromís i de voluntat d'adaptació de les mesures a l'entorn, però, al mateix temps, urgeixen els líders polítics a afrontar els propis desafiaments.
|
|
El BCE es mostra ferm a l'hora d'exposar la seva posició davant la crisi sobirana.
|
|
En el cas de la zona de l'euro, l'actitud del Banc Central Europeu (BCE) es caracteritza per la cautela. Les declaracions dels membres de l'entitat se centren a explicar i defensar l'estratègia vigent de política monetària i a realitzar repetides crides a l'esforç dels governs per progressar en la integració bancària i fiscal de la regió. Aquest va ser, precisament, el missatge que el president del BCE, Mario Draghi, va voler transmetre amb motiu de la reunió periòdica de la institució. En aquest sentit, el discurs de Draghi va satisfer les expectatives creades, atès que va servir per reiterar amb detall el missatge ferm i clar de les últimes setmanes. Segons va explicar, sobre la base de l'anàlisi de la situació econòmica i monetària de la regió, el BCE va decidir que no hi ha motius per alterar el tipus d'interès de referència, situat en l'1%. No obstant això, tot i que les estimacions de creixement de l'entitat per a enguany es mantenen als nivells ja establerts al març, els responsables del BCE són conscients de l'existència de diversos riscos que amenacen l'estabilitat, entre els quals destaquen l'increment de les tensions als mercats financers (alimentades per la incertesa sobre les necessitats de recapitalització de la banca europea) i l'eventual encariment, a mitjà termini, de les primeres matèries. Per aquest motiu, l'entitat, en paraules de Draghi, «vigila molt de prop» tots els esdeveniments i «està llesta per actuar». No obstant això, sembla baixa la probabilitat d'una retallada dels tipus d'interès a curt termini, ja que amb prou feines afectaria la dinàmica en què està immersa l'economia de la regió. Pel que fa a la participació del BCE al mercat secundari de deute, el banc central va mantenir la posició d'abstenir-se, llevat que la situació financera de la zona de l'euro es torni extremadament negativa. Igualment, va descartar la realització d'una altra subhasta de liquiditat a 3 anys, però, en canvi, va ampliar fins al gener del 2013 les facilitats de finançament a 1 i a 3 mesos per a la banca europea.
|
|
El BCE no desvetlla si tornarà a comprar deute sobirà de la perifèria.
|
|
Arran dels esdeveniments de les últimes setmanes relacionats amb el sector bancari, el BCE ha animat la creació de la unió bancària i d'un fons de garantia de dipòsits unificat a la regió, que permetin afrontar adversitats creditícies futures i restaurar la confiança dels inversors sobre la solvència del sistema. A més a més, apel·la a la flexibilització de les capacitats dels fons de rescat europeus (FEEF i MEDE) per injectar fons a la banca de forma directa i evitar, així, la intermediació dels governs i el seu impacte sobre els comptes públics. El BCE reconeix que aquests passos no són fàcils, atès que requereixen que els líders polítics adoptin mesures políticament ambicioses i desenvolupin estratègies amb objectius a llarg termini.
|
|
Des del BCE, s'incentiva la creació de la unió bancària europea.
|
|
Als Estats Units, la Reserva Federal (Fed) ha saldat el debat sobre la necessitat de nous estímuls monetaris ampliant la vida de l'«Operació Twist». La modesta evolució de les principals partides del PIB en els últims mesos i la feblesa que es percep en el context econòmic i financer global han determinat una rebaixa de les estimacions que realitza la institució per al creixement dels pròxims trimestres (des del 2,7% al 2,2% el 2012). Segons apunta, és previsible que, en aquest entorn, la dinàmica del mercat laboral també es vegi afectada negativament, de manera que la taxa d'atur es mantindria per damunt del 8% fins al final d'enguany. Sobre la base d'aquestes projeccions, la Fed ha mantingut els tipus d'interès en el rang del 0%-0,25%. Addicionalment, ha decidit ampliar el termini de durada del que es coneix com «Operació Twist» fins al final del 2012. Amb aquest programa, l'acabament del qual estava previst per al juny, l'entitat pretén continuar ampliant la durada mitjana de la cartera de deute i reduir (encara més) els tipus d'interès a llarg termini. Mitjançant la compra de bons del Tresor nord-americà a llarg termini i la venda dels bons amb un venciment inferior a 3 anys, la Fed persegueix flexibilitzar les condicions de finançament del sector privat. Així mateix, intenta esvair qualsevol amenaça deflacionista sobre l'economia. L'ús d'aquesta eina permet a la Fed mantenir la dimensió del balanç i eludir els increments que es produirien amb l'aplicació d'altres mesures de caràcter quantitatiu.
|
|
La Fed persegueix estimular l'economia amb l'ampliació de l'«Operació Twist».
|
|
En el terreny dels països emergents, la fase de desacceleració que travessen la majoria d'economies empeny els responsables dels bancs centrals a transmetre missatges més agressius als mercats financers que en el cas de la Fed i del BCE. L'actuació ordenada i predictible de les autoritats és ben rebuda pels inversors, que poden adaptar les expectatives de rendibilitat sobre la base de la informació econòmica rebuda. La publicació de dades d'activitat febles de les últimes setmanes i la moderació gradual de la inflació són els principals arguments que justifiquen la continuïtat del caràcter expansiu de les mesures monetàries d'aquests països. Al juny, s'han produït nous moviments a dues de les principals economies emergents, la Xina i el Brasil. Per primera vegada des que va començar l'etapa de relaxament (protagonitzada, fins ara, per mesures quantitatives), el banc central xinès va retallar el tipus d'interès oficial en 25 punts bàsics, fins al 6,31%, en un intent de combatre la flaquesa de l'economia i dinamitzar els fluxos de crèdit cap al sector privat. Igualment, l'autoritat brasilera va ajustar per setena vegada consecutiva els tipus d'interès fins al nivell mínim del 8,5%.
|
|
La Xina abaixa el tipus per primera vegada en quatre anys.
|
|
En aquest context, els tipus d'interès interbancaris dels Estats Units i de la zona de l'euro amb prou feines han registrat variacions de consideració. En l'entorn europeu, les turbulències derivades de la incertesa política a Grècia i de la necessitat de recapitalització de la banca espanyola han estat compensades per la xarxa de seguretat disposada pel BCE (a través de les LTRO del desembre i del febrer) i pels governs. Gràcies a aquesta protecció, els tipus d'interès euríbor a 12 mesos han mantingut una suau trajectòria a la baixa i s'han situat, de nou, en els nivells de l'abril del 2010 (previ a la comunicació, per part del BCE, de l'inici d'una normalització monetària que després va ser avortada).
|
Les rendibilitats dels deutes espanyol i italià, en «alerta vermella»
|
|
Pressions severes sobre el deute sobirà espanyol.
|
|
Com ja va succeir al maig, els dubtes sobre la solidesa i l'estabilitat de la zona de l'euro han dominat el sentiment dels inversors durant una gran part del juny. El mes va començar amb un augment sobtat de les tensions, arran de la possible sortida de Grècia de l'euro i dels recels creixents sobre la salut del sistema bancari d'Espanya. En el transcurs de les setmanes, i seguint les múltiples cites polítiques que han tingut lloc, el grau de nerviosisme ha anat fluctuant, però sempre s'ha mantingut en cotes altes. Pel que fa a Grècia, el partit guanyador de les eleccions ha aconseguit formar un govern de coalició que dóna suport a la permanència del país a la Unió Monetària. Quant a Espanya, el Govern ha obtingut el suport de l'Eurogrup per afrontar les necessitats de recapitalització del sector bancari. El crèdit acordat, sota unes condicions que es determinaran al llarg del mes de juliol, puja fins als 100.000 milions d'euros. Tot i que aquests dos esdeveniments representen la superació d'uns obstacles que, inicialment, semblaven problemàtics, la veritat és que la reacció positiva dels mercats ha estat efímera, de manera que les tensions (en forma d'ampliació de les primes de risc) no han trigat a tornar. L'explicació cal buscar-la en la desconfiança que continua planant sobre la viabilitat, a llarg termini, de la Unió Monetària. Això explica la rellevància que ha adquirit el debat sobre les fórmules per millorar-ne el funcionament, en particular les propostes per avançar cap a una unió fiscal, una unió bancària i, en última instància, una unió política.
|
|
Espanya continua patint rebaixes de qualificació.
|
|
Lògicament, en aquest context, l'ànim dels inversors s'ha caracteritzat per la prudència, que, finalment, s'ha traduït en un nou càstig al deute sobirà dels països de la perifèria europea i, en concret, d'Espanya. Les rebaixes de la qualificació creditícia que les principals agències van realitzar tant del Regne d'Espanya com de gran part de les entitats financeres locals també han contribuït a aquesta penalització. Així, la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys va arribar a superar la barrera del 7% durant diverses sessions, i el diferencial amb el bund alemany va superar amb escreix els 500 punts bàsics, nivell màxim des de l'entrada de l'euro.
|
|
|
L'aversió al risc redueix les yields dels països més solvents.
|
|
Arran de la recerca de seguretat per part dels inversors, les taxes de rendibilitat del deute sobirà de les economies més solvents, com els Estats Units, Alemanya i el Regne Unit, van continuar immerses en la tendència a la baixa iniciada fa diversos trimestres i van arribar a marcar nous mínims. En el cas de les obligacions nord-americanes a 10 anys, la yield va baixar fins a l'1,60%. Aquesta circumstància es justifica per la preferència dels inversors particulars per actius financers considerats segurs i per altres factors, com la compra de deute per part dels bancs centrals (tant de països desenvolupats com emergents) i el canvi del marc regulador al sector financer, que promou polítiques d'acotació de riscos.
|
L'euro, al centre de tots els debats
|
|
L'euro no es recupera de la forta depreciació del maig.
|
|
Tal com s'ha assenyalat, l'evolució dels esdeveniments polítics a Grècia, l'ajuda al sistema bancari espanyol i el debat sobre la refundació de la UEM han alimentat oscil·lacions en les primes de risc de múltiples actius financers, que s'han vist ben reflectides en la cotització de l'euro. Al llarg del mes, el tipus de canvi de l'euro s'ha mogut, amb un to de feblesa, al voltant d'1,25 dòlars i ha consolidat, per tant, la intensa depreciació experimentada al maig. De fet, adoptant una perspectiva més àmplia de l'evolució de la divisa europea, s'aprecia clarament que, des del febrer, s'ha intensificat la tendència de depreciació de l'euro enfront del dòlar. Factors com l'aversió al risc vinculada a la crisi del deute de la zona de l'euro, la sortida de fluxos de capitals d'actius denominats en euros i la millora comparativa de les projeccions econòmiques en altres àrees geogràfiques han contribuït a aquest procés de pèrdua de valor de l'euro.
|
|
El repunt de les tensions a Europa genera temor entre els inversors i entre els emissors de renda fixa privada.
|
|
En altres àmbits del mercat de divises, destaca la continuïtat del procés de depreciació enfront del dòlar de la majoria de monedes emergents, atribuïble a la fase de desacceleració econòmica i al relaxament monetari que travessen. En un fet especialment remarcable, les autoritats xineses han situat el canvi oficial entre el iuan i el dòlar en nivells clarament més depreciats que els prevalents al començament de l'any.
|
Els mercats de renda corporativa pateixen els efectes de la crisi
|
|
|
|
Com en els dos mesos anteriors, el clima dels mercats de deute privat ha continuat dominat per la inestabilitat de la perifèria europea. Com era previsible, el repunt de les tensions al si de la zona de l'euro va ser secundat, inicialment, per un increment dels spreads de crèdit a nivell global, que va anar seguit, posteriorment, després de la marxa favorable dels esdeveniments, d'una fase de relaxament moderat als principals índexs. Dues tendències combinades han confluït en aquest escenari. D'una banda, els inversors confusos davant el flux de notícies provinents de la zona de l'euro. De l'altra, les companyies receloses d'acudir als mercats a la recerca de fons per temor a enfrontar-se a uns costos de finançament elevats. Aquesta situació ha derivat, al seu torn, en dos efectes. El primer ha estat la sortida neta de fluxos de capital en fons de renda fixa europea cap a altres mercats menys exposats a la conjuntura de la crisi sobirana. I el segon, la diàspora d'emissors als mercats nord-americans, atrets pels seus reduïts tipus d'interès de finançament.
|
|
Les agències de rating revisen a la baixa la qualificació creditícia del sector bancari europeu.
|
|
Des del punt de vista sectorial, el sector financer europeu ha estat, de nou, el més castigat per la conjuntura actual. A les dificultats creditícies suscitades per la crisi de la regió i per l'enduriment de la regulació del sector, es van unir les revisions a la baixa de la qualificació de moltes entitats de la zona de l'euro, entre les quals destaquen els descensos de qualificació efectuats sobre la banca espanyola.
|
|
|
|
L'altra cara de la moneda està representada pels mercats de renda corporativa dels països del sud-est asiàtic. L'impacte dels ensurts de la crisi de la zona de l'euro i del temor a la caiguda del creixement econòmic als Estats Units i a la Xina ha estat relativament moderat. La resistència d'aquests mercats ha provocat l'afluència d'inversors estrangers, atrets pel binomi de rendibilitat i seguretat que ofereixen les noves emissions, tant de bons sobirans com corporatius.
|
Les borses amb prou feines trampegen les adversitats
|
|
Les borses internacionals recuperen terreny, tot i que ho fan en precari.
|
|
Tot i que el primer semestre de l'any ha finalitzat amb un balanç negatiu per a la majoria de les borses internacionals, el mes de juny s'ha caracteritzat per la millora relativa dels índexs. La reducció dels temors a la sortida de Grècia de l'euro i l'assistència de la zona de l'euro en la recapitalització del sistema bancari espanyol van marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de l'apetència pel risc dels inversors. Malgrat que, a la zona de l'euro, encara queden aspectes d'especial rellevància per resoldre, els agents han sabut valorar els esforços dels dirigents polítics en matèria fiscal i financera. Aquesta consideració ha aconseguit, en gran part, contrarestar l'efecte negatiu de l'empitjorament de les dades de l'activitat econòmica global.
|
|
Els inversors vigilen el procés de rescat de la banca espanyola.
|
|
L'evolució dels índexs borsaris ha variat en funció de l'exposició de les companyies cotitzades a les ingerències de la crisi europea. Així, l'S&P 500 ha aconseguit estabilitzar la trajectòria gràcies a la continuïtat de les bones perspectives de beneficis empresarials i a les garanties de liquiditat de la Fed. En el cas de les borses dels països emergents, l'evolució dels índexs ha estat vinculada als diferents episodis de flexibilització monetària de les economies i a la recerca de rendibilitats més segures per part dels inversors estrangers.
|
|
|
|
|
Pel que fa a la zona de l'euro, al juny, s'ha produït una millora neta de la majoria d'índexs, tot i que des de nivells de capitalització que continuen sent molt baixos. L'Ibex 35 va experimentar una pujada propera al 10% des dels mínims del maig, circumstància que no ha evitat l'extrema vigilància dels inversors. A més del deteriorament de la confiança sobre la capacitat de l'economia espanyola per complir els compromisos pressupostaris imposats per la Unió Europea, cal tenir en compte els danys sobre la salut dels balanços de les entitats financeres locals (on la presència de deute públic i d'actius immobiliaris és molt elevada) i les rebaixes de qualificació creditícia d'Espanya i de gran part dels bancs. No obstant això, la confirmació del suport dels socis comunitaris al sistema bancari espanyol, amb un préstec de 100.000 milions d'euros, i el posterior anunci de les necessitats de capitalització del sector per part de les empreses de valoració externes, per un import de 62.000 milions d'euros, van donar un respir a la deteriorada cotització del sector.
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
