Notícies Estudis
|
|
|
|
Informe Mensual, núm 359 - Juliol-Agost 2012
|
|
|
Conjuntura espanyola - Activitat econòmica
|
|
|
|
|
Rescat?
|
|
Europa habilita un préstec per recapitalitzar la banca espanyola.
|
|
Segons la Reial Acadèmia Espanyola, rescatar és l'acció d'alliberar d'un perill, dany, molèstia o opressió. Davant el recel que el resultat de les eleccions gregues pogués, eventualment, conduir a la sortida de l'economia hel·lena de l'euro, fet que hauria dificultat la viabilitat de les importants necessitats de finançament d'Espanya i d'Itàlia en els pròxims mesos, l'Eurogrup va decidir, davant la petició espanyola, habilitar un préstec de fins a 100.000 milions d'euros per recapitalitzar la banca espanyola i poder esvair, almenys, l'altre gran focus d'incertesa a Europa: la capacitat del sistema financer espanyol per afrontar un escenari advers.
|
|
|
|
El préstec de l'Eurogrup allibera l'Estat espanyol de posar una quantitat tan elevada a disposició dels bancs que necessitin capital. A més a més, en l'hipotètic cas que Espanya ho hagués fet tota sola, probablement hauria hagut d'acudir als mercats. Ateses la incertesa sobre les eleccions gregues i les necessitats de capital de la banca espanyola, l'Estat hauria hagut de pagar, abans del rescat, una rendibilitat molt elevada. Per exemple, el tipus d'interès del bo a 10 anys se situa per damunt del 6%, un nivell prohibitiu si es manté en el temps. Això explica el vincle entre les necessitats del sector privat (bancs) i les del sector públic (Estat).
|
|
La falta de detalls sobre l'acord no permet esvair la incertesa.
|
|
Un dels grans avantatges del préstec és que, en principi, el tipus d'interès que es fixarà serà significativament inferior, entre el 3% i el 4%. No obstant això, si, finalment, és articulat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), computaria com a deute públic (ja que el Regne d'Espanya en seria el garant últim), i els interessos, com a dèficit (tot i que es pot donar la possibilitat que es faciliti un període de carència pel qual no caldria pagar interessos en els primers anys). Atès que, precisament, el deute i el dèficit són dues variables clau per determinar la solvència d'un país, els inversors van exigir més rendibilitat als bons espanyols (més del 7%) i la prima de risc va augmentar fins als 575 punts bàsics, la qual cosa dificulta les properes emissions de deute de l'Estat.
|
|
|
|
El paràgraf anterior il·lustra la importància de la lletra petita de l'acord, que es coneixerà, previsiblement, el 9 de juliol. El que sembla clar, segons les anàlisis de la Comissió Europea i del Fons Monetari Internacional (FMI), és la necessitat de trencar el vincle entre el deute privat i el deute públic. Almenys, en principi, la incertesa hauria de disminuir, ja que, a Grècia, els partits partidaris de romandre en l'euro van formar govern i, a Espanya, les dues auditories independents sobre l'estat del sistema financer van fixar en un màxim de 62.000 milions les necessitats de capital per al conjunt d'entitats bancàries en un escenari molt advers, xifra significativament inferior als 100.000 milions del préstec.
|
|
La majoria d'indicadors d'oferta i de demanda empitjoren mes rere mes.
|
|
En aquest context, l'activitat econòmica continua mostrant símptomes de feblesa. L'índex PMI de la indústria fa més d'un any que es manté per sota del llindar de 50, indicador de la persistència de la contracció manufacturera, i es desmarca a la baixa dels indicadors homòlegs d'Itàlia, França i Alemanya. Un altre indicador, l'índex de producció industrial, també va certificar les dificultats del sector i es va contreure el 8,3% interanual a l'abril.
|
|
|
|
La majoria d'indicadors, tant d'oferta com de demanda, van mantenir una tònica negativa i van empitjorar en relació amb el mes anterior. En aquest sentit, destaquen l'índex de confiança dels consumidors i el corresponent a la construcció, que, al maig, van disminuir en 5 i en 6 punts, respectivament, en relació amb el mes anterior. Aquesta caiguda situa la confiança dels consumidors en nivells similars als de la primavera del 2009 i s'uneix a la davallada de les vendes al detall, les quals van disminuir el 9,5% interanual a l'abril.
|
|
Cauen les exportacions per la feblesa europea.
|
|
Pel que fa al sector exterior, les últimes dades, corresponents al mes d'abril, mostren que les exportacions van disminuir el 0,8%. La feblesa econòmica és una característica compartida amb la major part d'Europa, motiu que explica que les exportacions al nostre principal soci comercial hagin disminuït el 4,6%.
|
|
|
|
Si, ara com ara, la demanda interna és incapaç de reactivar l'activitat, haurà de ser el sector exterior el que impulsi el creixement. Per aconseguir-ho, és necessari que Europa concreti els detalls dels acords financers i que avanci en l'esfera institucional i en el procés d'integració fiscal. Els avanços en aquest sentit repercutiran de forma positiva sobre el creixement d'Espanya i d'Europa. Segons el diccionari de la Reial Acadèmia, una altra accepció del verb rescatar és recobrar el temps o l'ocasió perduts. És hora que Espanya i Europa es rescatin a si mateixes.
|
|
|
|
Pots subscriure't ara per ser avisat per correu electrònic cada vegada que s'actualitzi l'Informe Mensual a internet. També per rebre per correu electrònic i en format PDF el/s capítol/s escollit/s.
|
Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.
|
|
Descarrega’t un acccés a Estudis i Anàlisi Econòmica des del teu mòbil
T'enviarem gratis un SMS amb l'accés directe
|
