En l’últim decenni, Espanya ha passat de ser un receptor net a ser un proveïdor net d’inversió estrangera directa (IED). Aquest canvi no s’explica solament per un major dinamisme de les sortides d’IED, sinó també, des del 2002, per una reculada de les entrades. Atès el potencial dinamitzador sobre la resta de l’economia que s’atribueix a la IED, és rellevant preguntar-se què determina la capacitat d’un país per atreure aquest tipus d’inversió estrangera. Aquest document compara l’experiència irlandesa amb l’espanyola i tracta de discernir quins factors expliquen les tendències divergents dels dos països i cap a quina direcció ha d’apuntar Espanya per no perdre el tren de la IED tecnològica. La resposta passa per millorar la productivitat, la qualitat de l’educació i el coneixement d’altres idiomes, en especial l’anglès. Així mateix, un entorn més favorable a l’exercici de l’activitat empresarial –amb menys burocràcia i menys càrrega impositiva– també contribuiria a l’atractiu d’Espanya com a país de destinació d’IED.

Codis JEL: F21, F23.

Paraules clau: inversió estrangera directa, Empreses de Tinença de Valors Estrangers, accés a mercats

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.