En el context actual d’incertesa extrema, hi ha poderoses raons d’eficiència que poden justificar el recurs a plans d’avals públics i recapitalitzacions preventives d’entitats solvents. Els primers permeten combatre els greus problemes d’informació asimètrica entre les entitats financeres i els seus creditors. Les segones permeten a les entitats restablir el coixí de capital desitjat sense haver de recórrer a una contracció de l’oferta de crèdit, que impediria la realització de projectes rendibles, o a una venda massiva d’actius, que podria tenir conseqüències sistèmiques. Això no obstant, les recapitalitzacions preventives presenten seriosos problemes de competència que, pel que sembla, la Comissió Europea no ha sabut contrarestar. D’una banda, aquest tipus d’ajuts públics distorsionen el risc relatiu entre entitats beneficiàries i no beneficiàries, bo i encarint el finançament a llarg termini per a aquestes últimes. De l’altra, atorguen una capacitat més gran d’implantar estratègies competitives agressives que només són rendibles a llarg termini, amb la qual cosa es distorsiona la competència en els mercats detallistas i de banca corporativa.

Paraules clau: Ajuts estatals, competència bancària, crisi financera
Codis JEL: H20, L50, G21, G28

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.