Aquest estudi examina l’estratègia d’integració dels mercats de xarxes duta a terme per la Unió Europea. Les característiques econòmiques i tecnològiques d’aquests serveis (per exemple, telecomunicacions, electricitat, aigua, banca, gas, etc.) fan que es tracti de serveis molt regulats. Per aquest motiu, l’assoliment d’un mercat europeu únic no és fàcil, llevat que es procedeixi a una integració física de les xarxes i a una harmonització completa de les regulacions.

Ara com ara, aquesta alternativa no és només poc plausible, sinó que tampoc no és necessàriament desitjable. Aquest treball argumenta que, en aquests mercats, la integració no hauria de ser un fi en si mateix, atès que els guanys de benestar derivats de la lliure circulació de serveis i del lliure establiment poden ser inferiors a les pèrdues que pot generar la tria de models de desregulació incorrectes. A més a més, l’elecció d’un mecanisme concret de regulació i d’integració té efectes molt directes sobre la distribució dels beneficis i sobre els costos del procés, de manera que pot ser bloquejada pels països o pels grups socials que pateixin un efecte net negatiu.

El treball proporciona un examen comparatiu de l’estratègia d’integració utilitzada en tres indústries de xarxa concretes: la banca, les telecomunicacions i el sector elèctric. L’anàlisi suggereix que, per a cada indústria concreta, els objectius bàsics poden ser diferents. En uns casos, serà primordial garantir un terreny de joc equilibrat i la preservació dels interessos estratègics dels països involucrats (seria el cas de la banca i del sector elèctric), mentre que, en altres (les telecomunicacions), aquestes consideracions tenen menys rellevància i, en canvi, atesa la vitalitat tecnològica del sector, és fonamental permetre una certa experimentació reguladora dels diversos països implicats.

Això significa que, per a cada indústria, serà necessari escollir una estratègia d’integració específica que combini, en diversos graus, l’harmonització gairebé completa d’algunes qüestions amb amplis graus de llibertat de regulació per als Estats en altres temes. En banca, per exemple, l’estratègia utilitzada fins ara ha consistit en la combinació de l’harmonització en qüestions clau de regulació prudencial amb el reconeixement mutu d’una àmplia gamma de regulacions. Aquesta combinació ha estat un èxit, i només sembla necessari assegurar que la política de competència s’aplica de manera homogènia a tota la Unió i que les mesures locals de protecció del consumidor no són utilitzades com a mecanismes de defensa dels competidors locals.

En telecomunicacions, l’enfocament utilitzat és el resultat, sobretot, de compatibilitzar la inèrcia del règim regulador històric i les grans diferències entre els marcs reguladors nacionals, en un intent de liberalització gradual del sector sota unes directrius centralitzades. En aquest sector, probablement es podria avançar més de pressa donant més marge de llibertat als marcs reguladors nacionals, però garantint (gràcies al reconeixement mutu de regulacions o a mecanismes de llicència única) que la disparitat reglamentària no és utilitzada per protegir les empreses locals. Aquest enfocament facilitaria la competència entre reguladors i l’aprenentatge de les millors pràctiques reguladores.

Finalment, al sector elèctric, l’estratègia ha constituït, fonamentalment, un intent de canalitzar el procés desregulador cap a l’eliminació de barreres a la lliure prestació de serveis transfronterers. Aquest procés, amb diferents intensitats i formes, s’ha dut a terme, a la majoria dels Estats membres, en el context d’una liberalització generalitzada del sector elèctric als mercats mundials. Mirant cap al futur, probablement el marc d’integració hauria de combinar l’harmonització de les regulacions clau en termes de costos (costos de connexió, mercat a l’engròs, integració vertical) amb el manteniment de regulacions locals als segments de mercat d’alta sensibilitat política (per exemple, el segment de distribució a particulars).

Codis JEL: L51, L89, L94, L96

Paraules clau: mercats de xarxes, integració europea, desregulació.

Tots els documents estan en format Adobe Acrobat (format PDF).
Per poder visualitzar un document amb format PDF necessites el programa Acrobat Reader. Si no el tens instal.lat, descarrega’l ara.